(Baix Llobregat) Ruta el 20/11/2017; 8,5 km; +280 -280; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: El Papiol, les Escletxes, ermita de la Salut, Puig Santa Madrona. Participants: Joan i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada, parcialment circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1393 Berenguer de Cortilles va garantir una bona part del cost de l’expedició a Sardenya.
Hem aparcat al carrer Lluís Companys, per sota del Mirador. El terme i el castell eren una jurisdicció de la baronia de Papiol. El 1395 el rei Joan I va vendre els drets senyorials a Berenguer de Cortilles. Després aquest ho va cedir a Ramon Despapiol. Els traspassos es van anar succeint: als Marimon de Sant Marçal, als Guimerà de Llorac. El segle XVII era dels barons de Vilassar, els Desbosc, que ho van vendre al mercader Francesc Argemí i per successió va passar als Almirall a finals del segle.
Seguint el carrer del Carme, en direcció est, sortim del nucli i trobem una esplanada ample, on aparquen els que venen a visitar les Escletxes.
De Berenguer de Cortilles, ‘enciclopedia.cat’ explica que va ser tresorer de la reina Violant el 1393. Era mercader de Saragossa i va fer fortuna amb diverses funcions cedides per la cort catalana. Aquell any de 1393 va garantir la fortuna de 100.000 florins d’or l’expedició catalana a Sardenya.
Catalunya dominava la mediterrània occidental, un cop Sicília i Balears estaven controlades. L’any 1295 s’havia signat la Pau d’Agnani, que posava fi a la guerra de Catalunya a Sicília amb els angevins i el Papat. En aquell tractat s’atorgava el control de Sardenya al rei Jaume II. A diferència del cas de Sicília, que va ser un acte d’alliberament, l’operació de Sardenya va ser una conquesta militar i per tant no hi va haver cap pacte previ entre les elits autòctones i els catalans. Per això, va ser la noblesa catalana la que va ocupar els llocs rellevants de poder.
Trobem la primera escletxa entre el brancam dels arbustos que hi creixen.
Aquest conjunt de les Escletxes és un fenomen geològic que està dalt del turó aplanat. L’aixecament del turó, a l’extrem superior, va deixar a l’aire el conjunt de roques que es trencaven per la pressió inferior. Amb l’erosió dels anys hi ha quedat un pla que permet l’accés a una de les esquerdes més grans.
Mirem enrere i tenim aquesta bonica vista d’El Papiol amb el seu castell dalt del tot. Es tracta de l’edifici més emblemàtic del poble. Situat dalt del tot del turó rocallós, amb un domini total de la vall del Llobregat, conserva restes dels segles X i XII. Actualment és de propietat privada i no es pot visitar.
Entrem a l’esquerda gran, coneguda com la Rambla. Aquí aprofiten els que volen gaudir de l’escalada per aprendre les tècniques inicials.
Mentre passem pel mig podem veure els senyals i els claus de les diverses vies preparades per a la formació de futurs escaladors.
Certament es tracta d’una esquerda considerable. Aquest fenomen es pot trobar en altres llocs de Catalunya; al final d’aquesta crònica indico altres tres cròniques en indrets formats per escletxes.
Un pal indicador ajuda a seguir el camí,tot i que és tot molt evident.
Seguint amb el tema de Sardenya, diguem que la situació va ser que els autòctons, marginats dels poder, es van proposar expulsar els catalans. Val a dir que va ser una conquesta totalment catalana i no de la dita “Corona d’Aragó”, com a conseqüència que a les Corts Generals convocades per Jaume I, els nobles aragonesos van decidir no participar ni finançar les operacions de la mediterrània. Aquella decisió es pot entendre ja que pels aragonesos el mar els hi quedava molt lluny i s’estimaven més involucrar-se en operacions “sobre el terreny” com va ser el cas de la conquesta de València.
No oblidem que Aragó, Catalunya i València (i també Mallorca) tenien les seves constitucions pròpies i les seves Corts. Per tant, tot i compartir monarca eren independents les unes de les altres. Com independents eren els altres estats de la península, com Castella, Lleó i Navarra.
Arribem a l’ermita de la Salut. Una magnífica església romànica d’una sola nau. Val a dir que dues les terceres parts de ponent de la construcció han estat datades d’època preromànica i per tant del segle IX.
L’absis es fa fotografiar, amb les seves boniques arcuacions llombardes i les falses columnes.
Després de menjar una mica, ens fem aquesta fotografia al costat del portal. Una placa, en una fornícula, explica que l’ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol prové de l’època visigòtica (IX) i que va ser reformada al romànic durant el segle XI. Se sap que al segle XIV era coneguda com la Parroquial de Santa Eulàlia de Madrona; després el segle XVI es coneixia com Capella de Sant Pere de Madrona i finalment, des del XVIII, té el nom actual.
Arribem dalt del Puig Madrona. Estem a 340 metres d’altitud i hem fet la meitat de l’excursió.
La vista del massís de Montserrat mostra una imatge diferent de l’habitual ja que, sent una serra allargassada, des d’aquí la veiem només per un extrem.
Dalt del cim hi ha un vèrtex geodèsic. Ara ja baixem de tornada.
Mentre escric aquesta crònica rebo un missatge per whatsapp on hi ha una foto d’Iñaki Urdangarin i explica que viu lliure i feliç a Suïssa encara que va ser condemnat a 6 anys de presó per corrupció, segons sentència del febrer (El Periódico del 18 de febrer de 2017). Recorda la nota que avui fa més d’un mes que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart dormen a la presó sense condemna, la qual cosa contrasta molt amb el fet que ja fa vuit mesos que l’Urdangarin encara no hi ha entrat, tot i haver estat condemnat.
El passat 20 d’octubre la Diputació de Lleida va votar la moció per demanar l’alliberament dels dos Jordis. Exigia la immediata posada en llibertat i denunciava “l’escassa qualitat democràtica d’un Estat que fa un ús partidista de les institucions judicials” i insta els organismes europeus a “reaccionar davant de la vulneració flagrant, per part de l’estat espanyol, dels principals fonaments d’un estat de dret...” (sic).
Finalment tornem a entrar a El Papiol.
Vincles a altres excursions per escletxes:
http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/osona/10-els-bufadors-de-bevi
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=21125502