(Click on the flag above to have the translation in your Language)     (Garraf) Ruta 1315 el 1/3/2021; 13,5 km; +200 -200; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Can Lloses, riera de Jafre, Cova Negra, Jafre, La Fassina, Can Marcer.   Participants: Vinyet C, Anna G i Miquel G.   Tipus de sortida: semi circular. Dificultat: fàcil. IBP: 39. 

 cmapa1315 cperfil1315 

FA ANYS: L’any 1332 consta esmentat el castell de Jafra.

DSC00469 Can Llosas   Comencem a caminar des del davant del restaurant de Can Lloses, a la urbanització de Can Lloses-Can Marcer.

DSC00470 Can Bertran   Seguim per l’escala que trobem i que ens permet baixar al carrer de baix. Camps enllà es veu el mas de Can Bertran. El llinatge dels Bertran apareix documentat en el fogatge del lloc de Ribes i Miralpeix de l'any 1553. Vers el segle XVII, una branca de la família va anar a viure a la masia de La Carretera.

DSC00477 Pista

   De seguida girem a l’esquerra i uns metres més endavant trobem els senyals del GR.92-4 que seguim fins arribar al final de les cases i a tocar de la riera, seguint per la pista. Aquest any 1553 que esmentàvem fa un moment, a Catalunya el sobirà era Carles I, un monarca que era compartit pels diversos estats de la península. Se’l considera monarca espanyol, com tots els descendents de la dinastia dels Habsburg, pel fet que tenien el títol sobirà de les corones de Castella, Aragó, Navarra, Catalunya, Valencia, Mallorca, Lleó,... Però realment la diferent legislació i independència dels diversos territoris nacionals (o regnes, estats o nacions, com es vulgui) fa que realment el primer monarca que va controlar pròpiament tot el territori fos Felipe V, arran de la seva victòria contra Carles d’Habsburg que va culminar en caure Barcelona i va permetre que Felipe V s’imposés com a rei absolutista i autoritari sobre tots els territoris sotmetent les lleis a la única llei del regne de Castella.

DSC00480 Riera de Jafre

   A la dreta hi ha la riera de Jafre, que trepitjarem algunes vegades. Es tracta d’una riera pluvial que només porta aigua després de fortes pluges. Neix al terme municipal de Begues fruit de la confluència de la riera de Carxol i del torrent de la vall Ximosa. Desemboca a la riera de Ribes a Sant Pere de Ribes.

DSC00483 Cova Negra

   És un camí còmode que va avançant en direcció nord-est fins que, després d’uns 3 quilòmetres, arribem a la Cova Negra, coneguda a la zona des de temps immemorials. Font i Sagué ja l'esmenta per referències al seu “Catàleg” (1897) i diu que és de poca importància. Afegim que Norbert Font i Sagué (1873-1910) va ser un capellà, entusiasta de la geologia i la naturalesa. Va ser escriptor i va escriure el ‘Catàleg espeleològic de Catalunya’, amb el suport del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Se’l considera l’introductor de l’espeleologia al nostre país. En la seva memòria, la Federació Catalana d'Espeleologia atorga cada any el premi Norbert Font i Sagué als millors treballs espeleològics realitzats a Catalunya i a Espanya.

DSC00485 Baiaxant

   A la cova s’hi puja per un senderó curt (uns 15 metres) que després s’ha de baixar. Pels voltants hi ha roques i troncs que permeten seure per menjar una fruita abans de continuar la ruta. Per cert, no oblidem que pocs anys abans del 1553, concretament l’any 1527, la Guàrdia suïssa del Vaticà va estar apunt de ser exterminada. Aquell any un exèrcit de mercenaris alemanys i espanyols de l’emperador Carles I (i V de l’Imperi Germànic) van assaltar el Vaticà i aquell dia 6 de maig la Guàrdia suïssa va perdre 150 membres (dels 190 que comptava) a les escales de la Basílica de Sant Pere. Però el seu sacrifici va servir perquè el Papa Climent VII pogués escapar per un passadís secret que encara uneix la Ciutat del Vaticà amb el castell Sant’Angelo.

DSC00487Sender

   Després cal seguir la mateixa direcció fent uns meandres per arribar a una confluència de pistes. Un apunt més a la història dels temps: la ciutat de Roma va quedar sotmesa a pillatge i destrucció. El Papa es va protegir al castell, però el dia 6 de juny, finalment, es va rendir i va accedir a pagar un rescat de 400.000 ducats a canvi de la seva vida. En commemoració del saqueig i de la valentia de la Guàrdia suïssa, els nous membres de la Guàrdia juren el seu càrrec sempre el dia 6 de maig.

DSC00491 Indicacions

 Aquí el pal indicador mostra les diverses opcions: GR.92-4, GR.5 i PR.C-37. Nosaltres hem de seguir en direcció a Jafre. Del lloc de Jafre corre una llegenda que diu que una nit d'octubre una nena de sis anys, de nom Melinda, va fugir al jardí perseguida pel seu pare completament embogit. Diu la llegenda que la nena va caure al pou del jardí i mai més es va saber res ni d'ella ni del seu pare. És per això que hi ha la creença que en els boscos del Garraf apareix el fantasma de Melinda, la qual ajuda als visitants que es troben extraviats i els assenyala el camí per ajudar-los a escapar de les urpes del seu malvat pare.

DSC00492 Jafra   Un quilòmetre i mig després arribem al punt més alt de l’excursió (190m). Estem a Jafre. Al davant mateix el primer que es veu és l’edifici abandonat del que havia estat l’església de Santa Maria.

DSC00493 Jafra 2

   El lloc figura documentat des del 1139. Catorze anys més tard Ramon Guillem va cedir en testament, l’indret de Jafre, al seu fill Pere i el 1332 s'esmenta un "Castell de Jafre"; castell que devia ser probablement una torre o construcció petita, fortificada. En un poblament del segle XIV s'hi recull una sola casa habitada i el 1413 s'indica que l'església de Santa Maria ja no té raó de ser perquè al poble no hi queda ningú amb vida. He trobat (‘wikipedia’) que el 1714, l'aleshores baró de Jafra acollí Rafael Casanova, ferit (i cercat pels vencedors filipistes) en una casa que tenia a Barcelona, primer i, quan la recerca es va calmar, després al palauet que els Jafra tenien prop de l'església parroquial de Sant Boi de Llobregat.

Per perspectiva històrica afegim que uns 20 anys abans d’aquell any esmentat del 1332 i en uns moments que Atenes resistia fortament els atacs, l’any 1308, el duc Gautier V de Brienne (titular del ducat d’Atenes) va demanar ajut al sobirà català Jaume II que li va enviar les tropes almogàvers de la Companyia Catalana d'Orient per a defensar la ciutat enfront de Joan II Ducas. Els almogàvers el qual van derrotar. Però després, al no pagar a les tropes catalanes les quantitats estipulades, aquestes es van revoltar i destituïr De Brienne el 1311 en la Batalla del riu Cefís i proclamaren nou senyor d'Atenes al rei Frederic II de Sicília. Entre el 1318 i 1319 la mateixa companyia d'almogàvers va conquerir el sud de la Tessàlia i creà el Ducat de Neopàtria. Pere III de Catalunya-Aragó acceptà la sobirania dels ducats, que ja havia estat oferta a la seva muller Elionor de Sicília i els uní a la corona de Catalunya i Aragó (1380). El 1388 el florentí Nerio Acciaiuoli assetjà Atenes i la prengué. Neopàtria fou ocupada el 1390.

DSC00495 La Fassina   Després cal seguir la pista (com tota l’excursió són camins fàcils i evidents) fins a una cruïlla on prenem la pista de la dreta. Arribem al gran mas de La Fassina. Des de Jafre fins aquí hi ha un quilòmetre. Es tracta d’una magnífica masia del segle XVIII que consta d'un cos principal i altres secundaris adossats als costats. Té planta baixa i pis i les cobertes són a dues vessants. La Fassina, pertanyent inicialment al patrimoni de can Marcer, era antigament coneguda com a Masia de la Font. A mitjan segle XIX va ser una destil·leria d'aiguardent (una fassina), propietat de la família Torrents, de Vilanova. Ha estat totalment restaurada modernament.

DSC00496 Cavalls

   Després d’una estona seguim un altre cop la ruta que portàvem, deixant a la dreta un sector amb tancat elèctric que conté cavalls que pasturen lliurament. Imaginem que aquests cavalls deuen ser del mas que hem deixat enrere. Tal dia com avui, del 2017, a l’Audiència de Barcelona va començar el judici de l’anomenat "cas Palau". El cas va fer-se públic al juliol del 2009, quan el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled va ordenar l’escorcoll del Palau de la Música arran de la desviació de fons denunciada per fonts anònimes. Els principals investigats van ser l’expresident de l’entitat Fèlix Millet i el seu secretari Jordi Montull.

DSC00498 Tornada   Després arribem fins a la cruïlla que hem passat fa una estona (aquí tanquem el cercle) i seguim la mateixa pista i camins que ens han servit i que ara ens portaran un altre vegada a la Cova Negra i després a Can Lloses-Can Marcer. Els terrenys originalment eren de Can Marcer de la Penya, una masia en una zona alta de la urbanització (per on no hi passem), de la qual la primera referència documental es troba en el fogatge de l'any 1553.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/can-lloses-cova-negra-jafre-la-fassina-can-marcer-66951378

Si vols una altra ruta pel massís del Garraf: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/alt-penedes/1003-ordal-coll-del-portell-puig-d-agulles-el-serralet-la-cocona-torre-del-telegraf-creu-de-l-ordal-espai-batalla-de-l-ordal