(Garraf) Ruta el 02/08/2017; 14 km; +120 -120; 3.5 hores. Excursió organitzada pel Grup Matinals del C.E. de Sitges amb el següent itinerari: Sitges, parc Can Robert, Passeig de Mar, Terramar, Autòdrom, Can Girona, Les Torres, les Pruelles. Participants: Grup de 8 persones amb el guia Manel Quesada. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil
FA ANYS: L’any 1920 es va projectar el passeig Marítim de Sitges.
Avui participo en aquesta matinal d’agost que esperem acabar a les 10 com a màxim. L’inici és al davant del Parc de Can Robert. Aquí es pot gaudir de l’escultura de Subirachs amb el nom de la vila. S’hi va instal·lar l’any 2008.
Ens posem a punt. Començarem a caminar pel parc de Can Robert. Imagino, encara que no ho sé segur, que devia correspondre a una de les diverses finques de propietaris que es van instal·lar a Sitges tornant de Cuba, quan Espanya va perdre la colònia (amb pocs anys les va perdre totes, les colònies americanes; totes es van revoltar contra el centralisme del govern central). Sí que he pogut trobar que entre els anomenats “americanos” hi havia un Robert, com també hi havia altres cognoms com Suñé, Buïgas, Mas, Miret, Pujolli...
Després de baixar per l’avinguda de Sofia, arribem al passeig Marítim. A l’esquerra ens queda l’hotel Calípolis. Però cal recordar que va ser construït el 1963 i que encara a principis del segle aquí hi havia un escorxador (que s’havia aixecat el 1889).
Seguim el passeig i gaudim de l’aire fresc d’aquesta hora. No trigarà gaire en escalfar-se molt. El projecte d’aquest passeig prové de l’any 1920 (segon s’explica a criticartt.blogspot.com) tot i que no es va poder urbanitzar fins el 1926 (amb el nom d’avinguda del Turisme) ja que el cop d’estat del general Primo de Rivera (que va acabar rebent el suport d’Alfonso XIII) va frenar el projecte.
Carai, un rei borbó fent costat a un dictador? Ah calla!, que el rei Juan Carlos va ser anomenat per Francisco Franco, al menys segons diuen als mitjans de comunicació. És així?
Una estona després girem a la dreta davant de l’hotel Terramar (actualment en procés de reforma). És el carrer J V Foix. Josep Vicenç Foix va ser un escriptor i poeta català i va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Albert Balcells parla de la refundació de l’IEC, en la clandestinitat, durant la dura dictadura franquista, en que la llengua dels catalans van estar intensament perseguida.
Arribem al tancat del club de golf Terramar. El seu origen es situa el1919 amb la construcció de la Ciutat Jardí de Terramar. L’any 1927 es va inaugurar el primer recorregut de 9 forats, amb greens de sorra i diversos entusiastes practicants. Més enllà del camp es pot veure l’edifici blanc de l’hotel Dolce, un establiment de luxe inaugurat fa pocs anys i que és un dels referents a Sitges.
A partir del golf seguim en direcció nord. Deixem a la dreta el càmping El Garrofer per les Planes de Can Girona. Fins que arribem a la masia, on girem a la dreta. Can Girona és un mas centenari amb una botiga pròpia, dins de la finca, que ofereix els productes de la seva producció.
Després de travessar la carretera seguim un tram de bosc. Per cert, per a qui no ho sàpiga, Sitges consta documentat per primer cop el 991 com Cegias. L’any 1041, el castell de Sitges era del bisbe de Barcelona, Guislabert, el qual el va infeudar a Mir Geribert, que era el senyor del castell de Ribes (avui, Sant Pere de Ribes). El nom de la vila va evolucionar a Ciges, Cigas, Citges i Sitges.
Em seguit un bon tram de la Riera de Ribes, a la dreta. Al costat de la riera hi ha l’antic autòdrom de Sitges. Abandonat, és un circuit oval que es va inaugurar l’any 1923. Amb una longitud de 2 km era una novetat important ja que a Europa només n’hi havia dos: Monza i Brooklands i a estats Units només existia el d’Indianàpolis. La inauguració va ser dirigida per Francesc Armengol (de Sabadell) que havia estat un dels principals inversors del projecte i que també era el promotor de la urbanització de Terramar. L’últim cop en que hi van córrer els cotxes va ser el 29 de maig de 1955.
Ja hem fet 8 quilòmetres i arribem al conjunt de cases coneguts com Les Torres. Comentem amb un company la noticia que es publicava el 14 de juliol a RAC1: l’evolució del nombre de funcionaris de l’Estat per anys. També el quadre, per comunitats, de l’any 2017. Aquest any 2017 l’Estat compta amb 2.523.167 funcionaris. El promig, a Espanya, sobre el total de treballadors és del 16,7%. Qui hi ha dalt del tot? Melilla i Ceuta amb el 56 i el 52%, es a dir que cada persona té un funcionari al seu servei. Poca broma.
Després ve Extremadura amb el 28,6%: és a dir de cada 100 treballadors, 29 són funcionaris. Cal suposar que l’administració pública deu ser esplendorosa, puntual, ràpida i brillant. Segueixen les dues Castelles, amb un 23% aproximadament cada una; més brillantor. A la cua ja us ho podeu imaginar: Balears amb un 12,2% i Catalunya amb el 11% (la última).
Ara comparem: el promig d’Alemanya és del 13,7% (a Espanya són 3 punts més!), però és que a França és de 9,6% i a Suècia del 7,1%. Què passa, qui és més eficient?
Si Catalunya tingués que disposar de la mitjana espanyola, hauria de incrementar un 6% els funcionaris i això voldria dir uns 180.000 llocs de treball. Potser no aniria tan malament la independència, oi? Al menys pels futurs empleats públics. Probablement també pels nostres fills i néts, molts dels quals han tingut que marxar a treballar a l'estranger ja que la negativa del govern espanyol de construir el corredor del mediterrani, està frenant projectes industrials a Catalunya.
Entre les cases hi ha aquesta vista de Sant Pere de Ribes.
Més endavant, ens desviem un moment, per admirar la factura modernista de la masia de Can Miret. Tal com diu Núria Martí Pagès és una de les més emblemàtiques del paisatge de Ribes. L’arquitecte va ser Josep Font i Gumà, de Vilanova. Gaudim de la seva vista, al costat de la capella que endevinen a la dreta de l’entrada: gaudim també del silenci i dels camps amb les vinyes que ens envolten. Destaca el rellotge de sol i la seva sentència: “Mon caminar és segur, la llum del cel me guia”.
Ja només ens queda acabar la volta fins a Les Pruelles, on hi ha un polígon comercial on podrem esmorzar i descansar una mica. Després, cap a casa.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18948552