(Garraf) Ruta 1297 el 31/12/2020 (publicada el 1/01/2021) 11 km; +425 -425; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Canyelles, Mas Rossell, Cal Català, Can Muntaner, Puig de l’Àliga, Turó Tres Partions. Participants: Vinyet, Anna G i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderada. IBP: 53. (NOTA: millor fer-la en sentit horari).
FA ANYS: El 1627 es va crear la parròquia de Santa Magdalena de Canyelles.
Comencem, el dia de final d’any, després de fer un cafè i passem per dins del poble i pel costat de l’església de Santa Magdalena. És un edifici de planta rectangular, d'una nau amb capelles laterals i coberta a quatre vessants, de teula, que sembla documentada ja des del 1388. Probablement devia ser la capella del castell en els seus orígens.
Passat el torrent del Pla del Bosc girem a la dreta i després ens endinsem dins del bosc del Collet. Pel que fa a l’etimologia del nom, se’ns fa evident que és el diminutiu col·lectiu de canya, «canyissars petits».
Passat Cal Català és el camí de les Alzines i comença a pujar dret, però sense cap dificultat especial. Afegim que del poble de Canyelles se’n parla des de l’any 992; per això el mil·lenari del poble es va celebrar l’any 1992. L’any 1148 hi havia una persona que es deia Arnau de Canyelles, és a dir, que era fill d’aquest lloc. Aquest Arnau era frare del Sant Sepulcre, capella situada prop de Sant Miquel d’Olèrdola. Aleshores, Canyelles era part del gran terme del castell d’Olèrdola, del qual se’n va independitzar quan es va crear la parròquia de Santa Magdalena, l’any 1627.
No he trobat informació de Cal Rossell, però sí del mas de Cal Català en un document de l’AE Atalaia conservat a la Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya (‘bibioteca.cec.cat’) i diu que Cal Català era propietat de l’Antonet Boquera de Vilanova i més tard va ser-ho del seu gendre Rafel Mestres. És una gran masia restaurada encarada a llevant i amb teulada de dos vessants damunt la façana, on s’hi veu una portalada de punt rodó. Però la curiositat ve que també tingué popularment el nom de cal Miquel de les Dones, per haver-hi viscut un home molt faldiller.
Hem fet 2,5 quilòmetres quan passem pel costat de Can Muntaner. Fins aquí hem pujat molt suaument, ara la pujada serà més dreta.
Al fons, mirant cap a nord, es veu un estrat calcari allargat. Aquesta paret es fa servir com escola esportiva i rep el nom de la “Facu”. Sembla que va estar treballada i bastida per l’AE Talaia i diuen que els equipadors, una vegada acabada la obra, contemplaren el seu treball i van dir "això més que una Escola és una Facultat", i d'aquí el nom pel qual es coneix aquesta zona.
El sender, molt maco, puja dret pel bosc.
Uns 150 metres més amunt (de desnivell) m’aturo un moment per fer aquesta fotografia de la vista de Canyelles. Al fons es veu el massís del Garraf i el cim destacat, cap a l’esquerra de la foto, és el Montau, de 657 metres, a sobre de Begues.
Unes quantes passes més i tenim a la dreta una cabana de pedra seca que és força gran per dins, tot i que no s’aprecia a la foto. El dia 25 de desembre es va recordar que fa 87 anys va morir Francesc Macià. El dia de Nadal de 1933 moria, després d'una ràpida afecció, el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià i Llussà. Diferents partits i institucions recorden cada any aquesta efemèride amb actes davant la seva tomba a Barcelona.
Dalt del cim hi ha un pessebre, com és habitual trobar aquests dies de Nadal i Cap d’Any a molts cims de Catalunya. Podem recordar que el 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals espanyoles de 1931 que van donar la majoria al seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, Macià es presentà a la presidència de la Diputació de Barcelona per a "prendre possessió". El president de la Diputació, Joan Maluquer, li respongué "només li cediré el palau per la força" i Macià, posant-li la mà sobre l'espatlla li va dir "consideri-ho un acte de força". Macià, des del balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya, proclamà la "República Catalana dins d'una federació de Repúbliques ibèriques" en compliment del Pacte de Sant Sebastià (1930), just hores abans que Niceto Alcalá-Zamora proclamés la república des de Madrid.
Des de les antenes del Pic de l’Àliga des tenim una bonica vista de Vilafranca i del massís de Montserrat al fons.
Al costat hi ha la gran creu, on toca fer una fotografia. Estem a 465 metres i hem caminat uns 4,3 quilòmetres. Ara fa vent aquí, així que busquem un lloc arrecerat per aturar-nos, descansar, beure i menjar una fruita.
Gaudint de les vistes cap a la vall del Penedès, amb Banyeres, Sant Jaume, Llorenç i la Bisbal, al darrera ens queda perfectament a la vista la silueta clara del Montmell. Ja fa anys que hi vaig pujar (el febrer de 2013) i us deixo a baix un vincle a la crònica d’aquella excursió.
Seguidament toca planejar per la cresta fins al Turó de les Tres Partions (435m) que és el punt de trobada dels municipis de Canyelles (Garraf), Castellet i la Gornal (Alt Penedès) i Olèrdola (Alt Penedès).
Des d’aquest turó la ruta que seguim gira avall per una tartera pedregosa prou dreta i que rellisca. Cal anar en compte especialment si no s’hi té hàbit. Cal baixar amb el cos una mica girat de manera que els peu que s’avança s’arrapi bé. S’han de baixar uns 100 metres de desnivell. Jo no hi he trobat dificultat especial, fora del que he comentat, però és cert que podria ser molest per algú i és per aquesta raó que he posat la nota recomanant fer l’excursió en sentit contrari, és a dir en sentit horari.
A l’altura de 350 metres s’arriba a una pista i la tartera s’acaba. Cal seguir-la per la dreta. Encara seguirem en descens per, uns 500 metres més endavant, girar a l’esquerra a prop de la urbanització de Les Palmeres.
Després passem pel costat de la masia de Can Simó, un cop ja hem fet quasi 9 quilòmetres des de l’inici de la caminada. Situada al camí de Canyelles a Castellet, aquesta bonica masia encarada a migdia, és d’estil basilical i no fa molts anys estava tancada dintre d’un baluard que s’ha transformat en un garatge. A la façana es veu un rellotge de sol, on es llegeix: “Cal Simó, bon sol, bon vi, romaní i timó”. La masia es va reformar per a convertir-se en una casa rural. Els estrangers que, no fa molts anys, havien comprat can Montaner després també van adquirir cal Simó als vells propietaris, l’Antoni Calaf i família.
El camí s’endinsa al bosc, sense pèrdua i seguint els senyals del gps ens anem apropant al final. Avui farà història que cinquanta personalitats internacionals vinculades a la política i la cultura han reclamat l'amnistia dels polítics i activistes socials catalans condemnats per l'1-O, en el manifest impulsat que publiquen aquest dilluns 'The Washington Post' i 'The Guardian '. Entre els signants estan l'expresidenta del Brasil Dilma Roussef, el polític irlandès i impulsor del procés de pau a Irlanda del Nord Gerry Adams, l'artista Yoko Ono i l'escriptor Irvine Welsh. També donen suport a la reivindicació quatre premis Nobel de la pau i un de literatura.
Finalment tornem a entrar a Canyelles, on veiem el campanar de l’església i part del castell que sobresurten per damunt de les teulades de les cases. Diguem que a la façana principal de l’església hi ha l’escut nobiliari del baró de Bouffard, que hi va ser col·locat amb motiu d’una restauració efectuada per aquesta nissaga a l’entorn de 1858. Cal recordar que en aquest període el membre d’aquesta nissaga, Ramon José de Bouffard y Minguella, va ser un destacat integrant del sector reialista-carlí durant el Trieni Liberal, que va formar part fins i tot de la Junta Reialista del Principat, motiu pel qual l’any 1823 se li van confiscar les seves propietats (‘festacatalunya.cat’). Aquí acabem una excursió força interessant i amb una mica d’aventura.
Crònica de la pujada al Montmell: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/baix-penedes/161-el-montmell
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/canyelles-cal-catala-puig-de-laliga-turo-tres-partions-63393212