(La Selva) Caminada Popular del 30/03/2008; 18,5 km; +458 -458; 5,5 hores. Excursió organitzada pel Centre Excursionista de Blanes amb el següent itinerari: Blanes, capella Santa Maria, ermita Sa Palometa, ermita El Vilar, ermita Santa Bàrbara, ermita Sant Joan, ermita Sant Francesc, ermita L’Esperança. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: El 1490 va morir a Blanes, Jaume Ferre de Blanes, qui al servei del vescomte de Cabrera i de Bas, havia estat reclamat per rei Ferran el Catòlic a fi de determinar la línia de separació de sobiranies entre Castella i Portugal, situades pel papa Alexandre VI a 370 llegües cap a l’oest de les illes del Cap Verd. També va aconsellà Cristòfor Colom sobre on podria trobar les riqueses que esperaven més enllà de l’oceà Atlàntic. En aquella època la corona a Espanya s’havia agrupat, però hi havia una clara separació de sobiranies: d’una banda Castella, Lleó i Navarra i de l’altra Catalunya, Aragó, València i les Balears; de fet totes les nacions disposaven de les seves institucions, tradicions i sobirania; només compartien uns sobirans únics.
L’excursió comença al davant de la platja de Blanes i ens dirigim cap a la Plaça de Catalunya. Del nom de Blanes es pot dir que se sap que hi ha un document del 974 que la cita com a “Blandes”, d’origen incert i que es considera pre-romà. El poble segueix la forma d’arc de l’antic port natural, sempre vigilat per les restes del castell de Sant Joan, dalt del turó, al qual anirem cap el final de la caminada. La vila estava emmurallada i la riera de Blanes dividia el nucli antic en dos. D’aquesta manera els barris de l’Auguer i la Maçaneda quedaven a la dreta i el de la Carbonera, a l’esquerra. Cal saber que Blanes comptava amb unes drassanes de gran activitat. En anys més recents, després de l’abandó de les colònies espanyoles a Amèrica i especialment Cuba i Filipines, es van construir diverses cases per art dels coneguts com “americanos”, que posteriorment, en bona part, han estat reconvertides en hotels o apartaments.
Una mica més endavant, arribem a la petita capella de la Mare de Déu de l’Antiga. Situada dins del barri de la Maçaneda, també rep el nom de Mare de Déu de la Riera i se sap que ja estava esmentada a la fi del segle XIV, quan pertanyia al terme de Palafolls.
Molt a prop, pels estrets carrers de la vila vella, trobem l’ermita de Sa Palometa i seguidament travessem el carrer de Jaume I i la Rambla de Joaquim Ruyra per tal d’anar enfocant cap el Mas Guilleu i la Costa d’En Mateu i així sortit del nucli urbà.
Els caminadors enfilen ara les planes del Torrent de Mas Gelat, la masia de Montells (que té a nord est precisament el turó del mateix nom) i el Torrent de Can Rabassa. Estem en la part del territori més donada a l’agricultura i per tant ple de masies de bona dimensió. Així anirem deixant els masos de Can Pau Palau, Can Ridorsa, Can Teies, Can Riera, Can Gai i altres que farien molt llarga la descripció.
Finalment i sempre seguint cap a nord, arribem a l’ermita El Vilar. Sembla que la imatge de la Mare de Déu del Vilar va ser trobada per una humil pastora (com sempre s’explica) de la propietat del mateix nom el mes d’agost de l’any 1012. Sovint es presenta la tradició de les imatges trobades i sempre ho són per part de persones humils. Ara bé, la imatge interior és de fusta policromada i pertany al segle XIII. El temple romànic consta documentat des del 1323, però se sap que l’actual prové dels primers anys del segle XVII. Consta que va ser portada en processó per l’epidèmia de pesta del 1650 i també per les epidèmies del còlera del 1854 i 1855.
Com a conseqüència de la invasió francesa del 1794 molts pobles foren incendiats i pel pànic desfermat van anar a buscar la imatge i la van portar a l’església parroquial de Blanes. Les tropes franceses no van poder superar la línia del riu Fluvià i després de la guerra, els blanencs van fer el “Vot de Vila” pel qual s’obligaven a visitar el santuari un cop a l’any, la qual cosa s’ha anat fent cada any en la diada de Sant Rafael.
Donada la relació de la gent del poble amb el santuari, no és estrany, doncs, trobar nombrosos exvots que han estat oferts al llarg dels anys, la majoria dels quals acostumen a tenir relació amb la mar. A partir d’aquest punt ens dirigim ja cap a l’est fins a apropar-nos al mas de Ca l’Aimeric, des d’on pujarem al turó de Can Pere del Bosc i ja anirem decidits cap el sud.
Bona estona després, un cop donem la volta al càmping Les Mimoses i després a l’hospital Comarcal de La Selva, arribem al turó i ermita de Santa Bàrbara. Estem a 148 metres d’altura i el temple es troba adossat a una antiga torre de defensa del segle XVI. Aquesta ermita és del segle XVIII. El poble de Blanes compta amb un seguit important d’ermites i capelles, com estem veien durant aquest caminada. Encara potser cal afegir que dins del poble hi ha la capella de la Mare de Déu de la Font de la Salut, que està documentada el 1657 i que, a més de la parroquial, hi havia hagut l’ermita de la Mare de Déu del Port.
Carenegem una mica per arribar a la capella de Sant Joan, que forma part del que resta del castell del mateix nom, bastit dalt d’un turó de 166 metres, que tenia com a funció el control de les platges del que actualment és Blanes. Després tornarem enrere i anirem baixant en direcció a mar.
Del castell de Sant Joan només resten la capella i una torre que ha estat restaurada fa pocs anys. El castell també es coneixia com de Forcadell i se sap que els seus orígens es situen entre els segles X i XI, quan depenia dels vescomtes de Girona, els quals el van infeudar als Blanes. Més endavant va passar a formar part del vescomtat de Cabrera.
Des de dalt de Sant Joan, tenim una bona vista de la vila de Blanes i de la platja de S’Abanell, així com de la característica Roca de Sa Palomera, que és la que separa la platja esmentada de la de la badia de Blanes. Prop del port de la ciutat hi ha una cala coneguda com la de la Punta de Santa Anna. La ciutat es troba situada a l’esquerra del pla al·luvial format per la desembocadura del riu Tordera, que ve entre els vessants de la Serra Llarga i la de Montells.
Anem en direcció a mar. Aquí hi ha el Jardí Botànic Mar i Murtra, que està considerat de gran valor botànic i que va ser fundat el 1921 pel científic alemany Karl Faust, que havia nascut a Hessen el 1874 i s’havia traslladat a Blanes en retirar-se de les activitats professionals. L’extensió és de 15 ha, entre la Punta de Santa Anna i la Roca des Viver, per sobre de la Cala Sa Forcanera. Hi ha aclimatades més de 3000 espècies exòtiques de tots els continents, gràcies a la col·laboració del botànic català Pius Font i Quer. A sobre de la platja de Sant Francesc hi ha l’ermita del mateix nom, datada el 1683 i que rep un aplec cada any, el 28 de juliol.
Finalment ja tornem a endinsar-nos a Blanes i passem pel davant de l’ermita de l’Esperança. Amb bonics esgrafiats a la façana i que consta esmentada el 1657. Ha estat restaurada recentment.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5249646
Comentaris