(Selva) Excursió organitzada per el mes d’abril de 2016; total de 9,8 km; +320 -320; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Santa Coloma de Farners, parc de Sant Salvador, ermita de Farners, castell de Farners i tornada. Participants: Biel, Anna, Consol i Miquel. Tipus de sortida: parcialment circular; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: L’any 1640 és va produir una gran crisi a l’Espanya de Felipe IV. No només va provocar un aixecament a Catalunya, sinó també a Andalusia, Portugal es va separar i també el regne d’Aragó va conspirar contra ell.
Comencem al davant de l’ajuntament de Farners. Farners és el municipi rellevant de la comarca de la Selva i fa de frontissa entre la depressió de Girona i el massís de les Guilleries. Consta inicialment esmentat en un document referent a una primitiva església de l’any 898 i va formar un territori sotmès a la jurisdicció dels Cabrera. Amb els anys va passar a ser baronia (segle XV) amb la família de cavallers de nom Vilademany, la qual, més endavant, van emparentar amb els Cruïlles, els Híjar i també amb els Perapertusa (titulars del castell Rossellonès que, precisament, vaig estar visitant fa dues setmanes: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/470-dulhac-castell-peirepertuse )
A Farners compten amb una parroquial dedicada, com és natural, a Santa Coloma. Es tracta d’un edifici original del segle XIV, sobre una església romànica anterior, que va ser molt ampliat gracies a una donació del duc d’Híjar l’any 1805, família que havia emparentat també amb els Vilademany. Del segle XIV conserva el massís campanar, de 36 metres d’altura i construït amb grans carreus de granit.
Comencem l’excursió dirigint-nos en direcció sud per passar pel Pont de Sant Salvador. És famosa la coneguda com a “Conspiració d’Híjar” que fa referència a la conspiració del regne d’Aragó contra les instruccions de Felipe IV, que conculcaven les constitucions de les Corts d’Aragó, de la mateixa que ho feien amb les de Catalunya. Va ser un seriós intent secessionista per part d’Aragó, de Catalunya i de Portugal. També relacionat amb la conspiració del Duc de Medina Sidonia, a Andalusia. De fet l’única nació que ho va aconseguir va ser Portugal. Simultàniament, hi va haver revoltes a Sicília i a Nàpols per la carència d’aliments, per la manca de recursos.
Just a l’altra banda hi ha el magnífic espai de lleure i passeig del parc de Sant Salvador. Per seguir el que comentàvem, Espanya tenia un monarca (com molts altres) que enterrava recursos en pintures, quadres, palaus i la guerra que li agradava tenir a Europa, i també anava fent fills il·legítims (en va tenir nou!), mentre anava explotant el país. El que és estrany és que ni Castella, ni Lleó, ni Navarra o Astúries no s’aixequessin contra aquell personatge. Potser eren nacions o regnes que no eren explotats? No ho sé.
El passeig, planer i ombrívol, ens porta fins a la font Picant. Un rètol explica que conté més de 1,5 mg/l de fluorur i que no és adient pel consum dels lactants i en general pels nens de menys de 7 anys. Una gran placa de bronze està dedicada a Sant Dalmau Moner, colomenc que va viure entre el 1291 i el 1341.
Sempre caminem al costat de la Riera de Santa Coloma, magnífica aquest matí. Seguim en direcció nord-oest, fins passada la finca de Can Malladó. Un cop hem caminat uns 3,5 quilòmetres (una mica menys d’una hora), la ruta va girant cap a ponent i comença a pujar i no pararà de fer-ho durant els 2,5 quilòmetres següents.
Una mica més endavant a la dreta queda la Gorja d’en Vilà, molt a prop de la vila, és una reclosa que es va construir per a proveir aigua pel regadiu. Antigament s’havia fet servir com a piscina natural i s’utilitzava com a zona de bany, on els nens aprenien a nedar. A partir d’aquí el camí va pujant i en alguns trams és una mica dret, encara que és un sender molt fresat, evident i sense dificultat.
Arribem dalt. L’ermita de la Mare de Déu de Farners és realment bonica. Al davant té un ample espai que avui és ple de cotxes i de gent que han tret taules i cadires per fer el dinar. El santuari de Farners va ser consagrat l’any 1200, com una ampliació de la capella anterior que ja existia. Amb els anys s’hi van fer algunes modificacions, com les de caràcter barroc del XVIII, època de la qual prové l’espaiós atri.
Des de l’ermita mateix es veu perfectament el castell de Farners dalt del turó. Està dalt del turó rocós de 422 metres sobre el nivell del mar i és una fita destacable des de qualsevol indret de la vila.
S’hi puja per un camí ample fins que s’arriba a una escala, amb trams excavats a la roca. Entrem a l’interior, on hi ha la torre mestra. Tot restaurat i consolidat. Se sap que havia estat un element de control estratègic de la ruta que anava de La Selva fins a Vic i consta documentat des del segle XI, sent feudatari en Ramon Folc de Cardona. Podem observar com conserva gruixuts carreus de granit, que es consideren del segle XII i una magnífica torre que presideix tot el conjunt.
Entrem a la torre i pugem les escales de ferro que ens permeten arribar a la terrassa superior des d’on tenim una àmplia vista de les Guilleries. Al davant hi ha el Turó del Vent, que en el seu moment havia estat també fortificat i que té, a la seva base, una gran cisterna que recollia l’aigua de la pluja.
Un cop hem descansat una mica baixem pel camí senyalitzat amb marques de color carbassa que baixen pel bosc, pel darrera de l’ermita, en direcció est-nord-est. Al final tornarem al parc de Sant Salvador, on hi ha diversos homenatges a fills il·lustres d’aquesta població. Entre els eclesiàstics, dos arribaren a sants: el dominic Dalmau Moner (1291-1341) i el franciscà Salvador d’Horta (1520-1567) i en el camp literari destaca especialment el gran escriptor Salvador Espriu (1913-1985).
Havent tingut com a senyor un Híjar, és normal que Santa Coloma va ser de les primeres viles en refusar l’allotjament dels terços castellans, l’abril de l’any 1640. El poble es va amotinar i va donar mort a l’agutzil reial, Miquel de Mont-rodon. El lloctinent, com a represàlia, va determinar arrasar la ciutat i només la intervenció del vescomte de Joc va aturar parcialment la decisió. Tot i amb això el 15% de les cases de la vila van ser cremades i tota la vila va patir el saqueig. La cançó dels segadors, en la seva versió original, ho recordava: “... una església han cremada / Santa Coloma es deia...”
Per accedir al track de gps, clicar: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12897462