(La Selva) Ruta el 30/9/2019; 15,5 km; +300 -300; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Breda, Santa Maria, monestir Sant Salvador, ermita Santa Anna, Viabrea, GR-83, Sot de Llancers, Collet de Sant Julià. Participants: Josep i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: La vila de Breda es va formar a redós del monestir fundat el 4 de juny del 1038 pels vescomtes de Girona.
Comencem a Breda, passant pel costat de l’antiga església de Santa Maria. La vila es troba en l'anomenada Plana de Breda entre la Riera de Breda (a l'oest) i el Repiaix (a l'est), a una alçada de 169 metres i forma part de la subcomarca de Baix Montseny. L’antiga església parroquial del poble, prové de la inicial romànica. El campanar i la façana que són afegits posteriors; actualment és la seu de l’ajuntament de la vila.
Uns metres més endavant tenim el monestir de Sant Salvador. El poble, al llarg dels anys, va anar creixent a l’entorn del seu monestir benedictí, fundat per Guerau I de Cabrera i la seva esposa Ermessenda de Montsoriu, vescomtes de Girona a mitjans del segle XI i que es convertiria en el centre espiritual del vescomtat. El monestir va arribar a tenir 20 monjos i va arribar a ser un dels més importants del comtat de Girona amb propietats a Lleida i Catalunya nord.
Del monestir queden poques dependències, com aquesta petita part del claustre. El segle XIX va patir les desamortitzacions decretades per la monarquia espanyola.
Abans de sortir del poble, encara trobem Can Cardona, una casa amb elements historicistes i modernistes que és un conjunt de dos habitatges amb façana a la carretera d'Arbúcies. Es caracteritza en per la seva original ornamentació d'influència àrab.
La pista que ens porta cap al sud, ens ofereix la llum del sol per entre les ombres dels roures.
Arribem, en poca estona, a l’ermita de Santa Anna, una capella rural esmentada des de l'any 1624. L’actual temple és el resultat d'una reforma de l’any 1789.
Des d’una petita finestra es pot ullar l’interior. És d'una nau única, rectangular, amb absis poligonal, i un petit cos afegit a un lateral, que fa de sagristia. El campanar d’espadanya es va reconstruir després de la Guerra Civil i se’l veu protegit amb un reixat, probablement per evitar el robatori de la campana.
Després d’un tram de carretera hem anat a buscar el GR-83, per dirigir-nos directes a nord-oest seguint la riera de Sant Llop. El GR-83 es conegut com el camí del Nord o del Canigó. Comença a Mataró i va cap el nord passant per les comarques del Maresme, Vallès Oriental, La Selva, Garrotxa, el Ripollès, el Vallespir i el Conflent. També va ser la ruta que van seguir milers d’exiliats entre el gener i el febrer de 1939.
La pista segueix amunt i tenim una bonica vista del castell de Montsoriu (on hi vaig estar fa set anys; es pot accedir a la crònica al final d’aquest document). Les desamortitzacions del XIX van provocar la pèrdua de grans patrimonis arquitectònics i culturals. Bàsicament va ser una forma com la monarquia espanyola decretava l’expropiació de bens no productius. Volien ser una forma de fer créixer una classe mitjana oferint la possibilitat d’adquirir terres i propietats per explotar en el camp agrari. Però l’objectiu inicial de la monarquia va ser refer la Caixa del tresor del país que s’havia anat dilapidant en les nombroses guerres de família dels monarques: Carlos IV, Fernando VII i Isabel II.
El camí és molt agradable, entre boniques alzines sureres i grans blocs de granit.
Un dels objectius de la desamortització va ser permetre la consolidació del règim liberal i que tots aquells que compressin terres formessin una nova classe de mitjans propietaris addictes al règim. Però aquest objectiu no es va aconseguir del tot. Els funcionaris que envoltaven la monarquia sovint subhastaven les terres i propietats en peces molt grans a les quals la gent que hauria de comprar-les no disposava de tants diners. Per tant, en molts casos, es subhastaven entre nobles, funcionaris i personatges fidels (a la monarquia, evidentment). Aquest fet sembla que es va donar especialment al sud d'Espanya, on van ser els grans propietaris (els barons, marquesos i ducs, que ja tenien grans extensions des de la ‘reconquesta’) els que es van quedar amb les terres desamortitzades. En conjunt, es calcula que de tot el desamortitzat, el 30% pertanyia a l'Església (convents i monestirs), el 20% a beneficència i un 50% a les propietats municipals, fonamentalment dels pobles.
Girem a l’est en arribar al collet de Sant Julià; més avall una palanca ens permet passar per sobre del Sot de Llancers. Aquest mes de juny passat fa un any (juny 2018) que el Ple del Tribunal Constitucional va anular l’amnistia fiscal que va aprovar el Govern de Mariano Rajoy (Partido Popular, partit de dretes). La sentencia diu que el decret llei aprovat pel Govern l’any 2012, que facilitava l’indult fiscal, era inconstitucional. Però, en canvi el Tribunal avalava les més de 31.000 declaracions fetes per contribuents per regularitzar els diners evadits, amb la qual cosa el frau fiscal i financer quedava legitimat. Hi ha gent que pensa que les amnisties fiscals sempre es posen en marxa sabent quins seran els principals beneficiaris. En aquest cas se sap que els beneficiaris van poder aflorar 40.000 milions d’euros que havien defraudat i evadit. Sembla que el cost fiscal per aflorar va costar als evasors un 5% (‘politica.elpais.com). Tinguem en compte que quan comprem verdures, o carn o peix, l’iva que paguem és del 10%.
L’aigua que baixa pel Sot de Llancers, crea un ambient humit molt refrescant.
Finalment tornem a entrar a Breda, aquest cop des del nord. Breda és ciutat de referència, punt d’origen, tradició i centre de producció de terrissa dels més importants de Catalunya. La ceràmica de Breda s’ha convertit en una icona, i se sap que els terrissaires del territori ja eren reconeguts el segle XV.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/breda-ermita-santa-anna-sot-de-llancers-collet-de-sant-julia-41928753
Una altra ruta fa anys al castell de Montsoriu: http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/la-selva/7-breda-al-castell-de-montsoriu