(Moianès) Ruta 1278 el 5/11/2020; 12 km; +214 -214; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Cova del Toll, Santa Eugenia de Gomar, Collsuspina, Plans de l’Espinoi. Participants: Carles M, Josep C, Josep S i Miquel. Val a dir que la part de la visita a les Coves del Toll és molt adequada per nens. Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil. IBP: 36.
FA ANYS: Santa Maria dels Socors, de Collsuspina, es va construir el 1592.
Aparquem al punt d’informació (avui tancat) de les Coves del Toll. Fa més de 36 milions d’anys, al cor geogràfic de Catalunya, existí un mar que va desaparèixer amb l’aixecament d’imponents serralades com els Pirineus, en un procés que ens ha deixat espectaculars formacions rocoses i rics recursos naturals que han definit el paisatge, la història i la societat d’aquest territori. Estem al Moianes a la Catalunya central.
Seguim el sender esplèndid de l’indret que és un passeig fins arribar al davant de la Cova del Toll, on un reixat tanca l’accés. La Cova del Toll està formada per unes cavitats prehistòriques que tenen un total de 1148 m de profunditat. La part visitable és de 180 metres i té forma de L. És coneguda com el Palau de la Fauna del Quaternari i compta amb nombroses restes de fauna (ós, lleó i hiena de les cavernes, hipopòtam, rinoceront, bisó, etc.) però també restes humanes del Neolític, fet que confirma que la cova va ser utilitzada com a llar i per enterrar-hi els morts (com explica l’article de F. Climent i J.M. Mata). És, per tant, una de les coves prehistòriques d'Europa més rica en fauna del Quaternari, durant les glaciacions würmianes.
A l’esquerra mateix es pot veure perfectament la composició geològica dins la qual s’ha format la cova. No recordo haver-ho vist mai i és molt interessant ja que es tracta d’una gran acumulació de corall. Les condicions climàtiques d’aquella època i la latitud en què es trobava Catalunya aleshores afavorien un mar prou càlid per que s’hi desenvolupessin esculls de corall; especialment en aquelles zones que quedaven fora de la influència dels rius i els corresponents deltes que es formaven a la seva desembocadura. D’aquella època en van quedar uns esculls fossilitzats amb gran quantitat de restes d’animals marins. La visita permet veure les entranyes d’un escull coral·lí, cosa poc habitual i força impressionant.
Seguim més endavant fins al costat de la Cova de Teixoneres. On s’hi poden observar els fils i marques que els arqueòlegs hi deixen per controlar i marcar les mostres que van trobant. El complex del Parc Prehistòric de les Coves del Toll és conegut per la quantitat de restes fòssils que s’hi ha trobat, fet que el converteix en un referent internacional com a jaciment paleontològic i arqueològic. Està format per diferents cavitats entre les quals destaquen la cova del Toll i la de les Teixoneres.
Encara seguim una mica més endavant i passem pel davant de la Cova Morta. La visita es completa al Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià, on s’exposen les restes fòssils més espectaculars.
El camí baixa una mica i gira per passar el costat d’unes barraques que aquest Geoparc ha preparat per fer més entenedora la vida d’aquells homes i dones del paleolític. Per organitzar una visita a l’indret accediu a la web http://www.covesdeltoll.com/ on hi ha més informació.
Després de la breu visita, anem ara pel camí que marxa planer en direcció nord que segueix el Torrent del Gomar. Aquest camí va molta estona per dins de bosc humit i amb presència d’aurons, que omplen el terra amb les seves fulles de colors de tardor. És un tram extraordinàriament agradable.
Hem anat caminant en suau ascens uns 3 quilòmetres. Hem guanyat una mica d’altura i el sol comença a ser present. Estem en territori del Moianès. Diguem que l'etimologia el pot fer derivar del nom de persona llatí Motilius o Modilius. Dèiem que el 1592 va començar la construcció de l’església de Collsuspina. Diguem que quatre segles després, el 1992, es van celebrar els Jocs Olímpics de Barcelona. Per perspectiva històrica també podem dir que aquell 1592 el sobirà de totes els estats o nacions del que ara en diem Espanya era Felipe II. Encara que normalment se’l considera rei d’Espanya, mai va ostentar el títol: no existia. El que sí es pot considerar és que era el sobirà ja que disposava dels títols de sobirania de tots els estats o regions, però això no feia que Espanya estigués unida per un sol sistema. Cada estat o nació disposava dels seus sistemes de decisió i gestió (tot i que el sobirà sovint intentava eludir). Així que Castella, Navarra, Catalunya, Aragó, València, Mallorca i altres nacions eren independents.
La ruta fa un parell de girs per orientar-se al Raval de Picanyol. Un element característic d'aquest barri és la llegenda que dóna sobrenom a l'hostal de la "Bufa"; sembla fa referència a un accident que va tenir molt ressò a la comarca i que es va produir al revolt davant la casa. Va ser protagonitzat per la comitiva del rei Alfons XIII, al voltant de l'any 1925, ja que un carruatge va sortir de la carretera i van haver-hi dos morts de l'escolta del Rei. (‘patrimonicultural.diba.cat’).
Arribem al davant de Picanyol, un raval de Collsuspina on hi onegen cinc banderes: la senyera catalana, la ikurriña del País Basc, l’alemanya, la suïssa i la belga. Cal dir que la casa més antiga, La Bufa, va ser l’antic hostal de carretera construït cap a l'any 1820. Aquest hostal forma part de la cantarella popular “La Manxa és tancada, la Venta ja no hi és i la Bufa, bufa que rebufarà”.
Des del Raval cal una mica més d’un quilòmetre fins arribar a l’ermita de Santa Eugènia. Està al darrera del mas El Gomar. És una petita capella preromànica documentada des de l’any 951. Era una construcció d’una sola nau de planta rectangular, lleugerament trapezoidal i capçada a llevant per un absis també rectangular.
Als segles XI i XII funcionà també com a parròquia dins el terme de Moià. Des del segle XIII fou una simple capella de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. El nom d’Eugènia prové del grec ‘eu’ (ben) i ‘genia’ (origen), és a dir ben nascuda o de bon origen. Es deia que era la filla del governador d'Egipte (‘wikipedia’). Hauria fugit de la casa del seu pare vestida amb roba d'home i va ser batejada per Helenus, bisbe d'Heliópolis . Més tard es va convertir en abat, quan encara fingia ser un home.
Seguint amb Eugènia i com diu la història, mentre era abat i encara vestia com un home, va guarir una dona d'una malaltia; aquella dona se li va apropar sexualment, cosa que Eugènia va rebutjar; llavors la dona la va acusar públicament d'adulteri. Va ser portada al tribunal on, encara disfressada, es va enfrontar al seu pare com a jutge. Al judici es va revelar la seva identitat femenina real i la van exonerar. El seu pare es va convertir a la fe i va esdevenir bisbe d'Alexandria, però l'emperador el va executar per això. Temps després també van executar Eugenia.
Al costat hi ha el mas de Gomar. La proximitat de Sta. Eugènia del Gomar porta a pensar que aquest mas existia ja en el segle X. De tota manera no hi ha constància antiga fins a unes informacions que parlen de reformes al segle XVII. Tot i amb això, no sembla raonable pensar que en aquest altiplà ample no hi hagués cap construcció propera a l’església.
Desfem el camí fins al raval i seguim fins a Collsuspina. Sembla que l’etimologia ens fa venir el nom de “coll de l’Espina”. El 2 de febrer del 1810 els sometents locals i el Comte de la Bisbal actuaren contra els exèrcits napoleònics en aquest poble, intervenció que va valdre l'ascens del de la Bisbal de general de divisió a general en cap de l'exèrcit al Principat de Catalunya. A més, Collsuspina era una de les zones preferides pels sometents per fustigar els exèrcits francesos que circulaven pel Congost i la Plana de Vic (‘wikipedia’). En una petita plaça tenim l’Ajuntament, amb la pancarta de “Llibertat Presos polítics”.
Passem pel davant de l’església. L’Església Parroquial té per patrona Santa Maria dels Socors i està situada al nucli antic del poble. Es va construir entre 1592 i 1600 i encara manté íntegra la capella original, amb els seus dos trams de voltes. El 1880 es van iniciar les obres d’ampliació de la façana i de la construcció de les capelles laterals. Va ser objecte de noves ampliacions l’any 1909. Del poble hi ha una dita que diu: “Collsuspina, terra fina”.
Un cop hem donat una curta volta, seguim una pista que va en direcció sud. Per cert, aquells inicis del segle XVII (el 1626) encara es va crear el Consolat del Mar a Niça. En aquell moment Catalunya va arribar a disposar d’uns 64 consolats del Mar repartits per tota la mediterrània, però també en altres llocs com Londres i Gantt.
Passem pel costat del mas de l’Epinoi. És una masia situada dalt d'un pujol, de petites dimensions. Junt amb d'altres i sufragània de Sant Cugat de Gavadons, és citada en documents medievals i també en un capbreu, de 1643, com a pertanyent a la jurisdicció del castell de Tona. Per la seva tipologia actual diríem que és una construcció anterior al segle XIX si bé l'any 1811 es va reconstruir i reformar.
Mes endavant, podem observar la operació de traslladar les vaques i bous d’un camp a l’altra. Ja només ens queden uns 3 quilòmetres per arribar on tenim els cotxes aparcats.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/collsuspina-cova-del-toll-santa-eugenia-de-gomar-59927061
Aquesta excursió té l’IBP que s’ha indicat a dalt. Veure l’anàlisi a: https://www.ibpindex.com/index.php/es/