(Osona) Ruta 1616 el 12/10/2024; 9 km; +192 -192; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Tona, pessebre vivent, castell de Tona, Mare de Déu de Lurdes, església de Sant Andreu. Participants: Maria, Pere i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: L’origen de Tona, medieval, és del 880.
Aparquem a Tona. Va bé fer una sortida per una ciutat que sempre deixem de pujada a Vic. Per les troballes conegudes, algunes hipòtesis apunten que al pla del Castell hi va haver un assentament iber. Però el poblat antic que comencem a conèixer millor és el del Camp de les Lloses, que correspon al segle II aC, a l’època de la romanització.
Ens dirigim al turó del castell de Tona. Passem pel davant de l’edifici modernista de la Biblioteca Caterina Figueras. Les primeres dècades del segle XX, Tona no disposava d’uns serveis d’ensenyament públic suficients. Gràcies a una donació de l’estiuejant Antoni Figueras, es van poder construir unes escoles amb tres classes per a nens i una per a nenes. Aquestes escoles, inaugurades el 1929, portaven el nom de la filla difunta del mecenes: Caterina Figueras.
Carrers endavant, faig aquesta foto del que és l’objectiu inicial. No queda gaire del castell, però sí que és evident la importància del turó per situar-hi una fortificació. Cap al 880, el comte Guifré el Pilós va establir o refer el terme del castell de Tona. Es conserva una antiga torre de guaita (que va esdevenir torre major del castell medieval) dalt el turó del Castell (‘tona.cat’).
Arribem als peus del turó i per la banda sud hi ha l’amfiteatre de les Feixetes.
Aquí també comença un recorregut que es fa servir, al Nadal, per a la representació del pessebre vivent. El pessebre va néixer l’any 1972 quan el grup d’Escoltes, l’Esbart dansaire i una colla de jovent del poble varen decidir que calia fer alguna activitat pels volts de Nadal, una idea força agosarada si tenim en compte que en aquells moments només hi havia dos o tres referents a Catalunya. Al veure que aquesta idea podia arrelar, es va formar l’anomenada Agrupació Pessebre Vivent de Tona.
Subsisteixen i es mantenen les façanes de l’escenificació que s’hi porta a terme cada any. Des dels seus inicis ha estat una constant el fet de representar el pessebre a la falda del castell, que és un bosc de roures i alzines disposades en forma de feixes, cosa que possibilita l’entrada de diferents grups de visitants alhora. Com a característica cal dir que, pel fet de ser un bosc, no hi havia construccions o edificis previs.
Després de fer la volta girem cap a ponent i passem pel costat de l’església de la Mare de Déu de Lourdes. Aquest campanar romànic és del segle XII i va ser restaurat l’any 1991.
L’accés està tancat i només obren alguns dies dels mesos d’estiu. També coneguda com Santa Maria del Barri és una església romànica. El “Barri” era el nom que rebia precisament el barri que va suposar la primera població que es va fer a sota del castell. S’estima l’església del segle XII i com és lògic pensar, originalment tenia una sola nau. Amb les reconstruccions posteriors es va ampliar a tres naus, sostingudes per pilars i arcs gòtics.
Un rètol que parla del Barri, però també de l’església i de la Ruta del Castell.
Mentre anem pujant es fa evident que estem en territori geològic de margues d’origen marí. El territori planer està format per terrenys margosos tous, de l'època terciària eocènica. L'erosió del terme ha comportat un característic paisatge, on es destaquen els clàssics turons de la plana ausetana. Turons de color gris-blavós, testimoni de l'alçada anterior del terreny. Ho són el de l'Aguilar, el serrat de la Creu, el serrat de Puigbonic, el del Castell o el de Mont-rodon. La major part dels turons, inclosos en l'Espai d'Interès Natural dels Turons de la plana Ausetana, pertanyen al terme de Tona.
Mentre pugem podem veure, des de dalt i a vista d’ocell, l’església de Lourdes.
Trobem aquest forat que en diuen “tonda”. La Tonda és una cisterna excavada a la roca que permetia la recollida i emmagatzematge de l’aigua provinent de la pluja. Diferents restes ceràmiques trobades a la zona, al voltant de l’estructura excavada al subsol, porten a pensar que el lloc del castell, en posició dominant sobre el territori, havia estat ja utilitzada per la cultura ibèrica. És per aquest motiu que l’estructura de la Tonda podria haver estat excavada en època ibèrica.
Així que arribem al Pla del Castell, al cim mateix, on hi ha l’església de Sant Andreu del Castell. El 888 es va consagrar l’església parroquial de Sant Andreu, al Castell, però, probablement, l’origen de la parròquia és molt anterior a aquesta data.
Vista de l’absis. A la sagrera de l’església parroquial del Castell, s’hi va formar originalment un petit poble, fins que el creixement i aspectes pràctics relacionats a l’agricultura, van fer construir les cases als peus, al Barri, a prop dels conreus.
També tenim aquesta vista de Tona, molt per sota nostre. El Pla del Castell està a quasi 700 metres d’altitud. Durant uns dos segles, els Montcada van ser senyors del castell i el terme de Tona. Quan va morir Guillema de Montcada (sense descendència), el domini va tornar al rei, que, després de diverses vicissituds, el va vendre a un altre feudal. Els tonencs no hi estaven conformes i van aconseguir, gràcies a la col·laboració de la ciutat de Barcelona, retornar al senyor la quantitat de diners que havia pagat i, així, deixar de dependre’n.
El que queda del castell són pocs murs i aquesta torre, envoltada d’un petit fossat.
Hem tornat a baixar i ara comencem una curta volta circular. De moment tenim al davant la Font de la Suïssa. Es troba en una zona de bosc amb molta vegetació, com a roures i pins.
Planegem, per carrer asfaltat, fins al costat de la Font de la Suïssa que va ser restaurada el 11 de setembre de 1982. No he trobat informació de l’origen del nom “La Suïssa” del passeig i de la font.
I més enllà, en el mateix pla, hi ha les restes d’aquest històric forn. El forn ibèric de Tona, és d'època incerta. Es debat entre l'època dels ibers i l'edat mitjana. Sistema de fogaina, graella de terra cuita amb forats rectangulars i cambra superior per posar les peces a coure. El Forn no esta en gaire bon estat. L'any 1981 es va construir un cobert perquè no es deteriorés més. Actualment només queden restes de la graella.
Un cartell en parla i mostra un dibuix del seu funcionament.
En dos minuts més i ja som als afores, ara farem la volta del Puigbonic, per tal de retornar a l’interior de Tona.
Pel camí hi ha aquests forats, nius probablement d’abellerols; però ara no hi són. El setembre ja haurien marxat. Marxen, cada any, cap a l'Àfrica i no tornen fins a la primavera de l'any vinent. Retrobaran els nius, hi criaran i, a finals de l'estiu, ens tornaran a deixar. Són una espècie estival.
Seguim un còmode i verd sender.
Potser aquestes terres, i les cases, siguin del mas Terricabres, un altre topònim (probablement un antropònim) del que no he pogut trobar la seva etimologia.
Finalment tornem a estar pels carrers de Tona i arribem al davant de la parròquia de Sant Andreu. És una església amb elements neoclàssics, noucentistes i eclèctics. Al segle XVIII es va iniciar un llarg procés per aconseguir la construcció d'una nova església i traslladar-hi la funció parroquial, que fins llavors tenia l'església de Sant Andreu del castell de Tona.
L'1 de febrer de 1784, el doctor Josep Rocafort llegà una gran quantitat de diners per la construcció de la nova església, si es començava a construir abans de sis anys. Les donacions i el voluntarietat han estat sempre una constant a Catalunya. Parlant de voluntariat, potser puc explicar que l’ANC va posar, l’abril del 2024, una pancarta on es veia que la despesa d’atenció a persones depenents, per habitant a Catalunya, era només de 172€, mentre que al País Basc era de 348€. Això passa en una terra que pateix un dèficit fiscal de 20.000 milions cada any. Si vius a Catalunya i no ets independentista, quan llegeixes aquestes noticies ¿què? ¿estàs satisfet? ¿potser ets un ésser dòcil? Si ets un lector d’un altre territori o una altra regió d’Europa, ¿no exigiries també ser independent? Hi ha qui pensa que Espanya tracta a Catalunya com una colònia.
Acabem dinant, força be, a l’Hostal Montserrat.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1616-tona-pessebre-vivent-castell-de-tona-mare-de-deu-de-lurdes-esglesia-de-sant-andreu-188321004
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/osona/1201-1462-st-andreu-de-la-vola-la-grevolosa-st-nazari
Comentaris
RESPOSTA: Gràcies Maria i gràcies per afegir-t'hi.
Salut!