(Pla de l’Estany) Ruta 1262 el 27/09/2020; 13 km; +340 -340; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Crespià, Pedrinyà, ermita Sants Just i Pastor, Sant Bartomeu, Sant Miquel de Roca. Participants: Anna G i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 39. (NOTA: atenció a l’accés a Sant Miquel de Roca).
 |
 |
FA ANYS: El 1643 es van afegir les capelles laterals a Santa Eulàlia de Crespià.
Avui comencem l’excursió al poble de Crespià. Al segle IX el trobem identificat com a Crispianus, derivat de l'antropònim llatí Crispius. Crespià consta documentat en preceptes reials dels segles IX, X i en una butlla del papa Silvestre II del 1002, on es nomena Crespià com una possessió del bisbe de Girona.
Comencem doncs un dia fresc i molt agradable. És poble petit però amb una església que té un campanar quadrat força espectacular. No es pot descartar la hipòtesi que s'instal·lessin a Crespià diverses famílies provinents de les comarques del Vallespir i del Rosselló després del desastre càtar, a Muret, l'any 1213.
La parròquia de Santa Eulàlia de Crespià és citada l'any 1151, si be en alguns documents anteriors s'esmenta que la parròquia de Crespià està dedicada a Sant Marc. El temple és romànic; les capelles laterals foren afegides a l'edifici el 1643. A l’extrem meridional de la façana, més baixa, hi ha una torrella de defensa que revela que l’edifici va ser fortificat.
Sortim del poble en direcció nord-oest. En època romana (‘enciclopedia.cat’), el terme de Crespià estava solcat per una important via que enllaçava Empúries i altres viles litorals amb les zones mineres dels Pirineus, fins al coll d’Ares, enllaçant amb la via del Capsacosta. Aquesta via es veia envoltada de tot un seguit d’establiments romans que, juntament amb algunes troballes de ceràmica i altres objectes, fan pensar en l’origen romà del poble.
El poble compta amb diverses masies escampades pel paisatge: Can Quer, Can Mònic, Can Cabrinets, Can Masós,... Probablement les masies deuen ser un record del desenvolupament antic del territori.
A mida que avancem el bosc és molt dens i ombrejat; això fa molt agradable el caminar. Per entendre la història diguem que d’aquí a uns dies farà tres anys que es publicava (‘eitb.eus’) el següent: “Després de diverses setmanes frenètiques i plenes d'incertesa, el Parlament de Catalunya ha aprovat, aquest històric 27 octubre 2017, declarar un "Estat independent en forma de república" i obrir un "procés constituent" per redactar la Constitució del nou Estat”. Quasi immediatament: “El Senat espanyol va aprovar suspendre l'autonomia catalana, i el president de Govern espanyol, Mariano Rajoy, va ordenar posteriorment el cessament de la tota la Generalitat, la dissolució de Parlament i la convocatòria d'eleccions a Catalunya per al 21 de desembre”.
Durant la ruta, trobem rètols que només indiquen les direccions d’El Portell i de Crespià, però nosaltres anem seguint la nostra ruta del gps.
Uns 4 quilòmetres després de l’inici arribem a Pedrinyà, un antic grup habitat que actualment, molt ben restaurat i que fa goig, es fa servir com a varies cases de turisme rural. La casa central que ho gestiona és el Mas Teixidor.
A tocar hi ha l’ermita dels Sants Just i Pastor. Envoltada d’herba, fa l’efecte d’un temple abandonat. Aquesta ermita, sufragània de la de Crespià, era la parròquia del veïnat de Pedrinyà. El lloc pertanyia al segle XIV al castell de Dosquers.
El campanar de cadireta és de la mateixa amplada del mur de ponent, amb dos ulls. Per cloure el tema de les eleccions del 2017, el diari ‘elnacional.cat’ publicava: “El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat aquest divendres els resultats definitius de les eleccions del 21 de desembre, en què les forces independentistes han aconseguit un rècord històric de vots: 2.079.340 (70 escons)”... “Per contra, la suma del 'bloc del 155' suma 1.902.061 vots (57 escons) i els Comuns, 326.360 (8 escons)”.
Després seguim la ruta fins al Pla de les Arenes que ens apropa al riu Fluvià i a la resclosa de Serinyà. Hi hem estat una hora més (uns 4 km). És un indret molt agradable, ara que l’aigua baixa amb ganes.
A partir d’aquí ja ens orientem en direcció a llevant per passar per l’entorn del Portell i arribar, en uns 2,5 quilòmetres, a l’ermita molt enrunada de Sant Bartomeu del Portell. Les característiques constructives de Sant Bartomeu mostren una obra romànica avançada de finals del segle XII o XIII. Montsalvatge la va identificar com Sant Bartomeu de Basset, topònim citat en un document de 1397.
Mentre baixem, una mica més endavant, veiem al fons al costat del riu Fluvià la coneguda resclosa de Martís. Del Portell quedem molt pocs vestigis del poblat ibèric que hi devia existir. Segons Badia i Homs es tractaria d'un poblat preromà que perdurà, segons sembla, fins l'època romana de la república, encara que no es desestima la hipòtesi d'un establiment militar romà de vigilància dels camins i del pas del riu. Parlant de república cal afegir que, mentre es pensava en afegir les capelles a Santa Eulàlia de Crespià, es va produir revolta de Catalunya, que va començar el 1640 i s'inclou com a part de Guerra francoespanyola. La Junta de Braços va acceptar la proposició de Pau Claris, president de la Diputació del General del Principat de Catalunya, per assegurar-se la protecció del rei de França. En aquell context la República Catalana va ser proclamada el 16 de gener de 1641.
El Pirineu nevat, des de fa dos dies, sorprèn ja que no és habitual que el mes de setembre caigui una forta nevada com ha fet fa dos dies. Però el Pirineu és delicat. Precisament d’aquí a uns dies ens assabentarem que amb aquesta nevada una parella es perdrà caminant per Aigüestortes; els seus cossos els trobaran els equips de rescat el dia 1 d’octubre.
Des de Sant Bartomeu i en uns 200 metres, per un pendent de roca esglaonada que no és complicat però cal fer-ho poc a poc, s’arriba a l’extraordinària cova ermita de Sant Miquel de Roca. Es tracta d’un santuari ubicat dins una balma en una cinglera damunt del riu Fluvià. Consta de dues naus perpendiculars, separades per un arc apuntat. La coberta és de volta de canó apuntada, recolzada en la mateixa pedra conglomerada. En el segle XIV figura com a "capella sancti Michaelis de Rupe, in parrochia de Crespiano". NOTA: Accés no apte per a persones amb mobilitat reduïda ni per a persones amb vertigen; molta atenció amb els nens.
L’interior de Sant Miquel de Roca és sorprenent.
Aquesta cova demana que li fem més fotos.
Des d’aquí es veu perfectament la vista, als nostres peus, de la resclosa de Martís i la casa de la Central Elèctrica, tal com surt indicada al topogràfic de l’ICC. El que veiem és la vall baixa del riu Ser i la seva confluència amb el Fluvià on hi ha, més amunt, la resclosa de Serinyà. Aquí hi tenim una central elèctrica en explotació des de 1935.
Després anem tornant. Des de Sant Miquel queden 5 quilòmetres fins a Crespià. Pel camí veiem a sota el riu Fluvià i la densitat de bosc sota el qual hi ha el càmping Esponellà i una mica més enllà s’endevina al campanar del poble d’Esponellà.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/crespia-pedrinya-ermita-sants-just-i-pastor-sant-bartomeu-sant-miquel-de-roca-57629694
Aquesta excursió té l’IBP que s’ha indicat a dalt. Veure l’anàlisi a: https://www.ibpindex.com/index.php/es/