(Euskadi) Ruta el mes de juny de 2017; 6 km; +230 -230; 2 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Lezika, Santimamiñe, Bosque Pintado de Oma.   Participants: Kike i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 mapa 943 mperfil 943 

 FA ANYS: L’any 1801 es van prohibir tot tipus de representacions teatrals en euskera i cantar o ballar peces que no fossin en idioma castellà.

P1100638 Rest Lezika Comencem a caminar al costat del restaurant Lezika. Per cert, molt recomanable. Al costat hi ha un gran aparcament i l’accés a les coves de Santimamiñe, amb pintures rupestres del Paleolític Superior, que nosaltres avui no podrem visitar.

P1100637 Inici 

Just al davant hi ha l’inici d’una ruta senyalitzada al Bosc d’Oma. En basc és Omako Basoa. He llegit que el basc comparteix paraules (duma, obi, gora,...) que tenen el mateix significat a Rússia, Polònia o Bulgària. Però la llengua dels bascos, l’euskera, ha patit les mateixes agressions que el català des dels governs centralistes d’Espanya.

Tot començà amb els decrets de Nova Planta dictats per Felipe V (per cert, un monarca que quan va arribar a Madrid no sabia parlar castellà), aquells decrets que van suprimir les llibertats i constitucions d’Aragó, Catalunya, València i Mallorca. Les lleis derivades del poder del rei Borbó van marcar l’inici de la unitat lingüística de la Península, tal com molt bé explica Alots Gezuraga.

P1100641 Pista amunt  La pista va pujant amunt, en direcció sud i sud-est, la pineda densa de troncs verticals ens envolta. El sotabosc és format majoritàriament per una catifa de falgueres. Ens va plovent de tant en tant.

P1100642 Comencem a baixar al Bosc 

Quan hem pujat uns 200 metres de desnivell i hem fet uns 2,5 quilòmetres, girem a l’esquerra per un camí ample que probablement és el resultat de la restauració de l’entorn que es va fer el 2014.

Per tancar el tema dels idiomes, es pot afegir que d’aquella manera, tant l’euskera com el català i el gallec van anar perdent la seva presencia en la justícia i l’ensenyament. No cal dir, més endavant, que amb la victòria de l’aixecament militar de 1936, aquests tres idiomes (català, euskera i gallec) es van convertir en llengües acorralades i silenciades.

I encara aquests últims anys de la democràcia, sovint afloren conflictes per la pressió contra els nostres idiomes, només cal recordar la Llei Wert, dictada per aquest ministre d’infaust record.

P1100645 Primer 

 

El primer arbre pintat que trobem és als 3 quilòmetres d’haver començat i ja portem una hora aproximadament. Aquest arbre presenta uns llavis, un petó, entre dos arbres. Al terra, més enllà, hi ha una peça a terra amb un número i una fletxa que indica el punt des d’on convé mirar.

Les pintures del Bosc d’Oma van ser realitzades per Agustin Ibarrola entre els anys 1982 i el 1985. Ocupa un dels vessants de la vall d’Oma, dins de la població de Kortezubi. L’àrea del bosc compren quasi cinc hectàrees.

P1100647 Segons i punts de visi  Els experts en pintura o els crítics d’art segur que parlarien, referint-se a les taques, punts i ratlles de colors, d’impressionisme, de constructivisme rus o d’expressionisme, jo em quedo amb les primeres i més immediates sensacions i d’aquestes taques blanques he de dir que em semblen un llençol que marxa avall mogut pel vent. Un llençol blanc, una bandera de la pau.

P1100649 Tres  A la dreta del sender de baixada tot un conjunt d’arbres pintats amb varietat de colors ofereixen uns instants curiosos, entre el silenci del bosc i algun ocell que declara la seva presència. Certament és curiós observar com a mida que caminem lentament i ens fixem en el moviment relatiu dels dibuixos, taques i colors, aquests van formant unes figures o les van deformant. Aquest efecte deriva del punt d’observació que prenem i la disposició propera o allunyada dels arbres que deixem entrar en el nostre conjunt visual.

P1100652 Quatre  De cara, les siluetes d’homes semblen amagar-se entre els troncs i les branques. Fins i tot és una mica angoixant.

P1100653 Una  mani potser  A l’esquerra, mentre el vessant baixa en pendent, molts altres arbres semblen representar una manifestació de gent que, probablement segons deu pensar encertadament el meu amic Kike, són els obrers acomiadats d’algunes de les indústries que hi havia i que fa temps van desaparèixer.

P1100657 Dirigint la mani 

Una altra imatge de la multitud amagada, aquest cop amb qui hi va al davant indicant el camí. He de reconèixer que és estimulant aquest procés de deambular per aquest espai natural modificat pels colors i les pintures que li són tan irreals.

El 18 de febrer de l’any 2000 un grup de gent van tirar pedres a la casa de l’artista i el 19 de maig del mateix any van passar pel bosc tallant o destruint, amb destrals, un grapat d’arbres.

Per què? Sembla que hi ha qui considera que Ibarrola ha fet un canvi que no agrada. Cal dir que durant els anys 60 va tenir una forta activitat política i social participant en diverses vagues i va ser empresonat pel règim de la dictadura franquista varis anys.

Però els últims anys el seu pensament va derivar des del seu comunisme inicial i es veu que va donar suport a moviments i partits més de dretes o centre dreta. Hi ha qui vincula el seu canvi de pensament, amb la coincidència de començar a crear obres que eren encarregades i pagades per l’Administració de l’Estat o alguns organismes relacionats. A Castella diuen, encertadament que poderós cavaller és Don Diner.

En qualsevol cas, l’artista viu al poble d’Oma, a casa seva i tot i la seva edat avançada continua treballant.

P1100658 Ulls vigilant  El camí ha quedat aplanat en un llom del bosc. A l’esquerra, tot d’ulls ens miren, vigilen amagats des de racons desconeguts. Potser és la representació dels ulls del poder i de l’oligarquia que controla què fan les siluetes d’aquests fantasmes que corren pel bosc.

P1100660 Mes ulls  Més ulls. Aquests de cara a nosaltres. Són ben evidents: sàpigues que et controlem; fes bondat, segueix les instruccions, sigues dòcil... Em pregunto: això és el que volia representar Ibarrola?

P1100663 Taques i colors  Anem baixant pel vessant septentrional del bosc. Últims arbres pintats, amb barreja cromàtica.

P1100664 Marxem 

El gran ull que tot ho veu s’acomiada de nosaltres quan quasi estem a la porta inferior, la que dóna al camí que va al poblet d’Oma.

Mentre escric aquesta crònica, a casa, per TV surt la notícia del tancament de la presó Model de Barcelona. Ahir van fer l’últim sopar els últims 24 presos que hi quedaven. Així es tanquen 113 anys d’història d’una presó amb períodes molt negres com l’execució de Salvador Puig Antic per part del govern del general Franco i anys de presos polítics durant aquella fosca època del franquisme. Als anys negres del franquisme s’hi afegeix, ara, l’actitud feble de l’estat espanyol per enterrar dignament els morts que encara estan llançats en foses comunes per tota la península: una taca negra que s’estén sobre el que en diuen Marca España; una negror densa que només té com a responsables els dos grans partits que han governat durant aquests anys i no han volgut oferir un tracte respectuós als que van patir la dictadura, després d’acabada la Guerra Civil.

Entre els ulls que miren, al menys n’hi ha un que vigila si els nostres governants tenen el nivell ètic i digne. Ningú som responsables del que van fer els nostres avantpassats, fos el que fos, però sí que som responsables del que fem nosaltres i del calat moral que mostrem.

P1100667 Oma  Oma un poblet on es restauren grans casals, antigament rurals i avui dedicats a allotjament de visitants. El bosc d’Oma no només va ser una excentricitat d’Ibarrola i una obra d’art, sinó un vehicle d’atracció turística, tot i que durant aquesta estona no hem trobat ningú més. Pensant en els ulls que hem vist, i en el seu significat ocult, comento amb en Kike que temps enrere vaig publicar un article que parlava de la intel·ligència i de la docilitat, a partir de la lectura del llibre “Elogio del imbècil”: http://eoliumtrek.cat/index.php/notes-i-reflexions/reflexions/159-la-caiguda-de-la-intel-ligencia

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18117876

ATENCIÓ: NOTÍCIA DE Febrer 2020 ('lavanguardia.com'): 

El bosque de Oma se está muriendo. El emblemático conjunto de 500 árboles pintados por el artista Agustín Ibarrola sufre la conocida como banda marrón o peste del pino, una enfermedad que ha afectado al 80% de ellos. La situación, urgente, ha obligado a tomar medidas para salvar esta obra en­clavada en la reserva de la biosfera de Urdaibai, y la Diputación de Bizkaia, junto a la familia del creador, ha decidido trasladarla, reproduciendo las pinturas, o al menos todo su concepto, en un bosque cercano.

“Es un símbolo, no podemos evitar la muerte de los pinos, pero sí mantener viva la obra de Ibarrola y su genial idea”, explicó ayer el diputado general, Unai Rementeria. La institución busca desde hace meses un nuevo emplazamiento en la misma reserva natural, que mantendrá la accesibilidad del original y en el que, eso sí, plantarán un tipo de árbol “más ecológico y duradero” que el pino industrial que, entre 1982 y 1985, Ibarrola utilizó como lienzo para sus juegos geométricos y figurativos, agrupados en 61 conjuntos artísticos.