1573, Galícia, Ribadeo, Vilaselan, Far Illa Pancha, Santa Maria de Vilaselàn

(Galícia) Ruta 1573 el 4/05/2024; 5 km; +42 -42; 1,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Vilaselán, faro Illa Pancha, Santa Maria de Vilaselàn. Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: molt fàcil.

FA ANYS: El far d’Illa Pancha prové del 1859.

P1020584 Aparcm Deixo aparcada l’autocaravana en un primer carrer del barri de Campoxurado de Vilaselán, a Ribadeo. De Ribadeo diguem que es va formar el segle XII a partir d'un nucli primitiu a les dàrsenes de Porcillán i Cabanela, a la riba del riu, per posteriorment anar creixent cap amunt. Va tenir una muralla, de caràcter més fiscal que defensiva, de la qual encara se'n conserven algunes restes.

P1020586 Casa amb horreo Començo a caminar pels carrers del poble orientant-me en direcció a nord per arribar al cap que permet el pas a l’illa Pancha. Passo pel costat d’algunes cases grans, de pagès, cada una amb el seu hórreo. Un hórreo és un graner construït en fusta o pedra, que s'eleva del sòl mitjançant pilars o ‘pegollos’, que estan acabats en unes plaques o ‘tornarratas’ per a evitar l'accés de ratolins i que sol disposar de parets amb ranures perquè es ventili l'interior. Alguns estan en ús, però sovint són un record del passat, un record molt agradable i destacat.

P1020589 Arribo al cap del far Després d’una estona pels carrers sense transit, arribo al promontori final que permet la vista de l’illa Pancha. Tinc al davant una glorieta moderna des d’on es veu l’illa just al nostres peus. Si fa quatre dies vaig començar al far d’Ortiguera (Astúries) els dos dies següents ja vaig visitar els fars de Punta Atalaia i de Punta Roncadoira. Amb aquest d’avui, ja són tres fars dins de la Comunitat autònoma de Galícia. Recordem, però que Galícia és una nació que va ser regne.

P1020588 Illa Pancha L’illa és evident que havia estat part del promontori que la mar l’ha anat tallant i deixant-la fora, individual. Des del cap s’hi accedeix per un pont artificial. Hi ha dos fars. Recordem que Alfonso III El Magno va ser sobirà d’Astúries durant 44 anys. L’historiador Juan José Menezo explica “... que en les seves expedicions va arribar fins a Mèrida i va incorporar al seu regne Zamora, Toro, Simancas i altres poblacions del Duero i del Pisuerga...”. També explica que les conspiracions de la noblesa i que els fills s’alcessin contra ell el va obligar a dividir el regne.

Per Garcia, el primogènit, les terres de Lleó; per Ordoño les de Galícia i el nord de Portugal; i per Fruela els senyoriu d’Astúries. Eren els anys 910 al 924.

P1020591 Acces al pont L’accés al pont és per una porta treballada, que dóna importància al pas. Planejat com una llum de tercer ordre destinada a il·luminar l'entrada al port de Ribadeo, aquest far es va inaugurar el 30 de desembre de 1859. El projecte de l'enginyer Marcelo Sánchez Movellán va ser una llum simètrica, amb la torre encaixada al centre d'un edifici quadrat per així protegir-la dels temporals.

P1020592 Far nou Una foto dedicada al far nou. I una curiositat que justifica el pont: com a far d'illa, i per la categoria de la seva llum, havia d'estar atès per dos torrers; amb tot, per economitzar el servei i suprimir un encarregat, es va decidir construir un pont d'unió amb terra. A l'últim terç del segle XX es va construir un segon far a l'illa, quedant sense ús el vell.

P1020593 Roques i mar Cal fer una volta al far nou per poder gaudir de la vista de les irregularitats de les roques que cauen a mar. Parlava abans de regnes, territoris i nacions. Què és una nació? Molts han intentat confondre, però cal saber que el terme prové del llatí “natio” i que fa referència al territori on hi ha una comunitat humana amb costums, normes i llengua diferents dels territoris (altres nacions) del voltants.

L’IEC diu: "Comunitat de persones que participen d'un sentiment d'identitat col·lectiva singular, a partir d'una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre. La Real Academia Española diu "Conjunt de persones d'un mateix origen i que generalment parlen una mateixa llengua i tenen una tradició comuna." Al Diccionari d’Oxford podem llegir: "Un ampli conjunt de persones unides per una ascendència, història, cultura, o llengua comunes, que habiten en un estat o territori concrets."

Una cosa és “nació” i una altra “estat” i quan els redactors de la Constitució espanyola van escriure que Espanya és una nació, estaven menystenint (potser inadvertidament) les nacions del territori.

P1020595 Mapa dels fars S’ha de tornar enrere, més o menys, pel mateix camí. Un cartell ofereix una vista dels principals fars de la costa gallega. Al davant tenim el mar Cantàbric. Em pregunto: on deu començar l’Atlàntic? Però hauré d’esperar a veure-ho escrit al moment que arribi al Cap Ortegal.

P1020596 Tornant El cap s’aplana i eixampla. Al fons les cases. Ah! i com que parlàvem de nacions potser cal afegir que les terres asturianes, lleoneses i gallegues formaven un conjunt amb costums, tradicions i llengua. Per tant eren una nació (o nacions), diferents de les terres més al sud que, quan va esdevenir el regne de Castella, comptaven amb llengua, costums i formes de fer diferents.

És molt important llegir, si no ho fem estem condemnats a creure les mentides interessades que ens volen fer creure. S’ha perdut la vergonya a mentir; mentir hauria de ser considerat un delicte perquè les mentides poden fer molt mal (ja sabem que no és el mateix mentir que equivocar-se). Llegim i contrastem per tal de tenir, de veritat, criteri propi.

P1020601 Esglesia Passo pel davant de l’església de Santa Maria de Vilaselàn. És la parròquia de la comunitat i va ser construïda el segle XVIII, com l’estil extern ja deixa clar abans de buscar informació. Un afegit sobre Ribadeo: va coincidir el seu apogeu com a Vila amb el del seu port, sent cap del comerç del Cantàbric amb els països bàltics, a través del port de Riga en concret, d'on s'importava aiguardent en exclusivitat, i que per aquest motiu va acabar sent conegut com a ‘kúmel’ de Ribadeo, fins a la seva decadència per la competència d'altres ports com el de Gijón a mitjans del segle XIX.