1577, Galicia, Santo André de Teixido

(Galicia) Ruta 1577 el 6/05/2024; 1,7 km; +28 -28; 1,5 hores.    Visita al poble.   Tipus de sortida: anada i tornada.  Dificultat: molt fàcil, passeig.  

FA ANYS:  L’origen del santuari es situa al segle XII.

    Carretera estreta, en la que no s’ha de córrer i cal aturar-se quan ve algú, però no hi he trobat més que dos cotxes. A l’entrada del poble hi ha un aparcament on s’han de deixar els cotxes. És època baixa i tinc espai suficient.

    Un rètol explica la tradició. La llegenda diu: “Vai de morto quen no foi de vivo” (Hi va de mort qui no hi va anar de viu). Així diu la dita que tots els gallecs coneixen i per això saben que és necessari peregrinar a aquest punt màgic de la geografia gallega. Per això l’obligada visita a aquest temple i lloc, diuen que porta a una altra dimensió.

    Des de l’aparcament les cases no es veuen, cal baixar i girar a l’esquerra per veure les primeres cases. Seguint amb la llegenda aquí tots saben que qui no vingui al santuari en viu, ho haurà de fer a l'altra vida en forma d'insecte o un altre animal reptant abans que l'ànima sigui alliberada. Per això, els que caminen posen especial atenció en no trepitjar els petits animals que es troben a la ruta, ja que podrien ser ànimes al purgatori en el seu camí cap al santuari.

    De seguida trobo un camí herbat que surt a la dreta. Giro per aquí per explorar-ho i trobo uns lavabos en perfecte estat de servei. Diguem que Santo André de Teixido rep el seu nom per l'abundància de teixos a l'entorn. Arbre màgic dels druides, sagrat per a celtes i germànics i associat al llarg de la història a la vida i la mort.

    Després torno al carrer del poblet. Crec que hi unes 25 cases. S’hi fan varies festes a l’any però el dia de l'apòstol Sant Andreu és el 30 de novembre, data en la qual se celebra una festa amb un component molt més litúrgic que les altres, en què la missa, la processó i un acompanyament musical amb gaiters acaparen el protagonisme. Són molts els visitants que acudeixen al santuari per celebrar aquesta jornada més devota.

    Una plaça ample, pel que és aquest poblet en una inclinació natural del terreny, obre l’espai per a l’església. El Santuari de Santo André existeix des del segle XII, sent en aquesta època patrimoni de l'Ordre de Malta i estant el monestir original del lloc sota la protecció dels comtes de Trava. Anys després canviaria de propietaris en passar a mans de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem i després a les de la família Andrade de San Sadurniño.

    Una inscripció en pedra damunt el portal d’accés parla de la reforma. Al segle XVIII es va fer una ampliació important que va rematar el 1781 amb la construcció d'una torre campanar i la nova façana. La capella major va ser posterior, del 1789, obra de Miguel López de la Peña.

    És bonica aquesta construcció amb pedres que destaquen entre la pintura blanca i el seu campanar. La tradició era que cada romeu llençava una pedra als túmuls o ‘milladoiros’. Les pedres dels milladoiros, segons narra la llegenda, "parlaran al Judici final” i explicaran quines ànimes van complir amb la promesa d'anar a visitar Sant Andreu. Per aquest motiu és tradició fer la romeria en vida portant una pedra que es diposita en un dels milladoiros de la zona. Es comptabilitzen diverses unitats de milladoiros compostos per milers de pedres que els pelegrins han anat deixant prop del santuari.

    Entro a dins i m’assec una estona per escoltar el silenci que s’hi respira. Els santuaris i els temples ofereixen una oportunitat magnífica, quan no hi ha gent, de estar-hi una estona en total pau i relaxant la ment.

    Davant de l’altar hi ha tot de les ofrenes que la devoció hi deixa a la barana que separa l’espai de l’altar, el presbiteri, de l’espai públic. He llegit que si s’hi va el dia de la processó no us alarmeu si algun assistent sembla parlar sol. La tradició anima que els familiars de difunts que no van visitar el poble acudeixin 'a la recerca' dels seus morts al cementiri i 'viatgin' junts fins a Santo André de Teixido aquell dia. Han de reservar seients als transports, servir-los menjar com a un acompanyant més, donar-los conversa... D'aquesta manera els ajuden a fer de manera decorosa un viatge que, si no, haurien de fer com llagostes, serps o llangardaixos.

    Al costat de l’esquerra de la nau, la de l’Evangeli, hi ha una gran imatge de Sant Andreu. Segons el Nou Testament, Andreu va ser un deixeble de Joan el Baptista i posteriorment un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.

    Quan surto segueixo una mica més avall entre les cases. Passo pel costat d’un antic safareig o font.  Sant Andreu era originari de Betsaida, era fill d'un pescador anomenat Jonàs, però vivia a Cafarnaüm on treballava amb el seu germà Simó, conegut posteriorment com a Pere. La tradició explica que va ser crucificat en una creu en forma de "X", on va estar predicant dos dies. Les seves restes es trobaven a Patràs, des d'on van ser traslladades a Constantinoble.

    Un camí de terra segueix en pujada direcció nord-oest; és el camí de Sant Andrés de Teixido. És una ruta que comença al costat del Ferrol, a San Martiño de Couto, fins aquí, en 38,6 km. Hi ha però altres camins que, des de punts diferents, acabem a Santo André de Teixido. M’he entretingut mirant per terra i sí, he vist una sargantana que s’ha amagat. Potser era l’esperit d’un difunt que ja havia arribat?

    Y una sorpresa: en una de les cases, als baixos, hi ha un estable amb un cavall que treu el cap. És molt poc habitual veure estables sote les cases en l’actualitat i això potser vol dir que al poble encara hi ha qui treballa el camp de manera tradicional.

  Finalment he anat a un bar a esmorzar una mica i com que hi era sol he estat parlant amb la propietària molta estona. A l’aparcament faig una fotografia d’un monòlit dedicat al frare Martin Sarmiento. Pedro Xosé García Balboa, més conegut com a fra Martín Sarmiento va ser un frare benedictí i erudit gallec del segle XVIII. Se'l considera un dels fundadors de la filologia romànica en general i de la gallega en particular.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ne08santo-andres-de-teixido-171067897

Aquí, una altra crònica posterior del viatge:   https://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/galicia/1338-1578-galicia-far-punta-candieira