(Eivissa) Ruta 1704 el 1/02/2026; 6 km; +29 -29; 2 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Eivissa, Ses Salines, Es Carregador, Platja de Ses Salines, Torre Ses Portes.
Participants: Candela i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Posteriorment al 1300 aC les illes pitiüses van quedar despoblades fins segles més endavant.
Avui fem aquesta excursió des de Ses Salines. Ahir vam intentar fer una circular des de Cala Llonga, però pel bosc del Puig de Ses Terrets el sender estava amb arbres caiguts secs des de fa temps on hi vam quedar ben esgarrapats i baldats. Sembla que no es preocupen de mantenir els boscos ni les rutes pels caminadors.
Aquesta cala és al sud d’Eivissa, per sota de Sant Francesc des Estany. Forma una acusada punta prima que s’enfila en direcció a l’illa de S’Espalmador i a les Salines de Formentera, més al sud.
Durant segles, Ses Salines han estat explotades per obtenir sal, una activitat que ja existia com a mínim des d’època fenícia i cartaginesa, fa uns 2.600 anys, i que ha marcat profundament la història de l’illa.
Allà encara podem veure el “descarregador”, un vestigi del sistema logístic clau per exportar la sal, el qual va funcionar durant segles. A finals del segle XIX s’hi va instal·lar fins i tot un petit ferrocarril (l’any 1896) que transportava la sal amb vagonetes des dels estanys fins als magatzems i al port de Sa Canal, on es carregava en barcasses i després en vaixells més grans que la distribuïen per Europa.
Acabada la línia de sorra, comença la terra compacta i els pins, encara hi ha algunes sabines mediterrànies (“Juniperus phoenicea”), tot i que són més escadusseres que els pins.
A l’aire salobre i agradable de la caminada hem de recordar que estem dins del Parc natural de Ses Salines que s’estén des del sud d’Eivissa fins al nord de Formentera. Inclou el braç marí que les separa. Ocupa un territori d’unes 2.752 ha terrestres i 14.028 ha marines.
Hi ha alguna passera que uneix la platja amb Can Carabassó, que està més proper a la zona de salines a l’estany. És una antiga finca tradicional que servia com a suport a l’activitat salinera.
El Parc Natural acull una representació magnífica de la majoria d’espècies vegetals existents a les illes Pitiüses (178 espècies en total). Hi apareixen representades les pinedes mediterrànies, els savinars costaners, els salicornars i la vegetació halòfila que envolta els estanys, els sistemes dunars i la vegetació litoral de penya-segats.
Al Parc Natural han estat censades unes 210 espècies d’ocells. Hi destaquen les poblacions d’aus aquàtiques, com el flamenc (Phoenicopterus roseus), el xerraire (Himantopus himantopus), l’ànnera blanca (Tadorna tadorna), el picaplatges camanegra (Charadrius alexandrinus); i les d’aus marines, com la gavina de bec vermell (Ichthyaetus audouinii) i el virot (Puffinus mauretanicus). A l’estany Pudent de Formentera hi ha una de les majors concentracions de cabussoneres d’Europa (Podiceps nigricollis).
El medi marí representa aproximadament el 85% del territori del Parc i es caracteritza per la importància ecològica de les praderies submarines de Posidònia oceànica. Aquesta planta marina, exclusiva de la nostra mar, afavoreix el manteniment de les poblacions de peixos i organismes marins; oxigena les aigües i les manté netes i transparents; preserva les platges de l’efecte erosiu de l’onatge i manté la dinàmica natural dels sistemes dunars.
Resulta agradable caminar per lloses de roca calcària treballada per la mar. Ses Salines d’Eivissa i Formentera constitueixen un exemple paradigmàtic de la riquesa de la biodiversitat mediterrània. La seva singularitat rau en el fet que constitueixen una àrea de descans i de nidificació per a les aus en les seves migracions.
A mida que avancem la platja va quedant enrere i forma una bonica mitja lluna d’arc molt lleuger.
En el nostre camí trobem, com cal esperar en un indret també turístic, un establiment de begudes i menjars, encara que ara tancat. Mostra a la seva façana una sirena. L’establiment és diu Sa Trinxa.
Al costat mostra la imatge d’un Neptú blavós. Potser cal recordar que el primer poblament de les Pitiüses és pretalaiòtic, però misteriosament no té continuïtat en el temps amb l'època talaiòtica, i posteriorment al 1300 aC les illes estaven despoblades.
La força del mar, tot i que avui no és massa intensa, és ben visible. Als navegants els hi convé saber que no es pot desembarcar als illots que es troben entre Eivissa i Formentera. Només hi ha una excepció i és a l’illa de s’Espalmador. En aquest illot, només es pot fondejar a les zones habilitades i només es pot desembarcar pels canals d’entrada i sortida. A terra, està permès transitar per la zona de domini públic (costa i platja) i pel camí senyalitzat que porta a la llacuna.
Estem arribant al final i abans de començar a fer la volta, pel camí de l’interior encara faig aquesta foto de roques i mar.
Des d’aquest extrem puc fer aquesta fotografia on s’observa el far Des Penjats a l’illa del mateix nom i al darrera, més lluny, l’altre far (el d’En Pou) a s’illa de S’Espalmador. Tots dos ajuden als vaixells que fan la travessia entre Eivissa i Formentera.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1704-eivissa-ses-salines-es-carregador-platja-de-ses-salines-torre-ses-portes-249815022
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/illes-balears-eivissa/1445-1703-eivissa-cala-dhort-cap-blanc-des-vergero-mirador-des-vedra