(Eivissa) Ruta 1705 el 2/02/2026; 4,5 km; +137 -137; 2 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Eivissa, Port Sant Miquel, Cala Moltó, Torre des Molar. Participants: Candela i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada. Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El Decret de Nova Planta de Felipe V que va destruir les llibertats de les Balears es va dictar el 1715.
Avui volem fer una ruta que ens portarà fins a una torre de guaita. Comencem al Port de Sant Miquel. El lloc va començar com el port pesquer del poble de Sant Miquel, abans de convertir-se en zona turística.
Les botigues han omplert els espais, però ara queden tancades sense cap altra utilitat que ocupar l’espai que abans havien fet d’aquest indret un lloc de natura molt bonica. El Port de Sant Miquel és una cala al nord d’Eivissa que ja existia com a port natural protegit dins una badia envoltada de penya-segats.
Una resta, com ho seria un esquelet de dinosaure, és aquest pou, segurament vinculat a una antiga cabana de pescadors desapareguda sota l’influx “beneficiós” del turisme de masses. Actualment l’han mantingut (per sort) com element històric.
Diuen que la cala va anar incorporant hotels, restaurants i activitats d’oci, transformant-se en un dels nuclis turístics del municipi de Sant Joan, però que ha mantingut una imatge tranquil·la: és considerat un racó petit i serè.
És evident que un cop s’ha decidit que el port sigui una zona turística, les autoritats ja s’han decidit a permetre la destrucció del bonic paisatge. En pocs anys, ja es veu a venir, no quedarà res d’aquell espai natural seré i amable. Aquesta imatge ho representa: el passat als peus, a tocar del mar, el futur al damunt mateix. Creieu que serà molt bonic el resultat?
Ens apropem ara a les barques amarrades al seus llocs. Són molt típiques a cales i ports petits de les Balears.
És el que en diuen una rampa varadora o també escala/rail de varada. A molts pobles mariners són una evolució de les antigues platges de varada, on les barques es pujaven a mà o amb rodets de fusta. A les Balears sovint estan associades a escars (casetes o coberts per guardar barques).
Mirem al nord. El turó es va enlairant fins a la torre que esperem visitar. Al mar un petit promontori és l’illa des Bosc que, de fet, queda unida al terra ferma per un estret passatge, que no és permanent.
Enfilem, ara, un camí que curiosament mostra un senyal que en diríem de PR (blanc i groc).
La ruta s’enfila prou i cal fer anar les cames amunt. Aquest camí que puja cap a la Torre des Balansat (o des Molar) pot coincidir amb un PR; concretament amb la ruta PR-EI-106 (Ruta de Balansat) que passa per aquesta zona. És un itinerari senyalitzat que surt del Port de Sant Miquel i puja cap a Sant Miquel de Balansat amb bastant desnivell.
Més endavant gaudim dels colors de l’aigua de la cala que tenim als peus, al davant. És la Cala Moltons (o en forma més tradicional Caló des Moltons). És una cala molt petita i bastant verge, accessible a peu des del port. Fa aproximadament 25 m de llarg per 15 m d’ample, amb roca, grava i una mica de sorra.
La pujada, rocosa i amb branques del pins a l’esquerra, s’enfila. Vaig en compte perquè rellisca.
Veig restes de fòssils de petxines (restes marines fossilitzades) dins roca calcària sedimentària. Això passa perquè fa milions d’anys aquesta zona estava sota el mar. Es van acumular sediments amb closques, organismes marins, etc i amb el temps es van compactar i convertir en roca. L’erosió actual deixa les petxines visibles.
Seguim amunt. Pins i roques ens ajuden a pujar. Després de tornada ens ajudaran a baixar... i també a caure, com m’ha passat a mi.
Ja estem prou amunt i endavant, potser a 70 metres i tornem a veure l’Illa Des Bosc. Des d’aquí és fa ben evident el braç que la uneix a terra.
Cent passes més endavant ja tinc una bonica vista de la torre on anem. També va ser construïda al segle XVIII (al voltant de 1763) i formava part del sistema defensiu de la costa nord d’Eivissa.
Ja estem al pla superior, a uns 100 metres. Planegem en direcció nord-est. Tot aquest sortint o petita o península acaba en una punta anomenada Punta de Sa Creu o Cap de Balansat. És el nom del promontori concret on hi ha la Torre de Balansat.
I ja hi som, ja estem a tocar de la Torre de Balansat. És una de les torres costaneres històriques d’Eivissa i la que domina tota la badia del Port de Sant Miquel.
Mirem a mar, a sota, quasi a la nostra vertical, on hi ha l’illa Murada, de 35 metres d’altitud màxima. Per cert l’any 1763, a Espanya regnava Carles III, de la dinastia Borbon, fill de Felip V i de la reina Elisabet Farnese. Per tant de dinastia estrangera (francesa).
Una foto dels que fem la caminada sempre resulta convenient, ja que tinc poca tendència a posar fotografies de persones. Cal afegir que, el 1763, el títol de “Rei d’Espanya” no existia com a tal. Tot i això, ja existia el concepte d’Espanya com a monarquia unificada, fruit dels decrets de Nova Planta promulgats per Felip V entre 1707 i 1716, que centralitzaven l’administració dels antics regnes de la Corona d’Aragó (Catalunya, València, Mallorca, Aragó) segons el model castellà. Alguns historiadors consideren que aquests decrets vulneraven les constitucions catalanes, que Felip V havia jurat respectar en accedir al tron després de la Guerra de Successió: per tant els decrets van ser totalment il·legals.
Per concloure: amb Felip V i els decrets de Nova Planta, la identitat dels regnes locals (Catalunya, València, Mallorca, Aragó…) no desapareix del tot, només van perdre autonomia política i administrativa... però van perdre molt més: la capacitat de mantenir la seva llengua, tradicions i llibertats.
Finalment, tot baixant he pogut fer aquesta fotografia de la cova d’En Marçà. És una cova natural formada fa més de 100.000 anys per processos geològics, situada en un penya‑segat a uns 12–14 m sobre el nivell del mar i es va crear, com la majoria, per falles i l’acció de l’aigua subterrània que va excavar galeries i cambres. Durant segles, els contrabandistes i pirates locals utilitzaven la cova com a amagatall per ocultar mercaderies (tabac, alcohol, etc.). Fins als anys 70 gairebé no era coneguda pel públic general; després va ser explorada i adaptada per a visites guiades.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1705-eivissa-port-sant-miquel-cala-molto-torre-des-molar-249815910
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/illes-balears-eivissa/1446-1704-eivissa-ses-salines-es-carregador-platja-de-ses-salines-torre-ses-portes