(Mallorca) Ruta el 21/02/2017; 8 km; +330 -330; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Elm, Illa Sa Dragonera, coll Roig, Puig des Far Vell. Participants: Jaume, Miquel A i Miquel G. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: L’any 1977 un grup de joves van ocupar Sa Dragonera per evitar que fos destruït el paratge natural. A vegades, en un estat democràtic, la societat ha de reaccionar per exigir canvis, sovint, legislatius.
El punt d’inici de l’excursió d’avui ha estat a Sant Elm. Des del port es veu l’illa de Sa Dragonera, el nostre objectiu. Un cartell informació ens dóna informació de l’illa.
A l’hora exacta arriba la barca (que humorísticament en diuen el “ferry”) que ve del port d’Andratx i que estarà tot el dia fent viatges entre Sant Telm i Sa Dragonera. El preu de l’anada i la tornada és de 13€.
Ens dirigim a l’illa en aquest dia de mar en calma i un cel blau intens.
El Regne de Mallorca va perdre les seves institucions i constitucions a principis del segle XVIII, de la mateixa manera que el Principat de Catalunya després d’una guerra sagnant. Des de fa uns anys, el poble de Catalunya s’ha vingut mobilitzant de forma pacífica per reclamar el dret a decidir el seu futur i algunes mobilitzacions pacífiques han aplegat més d'un milió de persones.
Arribem al petit port, protegit en una raconada que forma una minúscula badia. Rep el nom de Port de Lladó.
Les aigües transparents formen part del panorama esplèndid que avui ens ofereix la jornada. Les construccions de la cala haurien estat habitatges, galliner i magatzems construïts el segle XX. Actualment s’han aprofitat per atendre al públic, per tasques de gestió del parc i com habitatge dels guardes, voluntaris i científics que hi treballen.
Pel camí milers de sargantanes, que s’han posat a prendre el sol sobre les roques de la paret de pedra en sec, s’amaguen quan ens hi apropem. Els experts expliquen que les sargantanes, juntament amb el ferreret, són els únics vertebrats terrestres de les Illes Balears que vivien abans de l’arribada de l’home. L’aïllament prolongat i l’evolució territorial d’aquest rèptil ha fet que cada illot compti amb una varietat pròpia de sargantana. A Sa Dragonera sembla que les sargantanes contribueixen a la pol·linització de la ginesta borda (Ephedra fragilis). S’adverteix als visitants que és important no donar menjar a les sargantanes per evitar alterar el seu comportament i evitar la transmissió de malalties.
Seguim la còmoda pista pedregosa; un camí ben traçat, impossible de perdre i que puja fent llaçades. L’illa pertany al municipi d’Andratx y va ser habitada en època talaiòtica. Molt posteriorment, en anys moderns, va estar habitada amb unes poques cases de caràcter rural i conreada en terrenys limitats, donades les seves característiques.
Tenim una vista excepcional de La Pòpia o Puig del Far Vell. És molt dret i vertical, però el camí resultarà molt tranquil.
El 15 de febrer de 2017 s’ha publicat a la web del CCN (Cercle Català de Negocis) la següent informació: L’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans ha fet arribar una carta a l’ambaixadora espanyola davant els organismes multilaterals situats a Ginebra, mostrant el rebuig per la persecució política de les autoritats catalanes. Aquesta carta ha estat la resposta a la denúncia del CCN i també del CMN (Centre Mallorquí de Negocis).
Anem pujant. Tota la ruta és un magnífic mirador sobre Sant Elm i els cims del seu darrera.
Arribem al Far Vell, abandonat i en procés de deteriorament. Estem a 360 metres sobre el nivell del mar i per tant és el far que va estar a més altura de tota la península Ibèrica. Aquest fet es va transformar en un problema ja que en dies de densa boira resultava molt poc visible i per tant el seu efecte protector era inútil. Per aquesta raó va ser apagat el 1910 i es va substituir per els dos fars actuals situats als dos extrems de l’illa.
L’accés per l’escala està barrat. Aquest primer far (o Farola, com li deien) va ser construït el 1850 i per fer-ho va ser necessari esbucar o aplanar l’extrem superior de Na Pòpia. Va ser el 1910 quan es va començar a fer funcionar el de la Punta de Llebeig.
Els tres ens fem una fotografia en el replà de la cisterna.
L’any 1977 i concretament el 7/7/77 és un símbol de la lluita dels mallorquins per defensar la seva terra. Amb la típica falta de visió de futur, l’administració de l’època estava disposada a permetre que l’empresa Pamesa urbanitzés tota l’illa, seguint d’aquesta manera amb els excessos urbanístics de les costes. Però aquell dia un grup de joves estaven disposats a impedir-ho.
El grup de joves que van decidir “okupar” l’illa per denunciar els projectes de construcció es van jugar la pell nedant fins a l’illa, tot i els corrents marins que hi són habituals. L’efecte sorpresa va ser contundent per denunciar públicament la previsible privatització i destrucció de l’hàbitat natural.
Hem pujat, per un camí sobre roca per la banda dreta del far.
Amb el pas dels anys s’ha vist que aquell grup de joves format per activistes d’esquerres, anarquistes, ecologistes i artistes, van fer una feina extraordinària. Cal fixar-se en que les informacions parlen de grups activistes. No hi havia cap jove de dretes, del que es pot concloure que si es deixa a la gent de dretes actuar, com que només pensen en els beneficis en terme de diners, són terriblement destructors de la natura.
Vista del Morro de Sa Ratjada. La ocupació va durar dues setmanes. La trentena de joves menjaven el que s’havien endut i el que rebien d’amagat i per barca a la nit, per part de la gent de Sant Elm o del port d’Andratx. La guàrdia civil vigilava l’embarcador, però els activistes rebien provisions per les cales amagades i fins i tot sembla que un amic els hi va llençar pa, queviures i tabac des d’una avioneta.
Vista del puig dels Aucells i al fons s’endevina el far nou del sud-oest: el far de Llebeig. Aquell far es va començar a construir el 1905 i, tal com ja hem dit abans, es va posar en funcionament el 1910.
Al llarg dels dies realitzaren assemblees i emeteren comunicats que denunciaven les manipulacions legals de les autoritats en benefici de la classe dominant de sempre o que engrescaven la població a l'agitació i a la conscienciació en defensa de la natura i del seu territori. Fins i tot, de fet, declararen l'illa Parc Natural.
Baixant podem fer aquesta fotografia d’una violeta des penyal (Hyppocrepis balearica), segons ens explica el director del Parc Natural de Sa Dragonera que puja amb un amic conegut d’en Jaume.
Per cert caldrà afegir que el far de Tramuntana, a l’altre extrem de l’illa, es va començar a construir el 1907. Els anys 1960 i 1971 es van automatitzar els dos fars de Sa Dragonera i per tant el 1975 els farers van deixar de viure-hi de forma permanent.
Vista de Sant Elm de baixada. Com a conclusió diguem que en aquella tancada no només hi havia joves activistes, també s’hi van afegir artistes com ara Miquel Barceló, Margalida Escales o Andreu Terrades. Finalment, va ser el 1987 quan el Consell de Mallorca va comprar l’illa. El 1995 el Govern de les Balears la va declarar Parc Natural.
F001 Casa rural Sa Drago.
Com a punt final de la informació sobre el tema de la denúncia de la ONU, diguem que en la carta esmentada, l’Alt Comissionat de l’ONU recorda que el Dret Internacional empara l’exercici del dret a la lliure determinació dels pobles “en un entorn lliure d’amenaces i de l’ús de la força”. També denúncia la persecució política d’algunes autoritats catalanes per la convocatòria del 9N i mostra la seva preocupació per la continuïtat d’aquests judicis i la manca de predisposició del Govern d’Espanya per conduir la secessió de Catalunya de forma pacífica i pactada.
Tornem a ser al costat del petit port, on fem una mica de temps i visitem el Centre d’Informació.
Arribant un altre cop a Sant Elm amb la barca Margarita (el ferry).
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16506513