(Menorca) Ruta 1498 el 25/05/2023; 9 km; +125 -125; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Jaume Mediterrani, torrent, balma, molí de Son Boter, cova de S’Aigo, pedrera, aiguamolls de l’arròs, turó Talis, Sant Tomàs i Son Bou. Participants: Josep Sauret, més grup 8 amics de Menorca i Miquel. Ens fa de guia en Biel Pons. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: La torre de Talis va ser construïda l’any 1805.
Fa bon dia al matí, amb una mica de la boirina que provoca la humitat del mar. Estem a la terrassa de la casa de l’amic Josep.
El punt d’inici de la caminada és al punt del Camí de Cavalls, a l’extrem nord-oest de Sant Jaume Mediterrani, una urbanització a prop de Son Bou. Son Bou és la platja més extensa de Menorca i una de les poques a mar obert que hi ha a la illa.
El grup es va reunint. Afegeixo jo que recordant la visita que hem fet a l’hospital de s’Illa des Rei, puc citar que la el primer de març de 1287, als pocs dies de la conquesta de Menorca pel sobirà de Catalunya Alfons II, aquest va atorgar a l’orde dels Trinitaris de Mallorca el dret de fundar un convent i de construir un hospital a Ciutadella, el qual va ser la primera institució sanitària de l’illa, segons Mateo Seguí Mercadal.
Cal afegir, però, que l’Hospital de l’Illa des Rei va ser fundat en 1711 durant la primera dominació anglesa, però va ser el 1722 quan es va dur a terme l’expropiació de la illa amb la idea de construir un hospital naval per atendre els malalts de l’armada anglesa.
Comencem a caminar de cara a l’indret de Sa Canassia, que està sobre part del barranc des Bec, que té l’origen a l’àrea des Becs, dins d’aquest territori calcària i ondulat que es forma per damunt dels 100 metres d’altitud, entre Es Mercadal al nord i Es Migjorn Gran a l’oest.
Estem seguint el Camí de Cavalls per les etapes (segons la Topoguia) 15 i 16, més o menys. Hi ha trams del Camí que no segueixen la costa i es que van ser modificats certs sectors cap a l’interior per tal d’evitar l’acció de l’artilleria naval enemiga i l’observació dels moviments de les tropes pròpies.
Una estona després de deixar el Camí de cavalls cal girar a la dreta i seguir al nord pel Barranc de Son Boter. Arribem a una extraordinària i llarga balma utilitzada com a habitacle, un abric potser molt antic que probablement en èpoques que devien ser pel segles XVIII o XIX van assegurar amb murs de blocs escairats de marès i per tant encara es mantenen dempeus.
No sé el nom de la balma i tampoc l’he pogut localitzar. Potser algú més informat m’ho podrà indicar. Imagino que deu ser: Balma de Son Boter.
El Barranc de Son Boter és molt verd, el que potser indica l’existència d’un subsol humit. No he trobat, al topogràfic, cap masia (o lloc, com ho diuen els menorquins) amb el nom de Boter, però aquest cognom és evident que devia pertànyer a una família amb algun avantpassat que es dedicava a la construcció de botes.
La vall formada pel barranc s’estreny i a uns 2,3 km després de l’inici de la caminada girem a l’esquerra i pugen per un curt sender que arriba a les restes del Molí de Son Boter.
El camí s’enfila dret, però fàcil, cap al damunt del molí per anar a trobar la canalització que hi aportava l’aigua.
Una mica més endavant hi ha una treballada construcció, que pensem que devia ser l’habitatge.
En l’escala de l’habitatge ens hi fem, uns quants, una fotografia com a record. També el trobo anomenat Molí Hidràulic de Sa vall. Però... buscant localitzo informació al diari ‘Menorca’; un article del 2021 en parla i de fet resulta que eren dos molins a la mateixa vall i probablement un damunt de l’altre, així l’aigua s’aprofitava dus vegades. També concreta que els anys 30 del segle XX només hi havia dos molins hidràulics (i fariners) a Menorca: el molí de Dalt del barranc d’Algendar i el de Dalt de sa Vall. La competència provinent dels molins de vent, amb moles i amb major capacitat, va fer tancar els hidràulics.
Uns metres més enllà, una esquerda a la roca ofereix el pas a una cova i avenc que s’endinsa a la muntanya. És coneguda com Cova de S’Aigo. “Correspon a una cavitat hidrològicament activa del barranc de Son Boter. La majoria de coves de Menorca presenten recorreguts subterranis inferiors al quilòmetre, en canvi, la cova de s'Aigo de Son Boter o Font de sa Vall representa una notable excepció, ja que arriba als sis quilòmetres de desenvolupament horitzontal, sent la cova explorada més extensa de Menorca...”, segons s’explica a ‘info.igme.es’.
Tornem enrere pel mateix camí que hem pujat. A l’esquerra, en les parets del barranc, s’endevinen unes finestres d’antigues coves troglodítiques.
Tornem doncs a seguir un sender que queda quasi ocult per la plana de barranc i la multitud de cards que, em penso, són els de la cardota (“Galactites elegans”). Es troba tant a la Mediterrània com a la regió de la Macaronesia.
Així que, seguint a sud, tornem a ser a la cruïlla amb el Camí de Cavalls que, ara, pren la direcció de ponent. He trobat a “ide.cime.es/Xarxacamins” que s’ha de tenir present que “el paisatge rural que es pot contemplar avui és el resultat del treball acumulat de moltes generacions de menorquins; per tant, camins que avui estan tancats no ho estaven necessàriament abans del segle XIX. Fins i tot avui són relativament freqüents els camins oberts, sobretot a la zona de Tramuntana. Tanmateix el concepte de camí en aquella època es pot referir únicament al dret de pas per unes terres particulars; el propietari de les terres podia modificar el seu itinerari segons la seva conveniència per motius, per exemple, de rotació de cultius. Així es podia canviar el camí d’una tanca a l’altra, però sempre es garantia el dret de pas.”
Just quan toca girar a l’esquerra, al sud, podem trobar (camí poc fresat) una petita pedrera que devia servir per a les construccions del molí que hem visitat i també els masos dels voltants. No sé amb quin nom es coneix, encara que potser devia rebre el nom del barranc o d’algun dels propietaris.
Hi ha també una porta que ofereix el pas a una estança quadrada de parets llises ben escairades. Em recorda algunes de les coves o habitatges que es troben per la vall de Petra, a Jordània, salvant les distàncies.
Tornem a seguir el Camí de Cavalls, en aquest cas per un tram arbrat que segurament ha ser perfecte quan faci molta més calor. Caminem en direcció sud.
Cap al final, abans de trobar la tanca que fa de conclusió del perímetre, hi trobem aquests porcs i les cries que s’ho passen molt bé dins l’aigua i el fang.
El nostre camí enfoca, ara, directe cap a Sa Punta Rodona, o turó de Talis (topònim que també trobo com Atalis o com Atàlix, ja que designa les terres i també una finca propera).
Al seu damunt hi ha la Torre de Son Bou, també anomenada Torre Esfondrada, o Torre d'Atalis, que era una torre de guaita construïda el 1805 pels espanyols, un cop recuperada l'illa del domini britànic. Va ser enderrocada 3 anys més tard, el 2 d'abril de 1808, quan va ser atacada per un destacament que va desembarcar de la fragata britànica HMS Imperiouse, sota el comandament de Lord Cochrane, en la guerra amb Napoleó. Les seves restes possiblement van ser utilitzades durant la Guerra Civil espanyola per a construir un búnker al mateix lloc.
Uns penya-segats al mar destaquen aquest indret amb el contrast cromàtic de beixos, els marrons i els diversos blaus del mar. Aquesta part de Son Bou, a la zona occidental compta amb penya-segats d’entre 5 i 10 metres d'alçada, i la platja d'Atalis, petita cala verge i tranquil·la on, diuen, que es pot practicar el nudisme.
Per cert, del que parlàvem de Carles IV, cal saber que aquells anys el règim borbònic va engegar la guerra anglo-hispànica que va durar del 1796 al 1802. Amb la successió de guerres en que es va veure implicat Carlos IV, es va agreujar fins al límit la crisi de la Hisenda i els ministres del rei es van mostrar incapaços de solucionar-la, ja que el temor a la revolució els impedia introduir les reformes necessàries, que haguessin lesionat els interessos dels estaments privilegiats, alterant l'ordre tradicional. Com sempre passa quan pateix la Hisenda no ho paguen pas les castes privilegiades.
Una aturada i algunes explicacions de l’amic Biel. Ara seguirem una mica més en direcció a Sant Tomàs i després desfarem tot el camí, sense pujar fins al Molí, per tal de tornar al punt on avui hem començat, a prop de Son Bou. Per cert en preparar aquesta crònica he descobert (segur que els companys ja ho saben prou bé) que a l’extrem de llevant de Son Bou hi ha les restes d’una basílica paleocristiana; sembla que és la més important de Menorca d’aquestes característiques que es calcula del segle IV.
Una foto de tornada. He de dir, finalment, que ha estat fantàstic que la colla de Menorca m’hagin permès participar en aquesta caminada. Moltes gràcies a tots.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1498-menorca-son-bou-sant-jaume-mediterrani-moli-de-son-boter-turo-talis-sant-tomas-cova-de-saigo-136195753