(Menorca) Ruta el 5/04/2019; 8,5 km; +150 -150; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Tomas, barranc Binigaus, Cova Polida, Cova des Coloms. Participants: Dolors del Carme, Joan i Miquel. Tipus de sortida: parcialment circular; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: El 1769 es va fundar el poble de Migjorn Gran, amb el nom de Sant Cristòfor.
Aquest és la primera ruta d’aquest any 2019 a Menorca. El punt d’inici és a Sant Tomàs, al centre del sud de l’illa, on s’hi arriba per Es Migjorn Gran. Sant Tomàs és una urbanització que va créixer a partir dels anys 60 del segle passat.
A tocar de la sorra hi trobem el primer pal del Camí de Cavalls. Nosaltres el seguirem només un tram, fins al barranc de Binigaus. L’illa de Menorca, declarada per la Unesco com Reserva de la Biosfera, té una població de baixa densitat que respecta el seu entorn. Tot i amb això s’ha mantingut una confrontació entre propietaris i la resta de la població per la reivindicació de l’ús públic i lliure de la ruta històrica que ha acabat sent el Camí de Cavalls. Actualment ja es pot dir que aquest Camí és una referència internacional.
Seguim endavant en aquest dia ple de sol, en direcció a ponent. El Camí segueix la costa provenint de Son Bou i anant cap a Cala Galdana.
Al costat, a la nostra esquerra, unes petites illetes són conegudes precisament com Ses Illetes. A la dreta tenim els turons de Sant Adeodat, nom que es correspon amb una possessió del terme.
Hi ha rètols informatius, com aquest que ens mostra les plantes de la costa. Les finques (o possessions) dels voltants reben noms com Sant Adeodat, Son Saura, Son Claudí, Sa Teulera, Es Mestall... tots semblen d’etimologia del català, com es pot entendre per l’origen de la conquesta de les illes el segle XIII.
O també aquest altre que informa de la fauna en l’entorn dunar. Per cert, Sant Deodat correspon amb varis personatges antics, però un d’ells va ser bisbe de Barcelona entre el 1010 i el 1029; l’any 1023 va llicencià la construcció del monestir de Sant Cugat, un dels que va esdevenir importants. Això fa imaginar que alguns dels nobles en la conquesta podria provenir de la comarca del Vallès i haver rebut el nom d’aquell bisbe.
Vint minuts després arribem al barranc de Binigaus, amb la seva platja de sorra tova i amable.
Aquí és on abandonarem el Camí de Cavalls i anirem en direcció nord. El terme municipal del territori per on caminem és Migjorn Gran, població formada durant la segona dominació britànica i va rebre el nom de Sant Cristòfor pel fundador del primer nucli, l’any 1769, en Cristòfor Barber Ametller. Per cert que el 1912 s’hi va fundar el diari Llum Nova, que va ser el primer diari que es va publicar en menorquí. Eren èpoques en que el català de l’illa tenia força tot i la constant influència de l’anglès que a la llarga hi ha aportat nombroses paraules específiques a la parla menorquina.
El camí aviat queda envoltat de densa vegetació, on hi abunda el càrritx.
També l’argelaga fa acte de presència amb la florida groga. Aquest arbust, molt conegut per les seves espines, resulta ser una de les primeres que s’ocupen de colonitzar terres abandonades que havien estar conreades. És molt útil perquè ajuda a fixar el nitrogen i això fa la terra més fèrtil amb la qual cosa altres plantes, de vida més prolongada, s’hi poden instal·lar.
Un rètol també ens dóna informació d’algunes espècies vegetals, com del càrritx, en aquest cas. El càrritx és una gramínia molt abundant a les Illes Balears, rara a Catalunya i inexistent al País Valencià. Tot i que fa uns 20 anys que al massís del Garraf, al sud de Barcelona, s’hi ha estès molt i està resultant una planta invasiva que mata els arbustos originals. En entorns dunars se la considera una planta útil perquè té efectes beneficiosos contra l’erosió.
Arribem al punt que hem de girar per anar a la Cova Polida. Aquesta compta, a l’interior, de vàries estalagmites de gruix important. Actualment està tancada com a mesura de conservació i protecció del ratpenat de peus grossos (“Myotis capaccinii”) que està considerat una espècie en perill d’extinció.
Arribem per un camí entre branques a l’entrada a la Cova Polida. Efectivament ha estat protegida per un reixat. Donem mitja volta i tornem al camí que seguíem abans.
Una bona estona després arribem a la Cova des Coloms, un espectacular indret conegut, també, com Sa Catedral per les seves dimensions: 110 metres de llarg i 24 d’altura.
Amb els anys els depredadors incultes hi han deixat les seves ditades que, ara, els experts es dediquen a esborrar i netejar a poc a poc. En període post-talaiòtic (del 550 al 123 aC) era un lloc d’enterrament. En diverses intervencions s’hi han trobat ossos humans, ceràmica i un parell d’objectes de bronze.
Des de dins del tot, la cova encara es veu més gran amb el contrast amb algun visitant que sembla un nan.
Un cop sortim, el camí va pujant, abandona el bosc i es situa per damunt del barranc. Ens dirigim al camí o pista que baixa de Migjorn Vell i va fins a la Binigaus Nou.
Una llegenda de Migjorn és la de ‘Sa dona de marbre’. Explica que una geganta s’havia enamorat d’un gegant d’una altra tribu, però els pares d’ell el van matar llençant-lo pel barranc; ella, trista i horroritzada es va convertir en pedra per plorar sempre la mort de l’estimat. Sembla que aquella roca de marbre de la geganta, una nit turmentosa, va rebre un llamp i es va esberlar totalment. Algunes nits d’hivern ventoses encara se senten uns sons i xiulets, al barranc, que són els laments de la geganta.
Quan fa uns 5 quilòmetres que hem començat, el sender es torna pista, entre les finques de Binigaus Vell i Binigaus Nou. Sempre anem trobant els ullastres. Els ullastres (“Olea europaea sylvestris”) també es coneix com olivera borda o reboll; és l’olivera en estat silvestre. El fruit es conegut com olivó; és comestible quan ha madurat, però molt poc carnós i amb molt poc oli. La seva fusta és molt dura i s’ha utilitzat, tradicionalment, per fer tanques, portes, barreres, rodes, garrots i d’altres estris de fusta.
També les vaques ocupen els seus espais de pastura, com aquestes blanques. Aquestes vaques blanques probablement són de la varietat chianina, un producte de selecció natural que s’endinsa en èpoques de l’imperi Romà. Té gran capacitat de viure en ambients escassos de farratge i de sols durs i pedregosos.
Fem un curt tram de pista per dins de Binigaus Nou, però aviat la deixem per un camí que segueix per l’esquerra, abans de la tanca d’accés del sud.
Uns abeuradors antics, ja en desús, al costat del seu pou profund, queden a la nostra dreta.
Finalment tornem a estar al davant de la platja de Binigaus, al final del barranc.
Des d’aquí s’endevina Mallorca i amb una mica de zoom queda més visible la serra de Tramuntana.
Ja de tornada recordo que de Migjorn Gran era Joan Riudavets, que va ser famós per haver viscut 115 anys i ser, l’any 2004 (el de la seva defunció), l’home més vell del món. Al costat nostre, sobre les roques de la costa, les gavines no mostren cap mena d’interès pel nostre pas que, ara, ja va tancant la bonica caminada d’avui.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/sant-tomas-barranc-binigaus-cova-polida-cova-des-coloms-35117792