(Escòcia, Skye) Ruta el juliol de 2014; 12 km; +528 -514; 6 hores. Excursió amb el següent itinerari: Ramasaig, Waterstein Head, Loch Mor, far Nest Point. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: El 20 de juny de 1705, es va signar a la República de Gènova, entre el Regne d’Anglaterra i el Principat de Catalunya, el tracta de Gènova. Els catalans es comprometien a facilitar el desembarcament de les tropes de la Gran Aliança, que estava en favor de coronar a Espanya a Carles d’Habsburg i els anglesos es comprometien a defensar les constitucions i institucions catalanes.
A punt de començar a caminar. El dia és bo i sembla que començarà a fer calor. Estem tenint un bon temps per caminar fins ara a Escòcia. Comencem el quart dia de caminades per Escòcia i el segon per l’illa d’Skye, dirigint-nos a costa de ponent on es tracta de gaudir dels penya-segats i una roca foradada. Anem a cap a Ramasaig, un petit municipi de la costa occidental, a la península de Duirinish i aquí ens deixa el minibús després de seguir una carretera molt estreta. Estem a prop dels penya-segats de Ramasaig, en una badia encaixada entre els braços de Ramasaig Bay al seu sud i el Moonen Bay al seu nord. La comunitat que hi vivia va patir molta pressió i va ser expulsada la dècada de 1870. Amb els anys, torna a estar poblat com ho havia estat en el passat, encara que ara el turisme hi aporta recursos de manera estable.
“Madain math” (pronunciat “medan-ma”) he sentit dir aquest matí. Bon dia, en gaèlic escocès. Segons havia mirat per internet, bona tarda és “feasgar math”; gràcies, “tapadh leat”; benvingut, “failt; i adéu, “slan leat”. El gaèlic (Gàidhlig) és considerada una llengua celta que s’hauria originat a Escòcia i tant aquest com l’irlandès i el que es parla a l’illa de Man, s’haurien desenvolupat de l’irlandès. Els anys de domini anglès van causar el seu inevitable (i desitjat per poder de l’imperi) declivi, però l’any 2005 (realment fa molt poc) el gaèlic ha esdevingut llengua oficial a Escòcia, però no és una llengua oficial del Regne Unit (només faltaria que després d’haver-lo quasi destruït era el defensessin!), ni de la Unió Europea, la qual l’ha incorporat en la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, el que voldria dir l’exigència d’un cert nivell de protecció.
Vaig comentant amb l’Anna (una companya del grup) hem vist poques banderes escoceses, si ho comparem amb la profusió de senyeres i d’estelades que es veuen per Catalunya. L’Anna va fent una enquesta particular preguntant, a alguns dels escocesos amb els que contactem, quin creuen que serà el resultat del seu referèndum. Al final del viatge de 9 consultats, el resultat serà de 6 votaran pel sí i de 3 pel no, però tots creuen que el resultat va molt ajustat o bé es decanta cap el no.
Avui seguim pel costat del mar i veiem tota la ruta que farem, pujant i baixant i tornant a pujar. Fins i tot veiem el nostre objectiu: el far de Nest Point. Les converses amb uns i altres, de l’enquesta que abans deia, ens permet observar una sensible postura tranquil·la davant del referèndum i de molt educació. Un fet molt allunyat de les agressives respostes a Espanya, del partit en el govern del Sr. Rajoy. Els que diuen que no, ho defensen dient que Escòcia és un país pobre i els hi preocupen les pensions i els hospitals. Els que diuen que sí, expliquen que és un qüestió sentimental i estan convençuts que si no és ara, serà més endavant. El jovent són els que hi estan més d’acord i la gent gran la que té més por.
Penya-segats fins a mar. El procés escocès va ser posat en marxa pel seu Primer Ministre, Alex Salmond. El Primer Ministre britànic, David Cameron i la majoria dels altres partits polítics de Gran Bretanya estar a favor de la unió d’Escòcia i la resta del Regne Unit, però tot i amb això permeten fer el referèndum. Aquesta actitud democràtica és la que destaca si la comparem amb l’actitud del govern d’Espanya.
Com estic segur que tots sabeu, la guerra de Successió Espanyola va ser un esdeveniment en el qual Anglaterra va estar directament involucrada, ja que era un dels membres més importants de la Gran Aliança. Juntament amb el Sacre Imperi Romà, la República d'Holanda, Portugal i el ducat de Savoia, van lluitar per preservar el tron espanyol pel seu candidat Hbasburg, l'arxiduc Carles.
Estem per sobre de Waterstein Head. Un dels esdeveniments de la guerra va ser el Pacte de Gènova que el senyor Mitford Crowe, comissionat per la seva reina Ana, va signar amb els representants catalans. Anglaterra tractava amb una nació.
Cal recordar que Catalunya com a estat independent existí de 988 a 1714. Catalunya tenia Corts i Constitucions des de 1283, fixà un govern popular des de 1359, i tot això desaparegué el 1714, acabada la Guerra de Successió. Prèviament, amb el Tractat de Gènova els catalans entràrem en una guerra europea on hi havia diferents interessos en joc, amb el compromís dels anglesos que es defensarien les nostres Llibertats. Posteriorment, a Utrecht, els anglesos i les altres potències europees desistiren del seu compromís deixant Catalunya i els catalans abandonats i sols en la defensa de la seva llibertat contra els exèrcits borbònics francès i castellà. Recentment l’equip de recerca de Westminster ha preparat un document (http://www.parliament.uk/briefing-papers/SN06933/debate-on-possible-independence-of-catalonia-key-issues) per explicar als parlamentaris el context polític actual al Principat.
A l’extrem del promontori que s’endinsa al mar, el far. A diferencia d’Escòcia la nostra no va ser una unió acordada, sinó forçada militarment per l’abandó dels aliats, i des d’aleshores, repetidament, els espanyols ens han recordat la nostra condició de vençuts. Encara recentment, el ministre d’Educació espanyol, Sr. Wert, ha posat en marxa diverses iniciatives que van contra l’ús i l’aprenentatge de català. Com a conseqüència d’aquest fet, hi ha una escola on una família ha demanat que l’ensenyament a la classe del seu fill i així s’haurà de fer, tot i que els altres 16 nens no ho volen d’aquesta manera! La humiliació i el menyspreu que això suposa fa que cada cop hi ha més independentistes a Catalunya. Wert dóna la raó als qui pensen que l’única manera de defensar la llengua pròpia és amb un estat propi.
Les edificacions del far que, encara que avui estan tancades, fa funcions d’hostel. Certament la vista s’omple de colors i contrastos amb aquestes roques que cauen verticals al mar. Miris on miris, trobes hi ha un impacte visual. Aquí el negre del basalt coronat per una coberta verda esplendorosa, cap allà les roques torturades pel mar implacable, també les agulles que emergeixen del mar i finalment encara toca trobar la badia i la península amb el far, l’ull que observa els vaixells.
Aquella actitud del ministre Wert, que deia abans, semblen seguir les de Felipe d’Anjou que havia participat a les Corts de Barcelona el 1702, però havia estat violant reiteradament les constitucions catalanes, a la quals estava obligat. A partir de 1704, el virrei imposat, Velasco, militar espanyol nascut a Madrid, va prendre decisions despòtiques i repressives. Això va derivar en un clima d’aixecament popular cap el 1705. Mira per on, Felipe VI avui demana respecte per la constitució espanyola, just el que no va fer el seu avantpassat per les constitucions catalanes.
I així acabem l’excursió d’avui, després que tornem a pujar fins a la carretera. Nest Point (en gaèlic escocès: Rubha na h-Eist), amb el far, fa de contrapunt d’un territori feréstec, natural i salvatge en la punta més occidental d’Skye. El far, construït el 1909 per l’home, destaca precisament per la seva presència contundent però tímida entre un món mineral i líquid.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7382230