(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Dolomites de Belluno) Ruta 1361 el 5/07/2021; 4 km; +24 -639; 2 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Passo Falzarego, Lagazuoi, Museu de la Gran Guerra, vista Cinque Torri. Participants: Toni C, Anna F, Miquel A, Narcís, Jordi I i Miquel. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: moderada. IBP: 47.
FA ANYS: La Gran Guerra va esclatar el 28 de juliol de 1914.
Ens hem desplaçat al Passo Falzarego. El pas Falzarego és un pas d’alta muntanya de la província de Belluno a Itàlia. Connecta principalment el territori d’Agordo i Cortina d’Ampezzo. Des del coll, comença també la SP24 dirigida cap al nord fins a Val Badia passant per sota de Sas de Stria i passant pel coll de Valparola.
Des del telefèric s’endevina l’estació superior i el refugi Lagazuoi a 2750 metres.
Mentre es puja amb el telefèric es veuen els forats a les roques que són les finestres dels conductes excavats a l’interior en temps de la Gran Guerra (o Primera Guerra Mundial). Des d’aquests forats es protegien els passos amb canons i metralladores. Per als amants de les muntanyes i de l'esquí, les Dolomites són gairebé un paradís, però es va convertir en un infern durant la Primera Guerra Mundial ja que va ser l’escenari de dures batalles entre l’imperi Austro-hongarés i Itàlia.
Aquesta excursió és curta i fortament vertical. Es pot baixar a peu però hi trobem moltes roques i pedres que rellisquen, també neu.
El camí es ben marcat, en ziga-zagues. S’utilitza a l’hivern com a pista d’esquí. Diguem que les divergències de l'inici de segle XX entre les principals potències europees va portar a la formació de dues aliances: la Triple Entesa (Alemanya, Austro-Hongria i Itàlia) i la Triple Aliança (Anglaterra, Rússia i França).
En algun tram encara hi queda un bon tou de neu. En aquell principi del segle XX, una part de què és el nord d'Itàlia, sobretot a les províncies que avui són el Trentino i l'Alto Adige, pertanyia a Àustria, com es pot veure en algun mapa d'Europa del 1914.
Es va baixant de mica en mica. Afegim que, després d'un any de neutralitat, Itàlia va començar a pretendre concessions territorials i, davant del perill que representava un nou front contra els italians, els austríacs es van disposar a concedir el Trentino, amb l'excepció de les valls ladines i de l'Ampezzo. Però la Triple Entesa encara va oferir més a Itàlia, que en cas de victòria, rebria el Trentino, el Tirol del Sud, l'Istria i la Dalmàcia. És a dir, en l’àmbit de les miserables ambicions del poder, les persones, els seus camps i les seves terres només són com bèsties de l’intercanvi. I no ens enganyem, així es van formar part dels estats europeus.
Passem pel costat d’una de les entrades als túnels. No es pot apreciar, però uns metres més endavant hi ha un pou excavat per on baixa una escala de fusta vertical. Un últim comentari a la Gran Guerra en aquest front: el 26 d'abril de 1915 Itàlia va signar el Tractat de Londres amb Anglaterra, Rússia i França i, el 23 de maig, Itàlia va declarar la guerra a Àustria. La guerra, com ja sabeu, va acabar en signar-se l'armistici de Compiègne l'11 de novembre de 1918.
Un altra entrada permet accedir a un túnel travesser i a una finestra amb una reproducció d’una metralladora. Ve de finals de segle XIX que els austríacs ja havien construït fortificacions a les Dolomites. Amb l'inici de la guerra amb Itàlia es van reforçar les línies del front amb l'excavació de trinxeres, eixamplant les carreteres i construint remuntadors per a transport de materials al cim de les muntanyes. He trobat que a la banda austríaca, s'utilitzaven presoners russos en la construcció d'infraestructures com carreteres i ferrocarrils; com per exemple, el 1916, la carretera de Costalunga. És interesant veure les fotos que hi ha al reportatge dins de ‘nevasport.com’.
Sempre avall, de cara al Lagazuoi Grande. Per on baixem és conegut com Sentiero del Fronte. El Lagazuoi Grande conté tres cims principals (i algunes torres menors): Lagazuoi sud (2835 m), Lagazuoi di mezzo (2750 m) i Lagazuoi nord (2804 m)
Una altra entrada a una finestra en ofereix aquesta vista de les Cinque Torri. Avui, com que acabarem aviat, aprofitarem per anar a fer una visita a les Cinque Torri.
Tota l’estona anem baixant, fent llaçades. Quan trobem neu seguim les petjades dels que hi han passat abans.
Em dono la volta un moment per veure el punt més alt des d’on estem baixant.
Aviat passem per la Forcel·la Travenanzes. Estem ara en aquest coll a 2507 metres. Afegim, potser, que Travenanzes és una vall i que hi ha una volta (un ‘giro’) marcat d’uns 18 km que dura unes 10 hores i s’informa com molt difícil.
Segueixo veient flors i fotografiant. El blau intens d’aquesta petita flor, la genciana alpina (“Genciana nivalis), és magnífic. D’on treuen la varietat de colors les flors? Aquesta és la flor del comtat de Perthshire al Regne Unit. També és una de les flors nacionals de Suïssa.
Hem fet un replà després del coll, però aviat el sender continua vertical cap a baix. Com a conclusió es pot comentar que al llarg dels segles, el comte era qui residia a Castell de Tirol, prop de Merano, i va estendre el seu territori sobre la regió. Cap el 1330 hi trobem una comtessa, Margarete Maultasch, que va decidir fer donació del Tirol al Duc Rudolph IV de la Casa d'Habsburg, probablement pressionada per l'aristocràcia. L'àguila vermella en l'escut d'armes de el Tirol deriva de l'àguila vermella Brandenburg.
Aquesta baixada és un balcó mirador magnífic. Anem veient tota l’estona els cims de Cadore, a l’esquerra, i la Marmolada a la dreta.
Una altra vista a la Marmolada. Revisant la història ens adonem que sempre hi ha una posició dels més forts contra els dèbils i el poble, que va al darrera, sempre es tractat sense considerar les seves opinions.
Per no oblidar les flors, aquí tenim una prímula farinosa, em sembla. A rel de l’últim comentari recordo que en un article de Matthew Tree (“El mot just”) es diu una veritat com un temple: Hi ha un terme que defineix alguns Estats: el “marojitarianisme”. És un fet que explica el comportament actual (en el cas d’Espanya) de Madrid (com a centre de poder). Tree explica que Kesavan (autor del terme) diu que un Estat Majoritarianiste és aquell en que només els ciutadans que tenen una cultura, una fe, una ideologia o una llengua són tractats com a ciutadans autèntics. La resta són “tolerats” i s’espera d’ells que “es comportin bé i amb deferència”. Si no ho fan, es deixarà de respectar la seva llibertat d’expressió, s’obviarà la seva voluntat política i es castigarà els seus líders, al mateix temps que es propagarà la idea que és la majoria la que ha estat injuriada i que ja és hora de defensar-se contra aquesta minoria”. La difusió d’aquestes idees serà la base per actuar amb violència contra la minoria en qüestió, empresonar-los o provocar el seu exili.
També una altra vista a les Cinque Torri, on hi anirem a continuació i potser a dinar al refugi de dalt.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/dolomites-de-belluno-passo-falzarego-lagazuoi-museu-de-la-gran-guerra-vista-cinque-torri-78269238
Excursió feta a Cinque Torri, l’any 2017: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/italia/572-dolomitas-cinque-torri-col-gallina-refugi-scoiattolli-museu-de-la-gran-guerra-refugio-bai-de-dones