(Dolomites) Ruta 1677 el 7/07/2025; 6,5 km; +70 -720; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Corvara, Funivia Boé, Llac Boé, Refugi Crep de Munt. Participants: Maria Gui i Miquel. Tipus de sortida: travessa; Dificultat: moderada.
 |
 |
FA ANYS: La història de Corvara es remunta al segle XIII.
Comencem aquesta excursió des del càmping Colfosco, On tenim unes vistes espectaculars de les muntanyes que ens envolten. Al sud-oest nostre, emboirat, el Grup de Sella. A l’esquerra s’endevinen, crec, el Sas de Lech (2936m) i el Piz Pisciadú (2985m). Aquest gran “grup”, amb més de 14 cims de més de 2900 metres, té com a cim culminant el Piz Boé, al seu centre, de 3152 metres.
Caminem en direcció a Corvara (a pocs minuts) i agafem el telecabina anomenat Funivia Boé. Estem a 1568 metres. Corvara in Badia es una localitat italiana, amb 1300 habitants, de la província de Bolzano, a la regió de Trentino-Alto Adige.
Poc després ja estem a dalt, a una altitud de 2190 metres, per tant el telecabina ens ha pujat més de 600 metres.
Des d’aquí encara es pot agafar un telecadira que puja fins al punt conegut com Vallon, a 2470 metres. A l’hivern els esquiadors hi pugen per després baixar la pista que surt de dalt. Nosaltres farem el camí que ens porta al llac Boé.
Ara la pista fa pujada, és pedregosa i incòmoda. Afegim que al poble de Corvara, a la dècada del 1930, es va fundar la primera escola d'esquí d'Alta Badia i el primer remuntador d'Itàlia. D'aquí comença el circuit anomenat Sellaronda, que es pot recórrer amb esquís o en bicicleta. També, com a altres àrees dels Dolomites hi ha innombrables itineraris per gaudir del senderisme i de l’escalada.
Suposo que les muntanyes nevades que es veuen allà lluny són de la zona de Canazei i de la Marmolada, per on vam estar (a la Val di Fassa) fa un parell de dies.
Pels Dolomites tot està perfectament indicat. Ara seguim la ruta 638. Amb aquestes indicacions i un bon mapa és quasi impossible perdre-s’hi.
El petit llac Boé està a 2250 metres. Potser cal recordar que els Dolomites són una de les zones naturals i turístiques més reconegudes dels Alps, que inclou un parc nacional i nou parcs naturals.
Entre roques el nostre sender ens condueix per un senzill i bonic engorjat.
Un dels grans valors del paisatge dels Dolomites és la immensitat del territori i la visió que sempre podem fer córrer molt més enllà... fins on els cims i les agulles de roca no acaben mai. La dolomita és una roca sedimentària composta principalment pel mineral dolomita, que és un carbonat de calci i magnesi. Es forma a partir de l'alteració de roques calcàries per aigües subterrànies riques en magnesi. La dolomita es distingeix de la calcita per la seva menor reactivitat a l'àcid clorhídric diluït.
Comencem a baixar i deixem el món mineral al darrera. Sota els peus sempre roques, pedres i sorres. Als voltants comença el verd.
Tenim una llarga baixada pel davant nostre... i també boniques valls verdes i suaus on destaquen, a vegades, els puntets foscos de les cabanes de fusta dels pastors; però d’animals de pastura no se’n veuen molts. Sembla que els pastors han substituït les vaques i ovelles pels turistes.
Hem baixat ja uns 300 metres de desnivell i arribem al refugi de Crep de Munt. Em ve a la memòria que l’origen de Corvara es remunta als inicis del segle XIII, però la veritat és que no trobo gaire informació sobre la història dels pobles italians, quan ho busco per fer aquestes cròniques, fet aquest que no em passa quan busco informació dels pobles de Catalunya.
Aprofitem el moment per demanar un refresc i seure uns moments a descansar. Tots els qui tenim més de setanta anys, ja sabem que els desnivells drets no són gaire amics de les nostres cames.
Seguim baixant i per aquí el desnivell s’acomoda una mica més i el camí pedregós es torna verd, ja que la ruta aprofita l’espai de pistes baixes d’esquí.
Quasi a baix del tot, el camí s’aplana i deixem al costat el so dels petits salts d’aigua del Ru (“riu”, en ladí) Tort.
Ja veiem Corvara i només ens queden un parell de baixades més. Ara recordo que he trobat una informació que diu que aquí el 89% dels residents parlen el ladí com a llengua principal. És agradable veure com en un país hi ha regions que no han perdut la seva llengua original, com per exemple sembla que ha passat amb la majoria dels aragonesos que creuen que la seva llengua original és el castellà; la qual cosa és un exemple de la política d’un imperi, com l’espanyol, dedicat a disminuir altres cultures conquerides.
I darrera de Corvara la massa del Sassongher. El Sassongher (2665m) exerceix una especial fascinació vist des de la localitat de Corvara. Aquesta destacada muntanya està enclavada al cor de la regió Ladina d'Itàlia, una cultura única que ha sobreviscut en aquesta zona, on es manté el trilingüísme amb el Ladí, l'Italià i l'Alemany. La seva muralla sud va ser conquerida per primera vegada per Josepf Kostner, guia alpí de Corvara, l’any 1900.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1677-corvara-llac-boe-crep-de-munt-221315237
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/italia/1049-dolomites-puez-odle-corvara-col-alto-braida-fraida-refugi-bioch-pralongia