(Dolomitas d’Ampezzo) Ruta el 18/07/2017; 10 km; +660 -660; 4,5 hores.   Excursió organitzada per amb el següent itinerari: Col Gallina, Pian de Menís, Refugi Scoiattolli, Cinque Torri, Museu de la Gran Guerra, Refugio Bai de Dones.   Participants: Anna, Toni, Miquel A, Helena, Joan, Xavier, German, Tomàs, Jordi, Janin i Miquel G.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. (Part de la baixada s’ha fet amb el telecadira des del refugi Scoiatolli).

 

 mapa 5 mperfil e5 Cinque Torri 

FA ANYS: L’any 1914, en la Gran Guerra, es van produir forts enfrontaments entre tropes italianes i austrohongareses a Cinque Torri.

P1100906 A punt 2  Sortim de Cortina en direcció a ponent per la carretera SR48. L’inici de l’excursió és a 1,5 quilòmetres més endavant desprès de deixar a l’esquerra el gran aparcament de l’estació per pujar a Cinque Torri, al refugi de Bai de Dones. Estem al Coll Gallina. A la banda nord d’on estem hi ha la mola de roca del Lagazuoi Piccolo (2762m), al qual es puja en telecabina des del Passo Falzarego.

P1100907 Inici  Hem arribat doncs a un punt on a la dreta hi ha el restaurant Da Strobel i a l’esquerra el refugi Col Gallina. Aquí hem aparcat i aquí comencen a caminar. La ruta 424 comença just al revolt anterior de la carretera, i va en direcció est. Els pals indicadors sempre ens orienten als Dolomites.

P1100908 Per la ruta 424 

Entrem en un bosc i pugen amunt. A la dreta se’n va la ruta 419 que s’enfilarà a l’Averau. Hem sortit de 1700m i hem d’arribar a uns 2250m. Duran la Gran Guerra, aquest territori de Belluno va ser línia de front entre els exèrcits d’Itàlia i de l’Imperi Austrohongarès. Aquella circumstància ha fet que hi hagi museus de la guerra a Cinque Torri i a la muntanya de Lagazuoi.

P1100912 Bosc i riu  El sender planeja, puja i baixa, suaument. Seguim un prat que es va obrint i esta al costat del riu Falzarego.

P1100913 Pian de Mans  És el Pian de Manís, una plana verde i agradable des de la qual admirem les parets de l’altra banda de la vall, la septentrional, amb el Falzarego (2563m) i la Tofana di Rozes (3225m) més enllà amb núvols al seu cim.

P1100916 Amuuuunttt  Algun tram obliga a pujar més dret. Així el camí és més distret. De fet comencem a flanquejar els contraforts de la Croda Nera (2518m) i de l’Averau (2500m) que impàvids estan a la nostra dreta.

P1100919 Les Cinque Torri  Tres quilòmetres després de començar ja fa una mica que hem abandonat el bosc. Ens envolta la roca típica dolomítica i ja veiem el refugi Scoiattolli i les roques de les Cinque Torri. Al darrera, en últim terme, observem la Croda da Lago (2701m) i la Cima Ambrizzola (2715m), si no m’equivoco.

P1100920 Ja quasi hi som  El camí s’ha aplanat una mica en l’últim tram i arribem a l’altiplà superior on hi ha el refugi i l’estació final del telecadira, al davant de les Cinque Torri.

P1100921 Vistes  Gaudim d’aquest paisatge que tenim a nord: el Lagazuoi Piccolo (2762m) on s’endevina el refugi dalt del tot i seguidament, cap a la dreta: Punta Berrino (2556m); Torri del Falzarego (2559m), amb les dues agulles i on hi ha la ferrada de Truppe Alpine; i finalment a la dreta la Tofana di Rozes.

P1100922 Refugi 

Al davant del refugi i amb aquest panorama de luxe descansem i mengem una fruita. Aquella guerra, també coneguda com la Primera Guerra Mundial i que va acabar el 1918, va enfrontar els Imperis Alemany, Otomà i Austrohongarès, així com també Bulgària, d’una banda; amb l’Imperi Britànic, França, Itàlia, l’Imperi Rus i Estats Units, de l’altra. Entre morts, ferits i desapareguts, va afectar a 37 milions de persones.

P1100923 Roca i roca  Una part del grup decideix seguir cap els refugis d’Averau i Nuvolau. Altres seguim per fer la volta a Cinque Torri.

P1100925 Trinxeres 

El camí baixa entre roca i per un camí que va ser construït de cara a la Primera Guerra Mundial: una trinxera. Aquesta zona va ser teatre d’operacions entre les tropes italianes i austro-húngares durant la Gran Guerra (1914 a 1918). Ja ningú en parla però va ser una guerra brutal amb més de 9 milions de combatents morts i 7 milions de civils que també van perdre la vida. Està considerat el cinquè conflicte més mortífer de la història de la Humanitat. Això ens fa pensar que la Humanitat és molt “inhumana”. Els antibel·licistes opinen que si els polítics, els governants , reis i generals que decideixen i condueixen les guerres tinguessin que posar-se a la primera línea del front de guerra, la majoria dels conflictes es resoldrien d’una altra manera. Ves a saber.

P1100927 Forats  Hi ha un forat fortí més endavant, excavat en la roca punxeguda que es veu. Estem fent la volta seguint el sentit horari de la ruta. Els Dolomites és una extensa zona del nord d’Itàlia que rep el nom del geòleg francès, Deodat de Dolomieu, que va ser qui va descobrir i documentar la composició de la roca, l’any 1791.

P1100929 Fotos De tant en tant, els cartells informatius expliquen aspectes d’aquest espai que ha esdevingut un museu a l’aire lliure.

P1100931 Un punt de bateria  Un forma d’explicar el que hi havia, és representar amb models els homes i les armes. En aquest cas una posició de tir d’una bateria.

P1100935 Mes casetes  En alguns llocs, la trinxera està coberta per tal que els tiradors quedin més protegits. Encara que, en una guerra qui queda realment protegit?

P1100936 Encara mes  Cases de fusta que reprodueixen les que hi devia haver com aixopluc i comandament.

P1100939 Mon mineral  El sender busca el camí més evident entre aquest món mineral agrest. Com totes les formacions de la zona estan compostes per dolomies, amb el seu particular color gris suau. Formen un complex magnífic amb cinc agulles de roca molt verticals, al centre de les quals hi ha la Torre Grande, de 2361 metres.

P1100940 Escletxes 

L’escletxa que queda entre dues de les torres, serveix de pas. Aviat començarem a girar. Cinque Torri (les Cins Torres) formen part del Grupo dei Nuvolau, dins dels Dolomites d’Ampezzo. Estem per tant a la zona dolomítica més oriental.

P1100942 refugi als peus  Ja hem començat a girar per agafar la ruta 439, que ve de la Forcella Ambrizzola i és també la Variant de l’Alta Via. Als nostres peus, a l’esquerra, hi ha el refugi Cinque Torri, cent metres més avall. Lluny veiem el coll de la Forcella de Giau i el Mont Formin, la ruta que vam fer el primer dia a partir del Passo Giau.

P1100944 Baixem amb telecadira  Decidim baixar amb el telecadira fins al Col de Bai de Dones. Anem comentant que les dolomies tenen com a principal component la dolomia, mentre que a les calcàries és la calcita el seu component més important.

P1100947 Cani pel Pian  

Des de l’estació inferior, queda seguir la ruta indicada també amb el número 424 per tornar, a través del Pian de Menís, fins al Col Gallina on hem deixat els cotxes.

Aquell mateix any 1914, mentre esclatava la Primera Guerra Mundial, Espanya consolidava el seu Protectorat del nord del Marroc. En varis moments del temps, el govern i els militars espanyols van ampliar els límits de Ceuta i Melilla, van aconseguir el territori de Sidi Ifni per disposar d’un assentament de pesca, es va obligar al soldà del Marroc a pagar una indemnització de cent milions de francs-or, garantits per la ocupació de Tetuan i es van ocupar Larache i Alcazarquivir.

P1100948 Dinar 

Al final, ens trobem tot el grup i anem a dinar a l’alberg restaurant de Strobel.

La resistència dels berbers de les cabiles, a la ocupació espanyola, va exigir l’enviament de 50.000 soldats. Al final, el juliol de 1921 es va produir el “desastre d’Annual”, amb una total derrota militar espanyola enfrontada als rifenys. Les fonts oficials expliquen que van morir més de 11.000 soldats espanyols. Els soldats eren de lleva obligatòria, però se’n podien deslliurar si pagaven una quantitat, per tant no hi anaven els fills de gent amb recursos. El poble es preguntava: els que governen envien els seus fills a la mort? No, només els nostres! Tal era la ràbia de la gent que alguns trens a Madrid i Barcelona, carregats amb soldats de lleva, van quedar aturats quan les mares i mullers es van estirar a les vies per evitar que s’enduguessin els seus estimats. Aquella guerra i aquelles morts, junt amb el suport que va donar a la dictadura de Primo de Rivera, van suposar l’abdicació del rei Alfonso XIII.

De tot allò no en parlen els polítics espanyols. Quan els excursionistes caminem parlem de coses diverses i sovint hi ha referents que lliguen uns països amb altres. Aquí, la vista de les trinxeres ens ha fet pensar en tot el que hem comentat.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18787650