(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Valais) Ruta 1430 el 16/06/2022; 11 km; +290 -580; 5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sunnega, Blauherd, Stellisee, Leisee, Grünsee, Moosjisee. Participants: Joan B, Rosa Maria, Joan E, Dolors dC i Miquel. Tipus de sortida: travessa lineal (accés amb el funicular); Dificultat: moderada (NOTA: potser “moderada” a la cresta de la morrena, que es pot estalviar, en quin cas és fàcil).
FA ANYS: El 1815 el Valais es va adherir a la Confederació Suïssa.
Des de Zermatt pugem al funicular de Sunnega (inaugurat el 1980) i vull destacar que el túnel a la muntanya que porta al punt de partida de l’aparell hi ha, per alguna raó que desconec, un fred que congela. Pujarem fins a l‘estació superior que està a 2288 metres.
He d’afegir que aquest funicular de cable és el primer que es va construir a Suïssa totalment subterrani. Supera un desnivell de 689 metres en una distància recorreguda de 1.520 metres, fet que constitueix una inclinació mitjana de més del 45%. Després des de l’estació superior i amb un telecabina pugem fins a Blauherd, a 2579 metres, des d’on es pot veure el Breithorn.
Comencem la baixada, ja que hem pujat al punt més alt per ara anar baixant i fer la visita dels llacs. El primer el tindrem a l’est; els altres es situen entre el sud i l’oest d’on estem ara.
Baixem una mica fins al coll Blauherd (2571m), per seguir en direcció sud-est. Recordem, encara que ja ho he dit en alguna altra crònica, que Zermatt és una localitat eminentment turística que alberga, als voltants, les muntanyes més altes de Suïssa com el Dufourspitze (del massís Monte Rosa) de 4.634 metres i, el més famós, el Cerví (Matterhorn) de 4.478 metres. Potser cal afegir que el Dufourspitze va ser batejat en honor del general Guillaume-Henri Dufour, personatge que, el 1864, va presidir la primera convenció de Ginebra que va portar a la creació de la Creu Roja Internacional.
El primer que trobem és el magnífic Stellisee. Aquest llac és un dels més famosos de Zermatt ja que en dies clars i sense aire, es presenta com un mirall on s’hi reflecteix, meravellosament, la imatge del Matterhorn.
Ens anem apropant al refugi hotel Fluhalp. Segons diu la propaganda, des de l’hotel es gaudeix de la magnífica vista dels 38 quatre-mils que l’envolten. Jo no els he comptat.
El deixem enrere i seguim ara girant a la nostra dreta, cap a sud oest.
Una cruïlla i els rètols d’informació que són confiables i útils. Anem al llac Leisee. NOTA: Hem baixat fins la vall que veiem a sota, suaument. A baix hi ha dues opcions: la del rètol que ens indica la “Ruta dels Llacs” que va a ponent; i el sender que puja en direcció més amunt, cap a la morrena. Nosaltres hem seguit aquest segon ja que en pujar anirà per damunt i paral·lel a la vall. El dos van a parar al mateix lloc: el llac Leisee. La diferència és que pel que anem algú el pot considerar moderat ja que el senderó va per la cresta, molt prima, de la morrena i en alguns trams s’ha anat esllavissant per l’esquerra on queda una bona vertical fins la vall de Findelbach. Per tant, si algú te por dels desnivells millor que segueixi el camí que està indicat amb el rètol i va per baix.
La cresta te uns trams en que cal trobar la forma de seguir, quan el camí original s’ha despenjat avall a l’esquerra (sud).
Potser 1,5 km de cresta i el camí comença a baixar pel vessant de la dreta (nord). Em giro un moment i puc fer una foto dels meus companys que ara van per un curt tram de pujada en la cresta. Recordem que estem al Valais (en alemany Wallis, en francès Valais, en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese; el que ens parla de les influencies dels segles) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa i fronterer amb França i Itàlia. Es tracta d'un cantó sobirà dins la Confederació Helvètica des de 1815 que té com a capital la ciutat de Sion (Sitten en alemany).
Des de la cresta ja es veu un sender que es desvia a la dreta i fa llaçades lleugeres. Al fons s’endevina el blau del llac on anem. No és fins a la Revolució Francesa que el Baix Valais s'emancipa. El Valais va alternativament entre la República Helvètica (1798-1802), la independència teòrica (1802-1810) i la incorporació a l'Imperi francès (1810-1813). A la caiguda de Napoleó I, els Aliats l'empenyen a adherir-se a la Confederació Suïssa, de la qual esdevé el vintè cantó el 4 d'agost de 1815.
Ja hem arribat al llac Leisee, blau i maco, envoltat d’arbres i vegetació.
Encara es pot fer una foto, no gaire clara però maca, amb el Cerví al fons.
Ara seguim fent un gir, primer a sud i després a oest, per anar fins al següent llac. En aquest llarg revolt puc fer aquesta fotografia del vessant meridional de la morrena per la que hem caminat i es fa ben evident el desgast d’aquesta banda i de les evidents esllavissades que, penso s’aniran menjant al final tot el camí que hem passat.
Anem fent i arribem al llac Gründsee, nom que significa “allò que forma el fons, el subsol”. Si el Valais es va adherir a la Confederació Suïssa, Catalunya mai es va “adherir” a Espanya; va ser per la guerra que Felipe V va absorbir el Principat.
Sempre va be una foto de grup i especialment si al darrera tenim la vista del Matterhorn.
Estem alts, hi ha avets molt grans i molts es veuen cremats, recargolats, castigats per la força de les tempestes. Recordem que les tempestes de tarda, a l’estiu, és un dels perills més grans de les excursions en altitud. Per això els excursionistes hem aprés que s’ha de començar aviat les caminades perquè, per seguretat, cal estar al migdia, o màxim a la una, a lloc segur.
Després comencen una forta baixada que el camí resol amb pronunciades ziga-zagues. Com a curiositat històrica puc dir que un any abans de l’adhesió del Valais a la Confederació, Catalunya estava enfrontada als francesos dins del conflicte de França amb Espanya. L’aversió dels catalans cap als francesos (qualificats amb el malnom de gavatxos) venia de lluny, des de la pèrdua del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, mitja Cerdanya i el Capcir pel Tractat dels Pirineus (1659), per la Guerra de Successió (1701-1714) on Catalunya es va posicionar contra els borbònics, i per la Guerra Gran (1793-1795), durant la qual els francesos van sospesar convertir Catalunya en un Estat independent, però no ho van fer.
Un bonic pontet permet superar el torrent d’aigua que baixa: és el Findelbach. Ara bé, cal aclarir (del tema anterior) que la pèrdua de les comarques catalanes del nord dels Pirineus (Rosselló, Conflent...) va ser responsabilitat del rei castellà Felip IV, que va negociar el Tractat dels Pirineus sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats i els ho va amagar, ja que no va notificar oficialment el tractat a les institucions catalanes fins a les Corts de 1702. Una traïció en tota regla, que va dividir Catalunya regalant cinc comarques catalanes al país veí. Algú encara dubta perquè els catalans volen ser independents?
I finalment arribem al llac Moosjisee, després d’una curta pujada. Des d’aquí ja es veuen les instal·lacions, on cal encara una forta pujada, de l’estació de Sunnega. El nom d’aquest llac deriva de molsa. Està envoltat d’algunes cadires i espais per prendre el sol, per la seva proximitat a l’estació del funicular i les instal·lacions de restauració... a les que s’hi pot pujar amb un ascensor.
Finalment ja tornem a estar dins l’estació del funicular de Sunnega que és com un “Metro” ja que va, en tot el seu recorregut força inclinat, dins la muntanya. I del que dèiem de la falta de respecte pels catalans el 1702, cal venir a l’octubre de 2017 (tres segles després) per veure com el govern de Madrid va enviar 10000 agents (‘lavanguardia.com’) per impedir un referèndum, per impedir que els catalans donessin una opinió. Mols diuen no entendre que preguntar l’opinió del poble pugui arribar a ser un delicte en un país que es diu ‘democràtic’.
No necessàriament els wp estan al lloc de les fotografies
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1430-zermatt-dia-3-sunnega-blauherd-stellisee-leisee-grunsee-moosjisee-106267953
Vincle a la crònica del Dia 4:http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/suissa/1163-1431-zermatt-dia-4-klein-matterhorn-matterhorn-glacier-paradise