No tornarem mai més, Ramon Solsona
Quaderns Crema (1999)
Aquest és un llibre molt interessant per l’hàbil redactat que contraposa perspectives diferents del mateix fet. En una caserna militar (Castillejos, 1970), un comandant passa revista i davant d’un soldat li diu “Si este fusil está limpio, mis cojones son perlas”, “Pues son perlas, mi comandante”.
A partir d’aquest fet central, s’estructura de forma breu una història teixida d’amistats, lleialtats i traïcions. L’autor, amb un agut enginy, treballa els punts de vista del mateix temps viscut a la novel·la per part de diversos protagonistes, alguns enfrontats entre ells.
Amb un lèxic vibrant, que utilitza terminologia de caserna, el lector del llibre va completant els components emocionals i ocults que només una sola perspectiva mai pot aportar. Però el llibre, a més de divertir, també porta a una bona reflexió: hi ha vivències a la vida que ens fan sentir-nos intensament propers a altres persones amb qui compartim moments especials. Creiem que aquests moments i aquestes vivències ens uneixen per tota la vida, però al final tenim les sorpreses de la realitat. El llibre es trasllada a l’any 2000, una data que havia estat fixada, pels diversos companys d’una tenda, per a retrobar-se. Aleshores ens adonem que la gent canvia, ja no son els mateixos, ja no estan sota la pressió que va provocar aquells moments especials i aleshores sorgeixen les sorpreses…
Potser pel fet d’haver viscut a la mili les situacions de prepotència dels militars de l’època, el llibre l’he llegit en poques hores. Potser per a algú altre, li resulti només interessant, en qualsevol cas jo crec que l’he de recomanar.