LR 16a Jesus era un heretge 

       “Jesús era un heretge”

Lluís Busquets i Grabulosa

Editorial Ara llibres, SCCL  (2014)

(Click on the flag above to have the translation in your Language. If it doesn't work, copy-paste it into Google Translator)

El llibre ha estat prologat pel bisbe Joan Godayol i el professor d’història Jaume Botey. Diu el Pròleg “Massa sovint pensem que allò que anomenem heretgia és una cosa del passat i lligat a qüestions doctrinals religioses; no és així, o no és només això, ja que avui seria l’equivalent al que en diem ‘antisistema’, alternatius, dissidents, subversius, utòpics, rebels, idealistes... o qualsevol altra paraula que designa els qui van per un camí diferent...”.

        M’apunto a la conclusió dels prologuistes: “No és una cosa d’ara; sempre hi ha hagut dissidents contra la injustícia: són els lluitadors per un món millor”.

        La contraportada del llibre afirma, per reblar el clau, que Jesús va ser un heretge: subversiu, provocador i perillós. I, probablement, avui també ho seria. Aquesta obra aprofundeix en la faceta més polèmica de Jesús, la de dissident, rebel, idealista i antisistema, algú que trenca les convencions imposades en funció d’uns valors de major justícia, igualtat i solidaritat. Un lluitador i, com tots els que se situen al marge de la doctrina oficial, un condemnat. Es tracta d’un llibre que vaig comprar el Nadal del mateix any de la seva publicació i ara us el vull presentar...

        ...Jesús va ser un d’aquests personatges utòpics i rebels que se’n va sortir. És cert que el van condemnar, però la seva força, la seva presència, perviu després de 2000 anys. Va ser dissident del sistema religiós i també del poder polític, perquè sovint una cosa i l’altra sempre han anat de la mà. Potser amb això, el seus posteriors seguidors no li han fet gaire cas, però veiem el que ha escrit l’autor.

        L’autor és Lluís Busquets i Grabulosa. Nascut a Olot el 1947, és un escriptor, professor i periodista, a més de llicenciat en filologia catalana i en sagrada teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Han estat èxit de vendes la seva novel·la “El Testament de Moisés” (2007) i assajos com “Última notícia de Jesús de Natzaré” (2006), Els evangelis secrets de Maria i de la Magdalena” (2009) i “Carta al Papa” (2010). També és autor d’“Albada a Lisboa” (2010) i “Xirinacs i l’estafa de la Transició” (2013).

        Llindar: Jesús, heretge? “L’ambient geogràfic i sociocultural on va créixer; l’ambient de família pobra i la societat pobra i oprimida i a més les estructures socials i religioses tancades, de múltiples tendències (fariseus, saduceus, essenis..), models d’autoritat, rituals, la sinagoga, festivitats precises...” Conclou l’autor: arriba un moment en que Jesús ofegat per aquest món decideix deixar família i treball i aprofundir el que porta dins seu. Tots els sistemes polítics i religiosos tendeixen a l’estructuració i al poder... però Jesús comença a parlar de Déu de forma vehement, lliure de formalismes, oberta i sense traves”.

      A veure, pensem en el paràgraf anterior i comparem avui amb l’Església Catòlica: són tancades les estructures de la jerarquia?... es basen en models d’autoritat  i rituals?... hi ha societat oprimida?... són els jerarques dissidents, rebels, idealistes, com proposa l’autor que era Jesús? Deixem-ho i seguim amb el llibre.

      Les paraules de Jesús sobre la llibertat i el trencament a les normes establertes per les autoritats “les devien de percebre perilloses i lògicament devien posar nerviosos els que pretenien que la fe fos una suma de formalismes”.

        També en l’àmbit polític sempre ha passat; encara passa avui. Fixem-nos, si no, en les lleis espanyoles dites ‘la Llei mordassa’: evitar que el poble protesti, impedir que vulgui exigir millores, prohibir que assenyali els polítics de la bicoca, que reclamin més oportunitats... generalment sempre reservades pels cercles propers al poder de sempre... ¿Veieu les concordances? Jesús “va predicar el ‘Regne de Déu’ i es va tornar un alternatiu”. “Així que avui ser cristià vol dir començar a construir aquest Regne de Déu contra tots els regnes dels cèsars de torn”. Potser això fa pensar que els que avui estiguin a favor de monarques i autoritaris és impossible que siguin cristians?

       L’autor entra a fons des de les primeres pàgines: “Jesús va ser un sectari i un heretge respecte del judaisme oficial: Denúncia la hipocresia dels mestres de la Llei...;  ai dels que eludiu els compromisos cínicament!; ai dels que abandoneu deures interns de justícia i estimació!, ai de la vostra cobdícia!...”; dades que recopila Lluís Busquets del propi contingut dels Evangelis. Fixeu-vos-hi bé: compromisos, cinisme, cobdícia, injustícia, manca d’estimació... i penso jo (que faig aquesta ressenya) ¿no trobeu que són comportaments negatius que potser subsisteixen plenament avui?

        “Jesús s’havia d’adonar de tot des de petit. Educat en la religió de Jahvé, a poc a poc comprengué les seves mancances, perquè posava el formalisme per davant del sentit humà de les coses... L’Imperi romà, el regne del cèsar, oprimia i empobria els més indigents per la seva mateixa raó de ser: era un mal sistèmic... El Regne de Déu havia de ser justament el contrari”.

        Eren èpoques en que s’educava en una societat masclista, patriarcal i jeràrquica (i dic jo: ¿no creieu que això encara passa? ¿on està en pensament cristià actual?) “la dona era considerada com inferior i per tant sotmesa al baró”. Recorda, l’autor, que segons el Gènesi “Déu havia creat la dona només per proporcionar ajuda adequada al baró”. També afegeix “... la dona era propietat del baró com ho eren els ases o els bous” i a més “el codi de puresa ajudava a establir un fort control sobre la vida femenina”.

        Així resulta que Jesús va esdevenir un rebel i un provocador; se’n anà al desert i s’adherí al moviment del Baptista. Després, amb col·laboradors, “va començar a recórrer els pobles de Galilea com un rodamon anunciant la ‘gran noticia’: el Regne de de Déu no tenia res a veure amb l’Imperi romà... que creava opressions i pobresa”.

      El treball de l’autor va desgranant (el llibre és de 210 pàgines) conceptes com la pregària i perdó dels pecadors. Es dedica a predicar dins el seu poble, llegim en l’obra, mai no va voler predicar als pagans ni va voler entrar en cap població samaritana, actuació que, per l’autor, “no deixa de tenir un gran contingut nacionalista”. El text també dedica unes quantes pàgines a tractar els miracles, prodigis i els exorcismes; no m’hi estendré ja ho fareu els interessats en l’obra de la que estic parlant.

        Aquesta ressenya es va acabant amb un parell de conclusions: en el judici a Jesús, les “autoritats sacerdotals el tenen indefectiblement per un fals profeta, però el problema més greu és que les seves proclames són políticament explosives i una amenaça per a l’estabilitat del sistema” i d’altra banda tenien clar que “havien de saber portar-lo davant Pilat com un pertorbador indesitjable de  l‘ordre públic, un agitador...”.

        Així tenim que aquest llibre incideix en el missatge profund de Jesús i en les circumstàncies en les quals es va anunciar. Una obra directa de Lluís Busquets i prou amena. Tenim doncs una visió de Jesús, algú que va creure que un món millor era possible.

        Recomano la seva lectura perquè ajudarà a entendre moltes més coses que les que ens han explicat quan érem infants... i adults. Potser us quedarà una pregunta als llavis: i els cristians han realment seguit el camí proposat per Jesús? N’hi ha molts que pensen que la jerarquia catòlica no ho ha fet, de cap manera (molts treballs ho tracten), però analitzar tot això ja seria cosa d’altres treballs i no d’aquest que ressenyo.