Biblioteca Destino (1998)
Amb l’escriptura contundent de les terres on va néixer, Cela descriu una terra amb personatges molt característics, reals o imaginaris, envolats de situacions diverses, també reals o imaginàries, però tots plegats plens d’una humanitat i d’una força increïble.
El llibre de l’edició de 1998 conté un pròleg de 1963 de l’autor que diu, entre altres coses, que presento amb la floritura pròpia de la llengua de l’autor, el següent: “Ahora, al releer aquella versión encorsetada, me doy cuenta de que le sobran no pocas ligas y afeites, pero también me entero – y ahí la lección- de que varias, u aun bastantes, de las correccioes hechas con tan inusual motivo, se vuelven a favor de la belleza, o de la claridad, o de la mejor terminación y remate del texto, lo que me hace pensar muy seriamente en la provisionalidad de la forma literaria...”
Paga la pena llegir-lo.