Viatge per la Costa Brava, Xavier Moret
Brau Edicions (2008)
Un llibre molt interessant. Un viatge per la Costa Brava des de Blanes fins a Portbou.
El blau transparent del mar, el verd lluminós dels pins, el daurat gastat de la sorra i el variat espectre que formen el negre, el roig i el blanc rovellat de les roques fan de la Costa Brava, el litoral que s'esten des de Blanes fins a Portbou, un dels paisatges més bells del Mediterrani. És aquí on els Pirineus es despengen en el mar, i és també aquí on una costa maltractada pels temporals i pels nyaps urbanístics amaga pobles arrecerats, caps fuetejats pel vent, cales paradisísques, ruïnes dels gloriosos temps antics,racons encara verges i un munt d'històries que Xavier Moret rescata a través d'un recorregut i de converses amb la gent de la terra...
... Xavier Moret (nascut a Barcelona el 1952) compagina des de fa anys la feina de periodista amb la d'esgriptor i viatger. Un dels seus llibres de viatges "Islàndia, l'illa secreta" va ser guardonat el 2002 amb el premi Grandes Viajeros.També ha publicat "Amèrica, Amèrica", "Boomerang", "El català de la Terra de Foc", entre d'altres. Pel que fa a les novel·les ha publicat "Qui paga mana", "Dr. Pearson" i altres.
En aquest viatge plantejat sense presa, i en la calma de fora de temporada, les veus dels pescadors, dels mestres d'aixa, dels historiadors, dels hotelers i dels restauradors es complementen amb les històries d'estiuejants glamurosos, d'artistes tocats per la tramuntana, de gent que va viure l'eufòria del suro i de somiadors que van fer les Amèriques abans que el "boom" del turisme transformés aquesta costa que durant molts anys va viure al marge del món i del temps.
L’autor explica a l’últim capítol: “Arribo a Portbou, l’última etapa del viatge, en dia de mercat. Fa sol, bufa la tramuntana i el poble està literalment envaït de francesos que compren alcohol i tabac, calces a tres euros i samarretes amb el toro d’Osborne estampat. Més endavant, seguint un ritual no establert, menjaran paella en un dels restaurants del port, beuran sangria i ompliran el dipòsit de benzina barata abans de tornar cap a casa amb la satisfacció d’haver-se aprofitat dels millors preus que hi ha en aquesta banda de la frontera...”
Aquest és l’estil descriptiu, senzill, planer i amable. Un estil que ens permet revisar un paisatge i una memòria que va molt més enllà dels tòpics habituals sobre aquesta franja costanera que, potser, tampoc nosaltres coneixem prou bé.