1548, Chile, Torres de Paine, Estancia Pudeto, Salto Grande, Cuernos de Paine

(Chile, Torres de Paine) Ruta 1548 gener 2024; 7 km; +200 -200; 2 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Estancia Pudeto, Salto Grande, Cuernos de Paine. Participants: Jordi Gual, Jordi Vericat, Eira i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: fàcil.

FA ANYS: L’any 1968 va ser escalat, per primera vegada, el cim central de Cuernos.

I 002 IMG 1957 Pto Natales Milodon Ha estat un viatge de 3 setmanes, via Buenos Aires, amb la finalitat de visitar Torres de Paine, però no hem desaprofitat la oportunitat per visitar, al Calafate (Patagònia argentina), la glacera Perito Moreno i també la zona del Fitz Roy com veurem més endavant en una altra crònica. En ruta des d’El Calafate a Puerto Natales i hem trigat unes 4 hores passant per la frontera de Cerro Dorotea.

Per si a algú li convé diré que el pas de frontera ha estat ràpid i àgil i només calia portar una declaració jurada, que vaig obtenir d’internet, així com el passaport i uns documents que ens van donar al llogar el cotxe (important portar-lo ja que l’han de segellar a les dues fronteres tant entrada com sortida). A Puerto Natales hi vam passar dues nits i vam aprofitar per visitar la Cova del Milodón, una espectacular cova balma, de grans dimensions, potser la més gran que mai havia vist.

IMG 1967 Arribant a TP A Puerto Natales també ens vam aprovisionar pel viatge en cotxe fins al P N Torres de Paine, ja que no hi ha supermercats en el parc. La distància és de 86 km i unes 2 hores, ja que part del trajecte es fa per carretera de terra (en diuen rípio). Pel camí hem fet aquesta foto panoràmica de tota la serralada de les Torres de Paine.

P1010788 Cabana Tyndall A Torres de Paine ens vam allotjar a les Cabañas Lago Tyndall, un conjunt molt agradable de cabanes en la zona de Rio Serrano. Hi vam estar molt bé, en una caseta de fusta per a 4 persones, y molt ben atesos per la gerent, la Luisa, amb qui vaig passar unes bones estones parlant. El cost va ser d’uns 1000 €, per 5 nits. Cal considerar que la zona de Paine compta amb pocs hotels i a uns preus, per cinc nits, que van de 1500 a 9000 €; és realment molt car.

P1010789 Estancia Pudeto Avui amb el cotxe ens hem desplaçat per la pista de terra fins a la cafeteria Pudeto, on hi ha l’embarcament del catamarà que volta pel llac Pehoe (totes les carreteres del P N Torres de Paine són de terra i prou incòmodes). Hem estat uns 25km en uns 40’. El nom “pudeto” és una castellanització de dos termes (en llengua telhueche): el locatiu ‘pu’ i ‘duto’ que correspon a una planta bromeliàcia, la “Greigia sphacelata” que en castellà es coneix com ‘quiscal’.

P1010790 Inici caminada Comencem a caminar des del davant de la cafeteria Pudeto (que també és punt d’informació) per una pista que va pujant deixant a l’esquerra el llac Pehoé.

P1010812 Risc de vent Pel camí trobem un cartell que informa sobre el risc de vent. Estem en un territori, aquest de la Patagònia xilena, amb vents mol forts com podrem comprovar els dies següents. Per avui indica 80 km/h, però no sé si potser el marcador l’ha modificat algú perquè no trobo que en faci tant de vent. Com és el clima a Torres del Paine? El pronòstic és fàcil: pluja, sol, neu i vent... i quasi cada dia té de tot; és extrem, impredictible i canvia ràpidament.

P1010795 Guanaco Pel camí podem veure un guanac, pasturant tranquil·lament. El guanac (“Lama guanicoe”) és un mamífer remugant, de l'ordre dels artiodàctils i de la família dels camèlids, propi de les regions andines meridionals, amb una estructura òssia més esvelta i elegant que el llama. Els patagons i els originaris de la Terra del Foc caçaven el guanac per aprofitar la seva carn, els seus tendons i sobretot la seva pell que usaven per a fer les seves capes i els seus tendals i barraques.

P1010797 Comenco a veru Cuernos Seguim endavant i comencem a veure les Puntes dels Cuernos de Paine. És molt interessant la geologia d’aquestes torres: són restes erosionades d'una regió elevada, creada per plutons de granit que aixequen capes sedimentàries superposades de les quals la més baixa és una pissarra de color vermell fosc.

P1010798 Salto Grande Seguidament arribem a un dels indrets estrella d’avui: el Salto Grande. És espectacular la quantitat d’aigua que aboca i el soroll que fa. El vent s’endú núvols d’escuma.

P1010799 Llac Pehoe L’aigua d’aquest salt d’aigua baixa en petites onades en direcció al llac Pehoe de bonica coloració. Però, ¿d'on treu el llac les tonalitats? Principalment és el resultat de la presència de partícules de roca i minerals finament molts, coneguts com a farina glacera o farina de roca, suspesos a l'aigua. Pehoe significa "llac amagat" a l'antic idioma tehuelche, poble indígena que antigament vivia a la regió.

Lago Pehoe MAP En aquest mapa esquemàtic es pot veure la situació i la unió entre els llacs Pehoe i el Nordenskjold.

P1010801 Llac Nordenskjold Ja tenim a la vista el llac Nordenskjold, el que subministra el flux d’aigua al Salto Grande i omple, també, el llac Pehoe. El llac rep el nom del suec Otto Nordenskiöld que el va descobrir a principis del segle XX. Otto (1869-1928) va ser un geòleg, geògraf i explorador polar suec. Otto Nordenskjöld va liderar expedicions mineralògiques a la Patagònia a la dècada de 1890, i a Alaska i a l'àrea de Klondike (Yukon), Canadà en 1898.

Nordenskjold va liderar també l'expedició Antàrtica Sueca de 1901-1904, a bord del vaixell Antarctic. L'expedició va visitar les illes Malvines, i el vaixell, comandat pel marí antàrtic Carl Anton Larsen, va deixar al grup de Nordenskjöld a l'illa Snow Hill, a la costa oriental de la Península Antàrtica, on hi va haver de passar l’hivern, amb Larsen, fins que van ser rescatats pel vaixell argentí Uruguai (que actualment és un vaixell museu a Buenos Aires i que visitarem en la nostra estada a la capital al final del viatge).

P1010806 Grup Més endavant encara tornem a trobar la petja dels guanacs, en aquest cas amb un nombrós grup. Fa goig veure tots aquests mamífers pasturant lliurement.

P1010807 Cuernos Seguim el camí pujant i després s’aplana. Un parell de revolts més endavant podem tenir la presència magnífica dels Cuernos just al davant nostre. Ha estat una excursió còmoda i gens llarga i el premi final és molt destacat. Diguem que el Sector Los Cuernos és part del circuit W del Parc Nacional Torres del Paine. Porta el seu nom per trobar-se als peus del massís Cuernos i és considerat per ser el lloc més acollidor de tot el circuit. L'espectacularitat de les seves formes, arestes agudes, diferents colors de roca i parets extraplomades, han fet d'aquest grup de turons un dels més bells i sorprenents del món.

Esquema Cuernos En aquest esquema es pot veure el territori: la Banya Principal (2600m) i la Banya Est (2200m). A l’esquerra la Vall del Francès i més a ponent el Cerro Paine Grande (2854m). El Cerro Principal va ser escalat per primera vegada pels xilens Gaston Oyarzun, Eduardo García, Osvaldo Latorre i Raúl Anabalón, l’estiu austral de l’any 1968.

P1010808 Llac i Vall del Francs Una mirada a nord oest ens permet orientar la vista en direcció al conegut com Valle del Francès. La Vall del Francès és part del Circuit W. Aquesta profunda vall és dominada per una magnífica glacera penjant, la Glacera Francès, fagedes i el riu Francès. També forma part del Circuit O, en aquest cas pot ser l’etapa 6, de 17km, que transita per la Vall del Francès, el Mirador Britànic i acaba al Refugi de Cuernos.

P1010810 Notro Ciruelillo Aquest arbust o petit arbre és perennifoli i es conegut com Notro ciruelillo (“Embothrium coccineum”) i està en el seu ambient ja que es desenvolupa en els terrenys dels Andes i Patagònia, tant a Argentina com a Xile. Diversos animals s’alimenten de les fulles i flors d’aquesta planta. Les flors són de color vermell fosc, amb pètals llargs i estrets.

P1010813 Estancia Pudeto Ja tornem i finalment podem fer aquesta altra foto, des d’una posició alta de l’edificació de Pudeto i el llac Peohe. Hem acabat la primera ruta dins del Parc nacional Torres del Paine, a la Regió de Magallanes i Antàrtica Xilena, Xile. Estem a uns 145 quilòmetres al nord de la ciutat de Puerto Natales.