(Canadian Rockies) Ruta el 4/10/2015; 7,5 km; +190 -190; 3 hores.   Excursió organitzada durant el viatge a Canadà amb el següent itinerari: Morraine Lake, Panorama Ridge Route, Consolation Lake.   Participants: Anna, Esther, Josep, Miquel; guia: Hugo.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.

 mapa  mperfil

FA ANYS: El segle XVII es va abandonar la pesca de la balena a Terranova i Labrador per la disminució total de les captures, però també perquè els vaixells baleners bascos eren reclamats pels monarques espanyols que els exigien en les guerres que mantenien als Països Baixos i amb França.

P1040028 Morraine Lake amb boira Estem al davant del Morraine Lake, en un dia amb molta boira. Per tant no podem veure les muntanyes del fons, un espectacle important però que tindrem la sort d’admirar quan acabem l’excursió. Estem caminant un altre cop pel Parc Nacional de Banff, després que hem estat al de Yoho i que acabarem al de Jasper.

P1040026 Dibuix muntanyes En un cartell informatiu podem veure un dibuix de les muntanyes que la boira, de moment, ens impedeix veure. D’esquerra a dreta (com sempre) es podria admirar la glacera Fay Glacier, Mount Little (3140m), Mount Bowlen (3085m), Mount Allen (3501m), Mount Tuzo (3249m), Mount Deltaform (3424m) i Mount Neptuak (3236m).

P1040026 Bitllet 20 

Si es puja el petit turonet de roques que hi ha a l’esquerra es pot veure exactament el paisatge del dibuix. Dibuix que va ser reproduït, l’any 1969, al dors del bitllet de vint dòlars que es va emetre per part del Bank of Canada.

P1040027 Torre de Babel A punt de començar hi ha un turonet de roques i pedres, probablement restes de morrena i tot de troncs amuntegats . Al darrera del turonet s’enfila una cim amb el nom bíblic de la Torre de Babel. La gent puja a l’un o l’altre per fer millors fotografies del llac i les muntanyes llunyanes, però avui, amb la boira, no resulta tan convenient.

P1040034 Info en dos idiomes 

Els rètols que es van trobant són tots en dos idiomes: anglès i francès, tot i que estem en una província anglòfona. Evidentment tot el país entén i parla l’anglès, però són respectuosos amb el fet que els idiomes oficials són l’anglès i el francès (per Quebec).

P1040033 Sorra petrificada 

El rètol feia referència a la roca que hi ha al costat. Milers de segles abans, un mar regnava sobre aquest territori. A la costa i en els llocs pocs profunds les suaus onades hi van deixar les traces ondulades en la sorra. Amb el temps, tones de sediments s’hi van dipositar i van comprimir la sorra, endurint-la i transformant-se en roca dura. Aquí tenim un instant d’aquest procés, que es pot datar en uns 540 milions d’anys.

P1040038 Advertiment ssos 

Hem seguit el sender en direcció fins una cruïlla. El camí de la dreta s’enfila fins un mirador (hi anirem a la tornada). El que segueix recte va als llacs Consolation. Abans d’entrar, les autoritats hi ha posat un cartell que adverteix del risc de l´ós. Hi ha normes estrictes, per exemple anar en grups d’un mínim de quatre persones. S’adverteix que en cas d’incompliment la sanció pot ser de 5000 dòlars.

P1040041 Sender de bosc 

El sender s’endinsa al bosc immediatament. Estem situats a la Gran Divisió Geològica d’Amèrica, que és la divisió continental que va des de l’estret de Bering fins a l’estret de Magallanes i separa les conques que desemboquen a l’oceà Pacífic. Encara que es poden identificar moltes divisions hidrològiques als dos continents americans, la Gran Divisió és la més llarga i prominent de totes ja que segueix sense parar els milers de quilòmetres que van per totes les Rocalloses i fins a la totalitat de la serralada Andina. I això sense comptar amb l’altitud que assoleixen els cims de les serralades esmentades, que empetiteixen totalment la comparació amb les altres divisions hidrològiques.

P1040042 El riu canta 

El riu que desguassa dels llacs Consolation, passa prop del sender, amb el so agradable de l’aigua que salta sobre les roques. Per la nostra latitud, el territori de les Canadian Rockies està puntejat de glaceres. La més gran és la Columbia Icefield, situada a l’extrem nord del P N de Banff. Es considera que la formació de la gran gelera va començar durant la Gran Glaciació, entre el 238.000 i el 126.000 aC. Després de diversos moments de variació, podem afegir que

Durant el període en que l’home va desenvolupar l’agricultura i es van començar a desenvolupar les civilitzacions del Tigris, Èufrates i Nil, la gelera va continuar estenent-se. Els geòlegs afirmen que l’expansió va arribar al seu punt màxim el 1800 aC i després va passar un període de recessió lenta, que els últims anys s’ha fet més intensa.

 

 P1040043 B1  P1040044 B2
 P1040047 B3  P1040048 B4

El bosc fa un olor característic, l’olor del bosc humit, propici als bolets. Com que és una caminada tranquil·la, aprofitem per anar fent fotografies a una gran diversitat de bolets que anem trobant i que jo no puc identificar només que en una molt petita part.

P1040049 Crulles 

És un bosc silenciós, amb cruïlles i alternatives. Sempre recte cap a sud-est és el nostre lema. També amb cruïlles i alternatives, els britànics van disposar de la capacitat per colonitzar tot el Canadà des de primers del segle XVIII, però no els hi va resultar fàcil. D’una banda es van produir diversos aixecaments d’aborígens, com resulta comprensible quan uns estrangers ocupen el territori on sempre has viscut. Per això va resultar complicar sufocar l’atac del cap Pontiac d’Ottawa a Detroit. Alarmats per les imposicions dels militars diverses ètnies es van unir contra els soldats i colons, molts dels quals van fugir. L’aixecament va durar dos anys i encara que al final els indis no van aconseguir expulsar els britànics, el govern va haver de modificar la seva política. Així es va aprovar, el 1763, la Royal Proclamation.

P1040053 Buscant bolets 

De tant en tant, ens entretenim, ara a la dreta, ara a l’esquerra, per fer una fotografia. Per tancar el tema que comentàvem ara fa un moment, diguem que per aquella llei, es prohibia als colons anar més a l’oest dels Apalaches i regulava les compres de terres als nadius. Sembla que va ser una llei amb bones intencions, però molt ignorada. Al mateix temps, la posició dels britànics va ser prepotent, tal com cal esperar del colonitzador sempre. Tot i que hi havia un gran territori de franco-canadencs, els governants van imposar una legislació britànica (de la mateixa manera com va fer la Corona espanyola aquell mateix segle amb les nacions que havien format la Corona de Catalunya i Aragó, imposant la legislació castellana). Per tant, al Canadà, no van trigar al restringir els drets dels francesos i catòlics, els hi van treure el dret de vot, van quedar eliminats de càrrecs públics i en general es va instal·lar tot una estratègia discriminatòria.

 P1040050 Ms B5 P1040058 B6 
 P1040059 B7  P1040062 B8

Una altre sèrie de fotografies de bolets, però no en collim cap.

P1040066 Aiguamolls del llac Uns 3,5 quilòmetres després d’haver començat arribem ja al riu que desguassa del primer dels llacs Consolation i que aquí és molt ample, com una mena d’aiguamolls.

P1040069 Consolation lake I ja tenim al davant el Consolation Lake, de fet és el primer, ja que n’hi ha un de segon més endavant, al qual s’hi arriba després d’una aventura sobre blocs de roques grans i petites.

P1040072 Reflexos Al davant tenim reflexos i al cap reflexions. A l’extrem oriental del Canadà, més enllà de Quebec, hi ha una gran illa: Terranova. La primera expedició descrita va ser l’any 1498 per part del cartògraf venecià Sebastiano Caboto, la qual va obrir la ruta als primers anglesos, francesos i bascos atrets per l’abundància de bacallà. Originalment els pescadors bascos, principalment baleners, havien començat a pescar als Grans Bancs de la costa Atlàntica aquell mateix segle XV, però sabem que ja a finals del XVI hi havien instal·lat establiments permanents a Terranova i a la península de Labrador. L’assentament més gran era el de Red Bay, amb unes 900 persones, encara que durant l’època de la pesca de balenes hi treballaven, en època estival, més de dos mil. El segle XVII, es va abandonar la pesca de la balena ja que les espècies caçades van anar disminuint i estaven a prop de l’extinció i també perquè el monarca exigia els vaixells baleners per les seves guerres.

P1040080 Coll tornant Després de descansar una mica i admirar els reflexos del llac, hem tornat enrere fins a la cruïlla del mirador, de d’on podem comprovar que la boira ha desaparegut i la vista dels cim és magnífica. Pensant en el segle XVII, recordo que aquell és un dels més tristos de la història de Catalunya, ja que la guerra que mantenia la monarquia espanyola amb França va acabar malament i amb el Tractat dels Faisans els representants del rei, que negociaven amb els francesos, van oferir les comarques catalanes del nord dels Pirineus. D’aquesta manera va veure com el rei espanyol sense respectar les institucions i les constitucions de Catalunya, va amputar del Principat català les comarques del Rosselló, Capcir, Conflent, Vallespir i part de la Cerdanya.

P1040085 Els colors del llac 

Un rètol parla dels colors del llac. El llac presenta variacions del color de l’aigua que van del blau al verd. Es tracta d’un fet físic. L’aigua que entra al llac per l’extrem sud port una tonalitat gris i de llet, com a conseqüència de les partícules càlciques en suspensió. Aquella tonalitat va passant al blau cobalt i més tard, al nord, al verd anglès, que els pintors identificarien en variacions de groc de crom i blau de Prússia.

P1040086 Morraine Lake Ara aquí tenim la vista extraordinària dels cims dels quals parlàvem al principi de la crònica, quan comentàvem el dibuix explicatiu.

P1040090 Parets de roca i gel I amb els ulls plens de roca i gel, donem per acabada aquesta excursió.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11081746