Ruta el gener de 2020; 9 km; +160 -110; 4 hores. Excursió durant el viatge organitzat per Bonviure a Cuba. Participants: Grup de 16 persones amb la Pilar com a guia. Itinerari: Topes de Collantes, Cuatro Vientos, Jibacoa. Tipus de sortida: travessa lineal. Dificultat: fàcil. (El track inclou la ruta en el vehicle militar fins a l’entrada del parc).
FA ANYS: El 9 d’octubre de 1868 Carlos Manuel Céspedes va donar el Crit de Yara.
Aquesta nit hem dormit a Cienfuegos i al matí hem marxat a les 7 per anar al parc nacional de Topes de Collantes. L’autocar nostre arriba fins a Topes on hi ha una residència sanitària de repòs (Kurhotel Escambray) i una plaça que és un rellotge de sol.
Al centre d’informació faig un descobriment: aquest saltamartí de fulla. Verd i magnífic aquí s’està quiet i tranquil. D’aquesta espècie d’insectes puc dir que les femelles poden posar entre 1000 i 10000 ous en cada posta. És d’un subordre d’insectes dits ‘celífers’. Estem al massís de muntanyes de Guamuhaya, de la província de Sancti Spíritus. De Cienfuegos diré que és coneguda com la Perla del Sud i que compta amb el segon port més important de Cuba.
Amb camions militars ens porten fins a l’entrada del parc de Guanayara. En aquest parc haurem d’estar atents per si podem veure l’ocell tocororo, ja que aquest és el seu hàbitat.
Sabem que els colonitzadors es van trobar que les tribus originàries de Cuba es van reduir fins a la mínima expressió, morts per unes raons o altres; per tant, es van quedar sense mà d’obra que treballés als camps de canya de sucre i per tant van començar a portar-hi esclaus negres a partir de l’any 1519, després de la demanda de Bartolomé de las Casas al monarca Carles I. Es calcula que entre 11 i 13 milions de negres van ser raptats dels seus pobles d’origen i traslladats a Amèrica. D’aquests, aproximadament un milió van arribar fins a Cuba.
De totes les aberracions de la història de la humanitat, aquesta és una de les més grans: els esclaus viatjaven en unes condicions pèssimes i es calcula que durant el viatge morien de l’ordre d’un 20%. Les monarquies espanyola i portuguesa van ser de les que van començar a enriquir-se amb l’esclavisme, després van seguir França, Anglaterra, Holanda i pràcticament totes les nacions europees, així com també els nord americans, tot cercant la rendibilitat del negoci.
Anem envoltats de la intensa verdor de la selva que ens envolta. Déiem que el Crit de Yara va ser el 1868; va suposar l’inici del procés independentista de Cuba contra el poder colonial d’Espanya. Aquell moment va suposar el començament de la que es coneix com Guerra dels Deu Anys. Va ser el primer cop en fer-se servir la bandera amb l’estrella, símbol del desig d’independència.
En una mitja hora arribem a l’entrada del parc de Guanayara, també conegut com Escambray.
El guia local ens dóna algunes explicacions. Aquest és un dels sis parcs que formen el Gran Parc de Topes de Collantes i abarca un perímetre de 30 hectàrees. Dins del parc hi ha el llac Hanabanilla i el riu Charco Azul.
El guia es va aturant de tant en tant per explicar les plantes medicinals que encara es fan servir. Per aquestes muntanyes hi ha un altiplà (al qual no anem, perquè forma part d’una altra ruta) conegut com Caballete de Casas on, el 1958, Ernesto Che Guevara va instal·lar el seu campament base per operar a la zona d’Escambray. Allò va durar fins a la batalla de Santa Clara. Els revolucionaris van capturar la ciutat de Santa Clara el mes de desembre i un dia després el dictador Fulgencio Batista va fugir de Cuba i Fidel Castro va anunciar la victòria.
Un petit detall ens permet copsar la gran densitat vegetal. L’ombra ens protegeix del sol i el so dels ocells, que no veiem per enlloc però hi són, ens acompanya tota l’estona. És una caminada extraordinàriament sedant. Per aquest entorn hi ha d’haver-hi el monument del ‘17 de maig’ (però no sé on, ni el guia en parla). Però és molt important ja que cada any aquest dia es commemora com el ‘Dia del Campesino’. El monument està dedicat a Niceto Pérez, camperol que va ser assassinat el 1946 en un període en que es forçava els pagesos a abandonar les seves terres.
Fa uns 3,5 quilòmetres que caminem i la ruta ara agafa un fort descens per arribar al riu Caburní.
Arribem al bonic Salto del Rocío, que és més bonic en viu que no pas en fotografia ja que la vegetació dificulta l’enfoc.
La ruta segueix i van apareixent diversos grups de grans bambús. El parc conté garrofers, cedres, caobes, magnòlies, teques, 15 varietats de pins , 12 d’eucaliptus i nombroses falgueres, així com la ‘Mariposa’ (“Hedychium coronarium”) que presenta una magnífica flor blanca perfumada i que és Flor Nacional.
Anem trobant molta aigua i els gestors del parc ho han resolt amb diverses passeres construïdes de forma molt bàsica però molt pràctica: un tronc pla per posar-hi els peus i una branca que serveix de passamà.
Així arribem a la bassa anomenada El Venao, on hi ha gent que s’hi està banyant. Jo m’assec en un banc i aprofito per menjar una fruita, descansar una mica i gaudir d’aquest entorn magnífic.
Després hem seguit, ja girant cap a nord. El guia, s’atura i ens diu que hi ha diversos ocells per damunt de les branques. Després de varis intents i unes quantes fotos inservibles, en una d’elles he captat un tocororo (“Priotelus temnurus”), l’ocell nacional de Cuba perquè té els colors de la bandera nacional.
Per perspectiva històrica diguem que a Cuba va ser un català qui va establir el primer cafetar i catalans seran tabaquers tan importants com Jaume Partagàs, que és encara avui mateix una de les marques més prestigioses d’havans. Fins i tot el deliciós daiquiri és una patent del català Constantí Ribalaiga. D’altra banda a Cuba nasqué, tots ho sabem, l’havanera però també el primer diari en català i la bandera estelada (a imitació de la bandera cubana) i la Societat de Beneficència dels Naturals de Catalunya, fundada el 1840, que encara existeix a l’Havana, tal com diu Beate Schümann a Guia de Cuba, on també hi afegeix que tant a l’Havana com a Matanzas es poden visitar les ermites de Montserrat, que ens fan present la presència a l’illa de sant Antoni Maria Claret. Per tant els catalans també es van veure implicats en l’obtenció de les riqueses d’aquell país, en part, per la utilització de la ma d’obra dels esclaus.
Nosaltres no podem canviar el passat, però sí que podem tenir una visió coherent i respectuosa tant amb aquell passat com els efectes que es van produir.
Al final el camí s’aplana i podem gaudir d’algun petit prat obert on, en cada cas, hi creixen magnífics exemplars de palma real. El que dèiem del passat, fa un moment, vol dir que si som honestos hauríem d’acceptar que el poder colonitzador espanyol va ser el responsable de la liquidació de la cultura i la població de l’illa de Cuba i després va impulsar el fet inhumà del segrest d’africans i del seu tracte denigrant i horrorós com esclaus, en el qual els catalans també hi vam participar i molts s’hi van enriquir.
Arribem a dinar al restaurant La Gallega, prop del riu Jibacoa que, junt amb els rius Arimano, Guanayara i Negro, omplen el llac (que no veurem) d’Hanabanilla; El nom del llac, en la llengua aborigen significa ‘petit cistell d’or’. Després de dinar tornem a pujar als vehicles i marxem que avui anirem a dormir a la ciutat de Trinidad.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/cuba-04-topes-de-collantes-camino-guanayara-rio-melodioso-cuatro-vientos-jibacoa-45251005