(Vietnam) Ruta 1702 el 3/01/2026; 20 km; +5 -5. Excursió i navegació per la badia.
Participants: 14 membres del grup VIT. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil, navegant.
 |
 |
FA ANYS: Aquesta badia geològica va ser formada fa 500 milions d’anys.
Després d’esmorzar el dia 3, a Hanoi, fem amb el bus els 235 km fins a la Badia d’Ha Long (quasi 3 hores o més). Pel camí hem fet una parada tècnica en una fàbrica de producció de perles naturals; ha estat extraordinari veure com fan l’implant en l’ostra. A les 12 embarquem en un vaixell on dinarem i dormirem aquest nit. Però per la tarda ja farem la primera visita a una cova.
Aquesta crònica parla tant d’avui com del dia següent, tot en un sol document.
Aquest vaixell és com un hotel flotant que és prou còmode i compta amb unes 30 cabines. Tenen fins i tot un petit balcó amb tauleta i cadira. La badia ocupa 120 km de costa i cobreix una superfície d'aproximadament 1.553 km², amb aproximadament 1.969 illots. L'àrea protegida per la Unesco abasta aproximadament 434 km² i 775 illes, el nucli de les quals està delimitat per 69 punts.
Poca estona després el vaixell ja es posa en marxa. Jo m’atanso una mica a proa i ja se’m presenten al davant les muntanyes que s’escampen per aquesta badia. Una llegenda local diu que fa molts anys, els vietnamites lluitaven contra invasors xinesos; els déus van enviar una família de dracs per ajudar-los. Aquells dracs van començar a escopir joies, que es van transformar en les illes i illots que esquitxen la badia, unint-los per formar una muralla contra els invasors. La gent va salvar la seva terra i la va transformar en el que més tard es convertiria en Vietnam. El lloc on va aterrar la mare drac es deia Hạ Long (‘Ha’ significa descendir i ‘Long’ és el drac).
Aquest turons arbrats i que afloren del mar, es van apropant i pel camí molts altres vaixells. Navegar per la Badia de Ha Long és una experiència impressionant, però és cert que no estaràs sol! La flota de vaixells que hi opera és una de les més grans del món per a un espai natural d'aquestes característiques. Es calculen uns 500 vaixells donant servei als turistes.
Poso aquí un mapa de la badia que vaig veure ahir venint en la aturada. La badia de Ha Long es troba al nord-est del Vietnam al districte de Yen Hung, entre la ciutat de Hạ Long i Cam Pha. Limita amb el golf de Tonkin al sud i sud-est, amb la Xina al nord i amb l'illa de Cat Ba a l'oest i sud-oest. L’any 1994 va ser declarada Patrimoni Natural de la Humanitat pel seu valor estètic excepcional (la seva bellesa visual única al món). Més endavant, l’any 2000 va rebre un segon reconeixement pel seu valor geològic i geomorfològic.
Ens hi anem endinsant. Passem entre les illes de Hang So (que significa ‘Invariable’) i Con Nai (que significa ‘Cérvol’) i, a la dreta, Nui Luot (on ‘Nui’ significa muntanya). L'origen geològic de la badia de Ha Long va ser un procés fascinant que va trigar uns 500 milions d'anys a completar-se. No és el resultat d'un sol esdeveniment (com un volcà), sinó d'una combinació de sedimentació marina, moviments tectònics i una erosió extrema.
Més endavant la barca dóna la volta per l’illa irregular de Vung Ong (la ‘Badia del Senyor’), que conté al seu centre (com si fos un cràter, una llacuna tancada). De fet, Vung és una badia petita o una zona d'aigües tranquil·les i protegides, i Ong és un títol de respecte per a un home gran o un avantpassat.
A la base d’aquestes grans roques càrstiques, és evident l’erosió produïda per les onades. Una de les etapes clau va ser la formació del sediment (fa 500 – 250 milions d'anys). Durant l'era Paleozoica, la regió estava submergida sota un mar càlid i poc profund. Al llarg de milions d'anys, es van anar dipositant restes de closques, coralls i microorganismes marins al fons oceànic. Amb el temps, la pressió va compactar aquests sediments fins a formar capes de roca calcària de més de 1.000 metres de gruix.
Seguim endavant per aquest paisatge màgic. Espectacular. Cal afegir que després es va produir un aixecament tectònic (fa 250 – 20 milions d'anys). Els moviments de les plaques tectòniques van empènyer aquestes capes de roca cap amunt, elevant-les per sobre del nivell del mar i formant una gran plataforma o muntanya de pedra calcària. Durant aquest temps, la roca va començar a esquerdar-se a causa de les pressions internes de la Terra.
Per aquest tram hi ha diversos grups destacats d’illots sempre irregulars. Algunes illes mostren, des de vista aèria, contenir llacunes al seu interior. Ens dirigim a una d’elles, que jo ara no sé identificar. Segueixo explicant l’interessant procés de formació: després va esdevenir l'erosió càrstica. Aquesta és l'etapa més important per entendre el seu aspecte actual. En un clima tropical molt humit, la pluja (que és lleugerament àcida) va anar dissolent la pedra calcària a través de les esquerdes. L'aigua es filtrava cap a l'interior, creant rius subterranis i grans galeries. Amb el pas dels mil·lennis, les parts més febles de la roca es van col·lapsar, deixant dempeus només els blocs més resistents, que avui veiem com a illes aïllades en forma de torre (karst).
Arribem a aquesta cova que és molt llarga i aplanada. La gran quantitat de barques i nombrosos caiacs omplen l’espai visual.
Damunt dels nostres caps el sostre és molt irregular. Ara explico el procés final: la invasió del mar, durant l’Holocè. Fa uns 7.000 - 11.000 anys, després de l'última edat de gel, el nivell del mar va pujar globalment. L'oceà va inundar les valls i zones baixes d'aquest paisatge de torres, deixant només els cims de les muntanyes visibles per sobre de l'aigua. Això és el que va crear el laberint de 1.600 illes i illots que veiem avui.
A proa podem observar que aquest “canal” s’acaba i s’arriba al llac interior. És un lloc extraordinari, però amb una gran densitat de barques i altres canoes. La veritat és que nosaltres també hi som, però aquesta saturació li treu la màgia a un lloc tan sorprenent.
A la sortida, se’ns presenta la gran quantitat de vaixells que hi ha, ara fondejats, esperant la nit per deixar dormir als visitants.
L’endemà al matí naveguem, amb les dues barques, fins a un embarcador a l’illa de Bo Hon. En aquesta illa hi h la cova més gran i famosa. S’anomena Hang Sung Sot (La Cova de la Sorpresa). L'any 1901, uns exploradors francesos van ser els primers occidentals a documentar la cova. Quan van entrar-hi, es van quedar tan impactats per la grandària i la bellesa de les galeries (no s'esperaven gens trobar un espai tan immens dins d'aquella muntanya) que la van batejar com a "Grotte des Surprises".
El que més destaca són les immenses cues de gent que quasi ni avancen. Cal dir que té uns 10.000 m² de superfície i està dividida en dues grans sales. La segona sala és tan gran que es diu que hi podrien cabre milers de persones alhora. És una pena aquesta saturació de gent amb les cues que van molt lentes.
Des d’aquest punt es veu, a dalt, la boca de sortida de la cova. A l’interior hi ha una formació rocosa natural (una estalagmita) que té una forma sorprenentment exacta d'una tortuga amb el coll estirat i el closca arrodonida. Per entendre la entendre la importància, cal saber que a Vietnam la tortuga (Rùa) és un dels quatre animals sagrats (juntament amb el drac, l'unicorn i el fènix). Simbolitza: longevitat, saviesa i fortalesa.
Hi ha una tradició molt arrelada entre vilatans, i també visitants, de tocar el cap de la tortuga. Es creu que si li toques el cap o la closca, tindràs bona sort, salut i una vida llarga.
Pugem a la nostra barca per dirigir-nos al vaixell. Més enllà de la llegenda que he explicat a principi dels dracs, potser és interessant afegir que els vietnamites es consideren a si mateixos "fills del drac i nets de la fada" (Con Rong, Cháu Tien). Per a ells, les illes de Ha Long no són només pedres, sinó el llegat físic dels seus avantpassats protectors.
I és clar, el nostre vaixell (el Milalux) també ens espera. Una mica com a conclusió diré que aquesta part de la badia està molt massificada. Pots arribar a veure 50 o 70 vaixells ancorats al mateix lloc. A les coves, sovint fas cua per caminar i hi ha més contaminació a l'aigua a causa de l'alt trànsit.
Però en fi, ja som a dins. Pujo a dalt per veure com el sol es va ponent. Alguns companys ja han decidit posar-se en posició de repòs. Ara esdevé l’hora de la tranquil·litat. També avui ens ofereixen un curset de cuina (per fer rotllets!)... i com que serà ja la tercera vegada, jo no hi assistiré; m’estimo més dedicar-me a escriure algunes notes al meu diari de viatge.
El sol ja s’ha amagat i els colors propis de la posta tenyeixen les aigües de la Badia de Ha Long. I si algun dia has de tornar, potser convé saber que a 3 hores de Ha Long hi ha Ninh Binh, "la badia de Ha Long a terra". Pot ser un desplaçament perfecte; a Trang An o Tam Coc podràs navegar en petites barques de rem per rius que serpentegen entre camps d'arròs i passen per sota de coves naturals; o a Mua Cave pots pujar 500 esglaons (sense massificació) fins a un mirador amb una estàtua d'un drac de pedra des d'on es veu tota la vall del riu.
Bona nit i fins demà. Ah i també pots anar a la muntanya Yen Tu, a només 1 hora de Ha Long, que és el bressol del budisme. És un lloc sagrat i majestuós situat a les muntanyes. És conegut com el "vèrtex espiritual" de Vietnam. S’hi pot trobar un complex de pagodes i temples antics situats entre boscos de pins i bambú.
D’altra banda, al cim, de 1.068 m, hi ha la famosa Pagoda de Coure, on sovint hi ha una boira que et fa sentir literalment als núvols. Per pujar-hi tens dues alternatives: pots fer senderisme (unes 3-4 hores de pujada); o bé pots agafar un telefèric modern que ofereix vistes increïbles de la selva i les muntanyes càrstiques des de dalt.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1702-vietnam-ha-long-illa-tuan-chau-illa-bo-hon-la-cova-de-la-sorpresa-246864689
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/vietnam/1443-1699-vietnam-hoi-an-pont-japones-chua-cau-dinh-cam-pho