Quan el mes d’octubre de 2012 vaig aturar-me al Memorial del camp base de l’Annapurna, em vaig estar una estona davant de la placa en record de Iñaki Ochoa de Olza, per sobre de la placa voleiaven les banderes d’oració budistes i al davant, tancant tot el que la vista podia copsar, la cara sud de l’Annapurna I.
Iñaki havia nascut el 29 de maig de 1967 a Pamplona i va protagonitzar més de 30 expedicions a cims de més de vuit mil metres, havent fet cim en 12 oportunitats. Va morir el 23 de maig de l’any 2008 en el context de l’ascensió de la cara sud que jo estava admirant. Va patir un edema pulmonar que va derivar en pèrdua de coneixement i danys cerebrals. El seu cos encara està a 7400 metres, entre les masses de gel i neu.
Iñaki tenia un somni: obtenir fons per ajudar els nens més necessitats i orfes dels països amb muntanyes de més de 8000 metres. Volia aconseguir recursos per construir un orfenat a Katmandú, un hospital infantil al Pakistà i una escola a Dharamsala (on hi ha la seu de l’exili tibetà). Ell no ho va veure, però la seva família ha posat en marxa la Fundació Iñaki Ochoa, on tothom hi pot ajudar. La web és: http://www.soshimalaya.org
Seguidament hi ha un reportatge de l'Iñaki i del seu intent de rescat, muntat en dues parts. És l'Informe Robinson.