(Alt Empordà) Ruta mes de novembre de 2017; 7 km; +50 -50; 2 hores. Excursió amb el següent itinerari: GR-92, Camí de Ronda, Llançà, Cap de Bol, Port de la Selva. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El 21 de juliol de 1964 un grup de corallers, dalt de l’embarcació Santa Elvira, van fer una immersió i van descobrir el canó de 3 tones que actualment està al port de Port de la Selva.
Cal iniciar aquesta caminada des del barri de Carboneres a Llançà, al sud del poble. Si hagués començat pel nord de la platja de Llançà, hauria pogut veure un monòlit de base triangular (obra de Domènec Fita), de ciment armat. Les cendres del gran escriptor Pere Calders reposen dins del monòlit des de la seva mort, el juliol de 1994. Ara recordo alguns dels llibres que tinc de l’autor que va escriure obres que han quedat per sempre als annals de la literatura catalana.
Cal seguir els senyals blancs i vermells del GR-92 els quals coincideixen amb el Camí de Ronda, mont ben endreçat durant aquesta etapa, tal com si es tractés d’un passeig.
Aviat passem per la platja de les Tonyines. Aquesta ruta d’avui, sempre a tocar de mar, permetrà veure platges, puntes i illots. Després de les Tonyinyes venen els Esculls del Falcó i després la platja del Cau del Llop i el Racó del Bell Fons, noms tots molt evocadors.
Per tant, pugem i baixem. Cal trepitjar la sorra i enfilar pels penya-segats que, tot s’ha de dir, tampoc són gaire complicats. Avui és una etapa suau i amable. A més, avui, el vent està encalmat.
Dos quilòmetres després d’haver començat, el camí fa un revolt a una casa situada just a la punta d’un extrem: és la Punta d’en Feliu. Al costat hi ha un mirador, quatre plantes i dos bancs. Cal seure aquí de cara a les cases molt llunyanes de Port de la Selva i menjar una mica.
Un pal conté tots els senyals possibles: el GR-92 (blanc i vermell), el camí de ronda (verd i vermell) i un senyal groc del que no sé el seu origen.
A l’esquerra, tota l’estona el mar i les onades, de la ressaca d’ahir, que hi trenquen oferint els grapats de blanca escuma que tot seguit es fon. També les roques, foradades, recargolades, ferrenyes, adustes, abruptes que ofereixen al caminant una mostra de l’art natural.
D’algunes cases pengen estelades i altres signes d’aquests temps de reivindicacions. Pere Calders ja ho va dir l’any 1977 després de la multitudinària manifestació d’aquell any: “tinc molta confiança en els grups de gent jove... serà una feina llarga i difícil, però es tracta de fer un pas endavant cada dia”. Calders era conscient (havent tornat de l’exili) que les actituds centralistes amb els anys seguirien tractant, com en el passat, Catalunya com una colònia i que al final seria inevitable enfrontar la realitat.
Un exemple, que ha afectat molt a Catalunya, és el següent: l’evolució de la despesa pública. Entre els anys 2010 i el 2015 mostra un panorama diguem que ‘peculiar’. Mentre que les Comunitats Autònomes han reduït, en conjunt, un 13,4%, l’Administració de l’Estat ha ‘incrementat’ la despesa en un 4,2%, una xifra que és una barbaritat. No s’ha d’oblidar que és responsabilitat directe del president Mariano Rajoy, del Partit Popular. Catalunya, per la nostra part, ha vist reduir la despesa en un 13,7%, amb el corresponent càstig a les activitats més fonamentals per la població (ensenyament, sistema sanitari i assistència social). (Aquesta informació consta al document de 42 punts que Puigdemont va reclamar a Rajoy).
Aquesta etapa és molt planera i ens movem sempre als voltants d’un 20 o 30 metres d’altura. En alguns altres baixem a la sorra i així tota l’estona. Ens anem apropant poc a poc al nostre objectiu que, certament, avui no és gaire lluny. Veiem la Punta Arnella; recordem que ‘arnella’ és un cèrcol de metall que serveix per mantenir lligada alguna cosa. Per cert, poca estona abans hem deixat la punta de Cap de Bol. Bol pot tenir dos significats: vas hemisfèric sense anses per contenir aliments líquids, o bé acció de tirar el filat per pescar. Crec que haurem d’acceptar que aquí on ara estem, davant de mar, és més lògic pensar en la segona accepció.
Arribem al far de Punta Arnella. Aquest far té la curiositat que no correspon, com la majoria, als que es van construir en època d’Isabel II. Va ser projectat el 1904 per iniciativa de la Sociedad de Salvamento de Náufragos de Gerona (el nom en castellà prové, recordeu-ho, de l’època en que el català esta estrictament limitat a l’àmbit familiar; no hem d’oblidar mai que la nostra llengua sempre ha estat atacada). Va ser inaugurat el 16 de desembre de 1913.
Anys més endavant i per protegir un possible desembarcament sobre la Platja de la Ribera prop de Port de la Selva es van construir sobre el cap “Punta de s’Arnella” una bateria amb quatre canons. Aquesta bateria formava una frontissa amb la Línia Gutiérrez (de la qual he parlat en l’etapa de Portbou a Llançà) i podia dominar el mar fins a la frontera francesa.
En els revolts de cala Colomera, que ve immediatament, ja tenim una més directe vista de Port de la Selva.
Les cases blanques brillen amb força aquest dia de novembre al poble de Port de la Selva.
Finalment, dues hores després d’haver començat estic a Port de la Selva.
Del que dèiem del finançament autonòmic tenim que, entre els anys 2010 al 2015, el conjunt de les Comunitats Autònomes van reduir la despesa publica en 23.315 M€. Les Corporacions Locals (ajuntaments, per entendre’ns) la van reduir en 14.005 M€. En canvi l’Estat Central ¿què ha fet?... Doncs ha ‘augmentat’ la despesa pública en 14.005 M€! Això sense comptar amb els ajuts a les entitats financeres.
A la vista dels números, un s’imagina que fora dels polítics que viuen de dedicar-se a fer de polítics i cobren gràcies al PP, dels alts directius, dels inversors del sistema financer i de les empreses constructores que participen de les inversions públiques , es fa molt difícil entendre la raó per la qual hi ha gent que segueix votant aquest partit.
Pel passeig hi ha aquest gran canó construït a Sevilla el juny de 1787.
El canó potser formava part d’una càrrega que el transportava al Rosselló pel setge d’alguna plaça forta de la Marenda en el context de la Guerra Gran (1793-1795).
Per dins del poble alguns rètols parlen de la història. Aquesta és una fotografia d’anys enrere quan hi havia poques carreteres i no se sabia què era internet.
Parlàvem ara de la Guerra Gran; va ser un conflicte que va enfrontar el regne d’Espanya amb la República Francesa i era un episodi a partir de la revolució Francesa. Després de un llarg historial de batalles guanyades i perdudes, finalment el 1796 es va signar la pau entre la monarquia espanyola i la República Francesa, per la qual Espanya tancava aquell moment en que havia estat derrotada i s’unia en una aliança amb l’estat veí del nord contra el Regne Unit. D’aquests anys prové la bancarrota de l’estat espanyol, en aquells moments en que el monarca era Carlos IV.
La vista del port és la última fotografia d’aquesta caminada d’avui.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20938647
La ruta anterior de Portbou a Llança es pot trobar a: http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/alt-emporda/603-gr-92-cami-de-ronda-portbou-colera-llanca