(Capcir) Ruta 1737 el 12/09/2027; 8 km; +150 -150; 2 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: P Belvedere, pista al llac, llac Vallsera. Tipus de sortida: anada i tornada, travessa; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 965 Sunifred de Cerdanya, va cedir el domini al monestir de Sant Miquel de Cuixà.
He aparcat al petit aparcament de Belvedere, a 1741 metres, a la part alta de la urbanització de Els Angles. Estic geogràficament a la comarca del Capcir, tot i que molt vinculada a la Cerdanya. A diferència d'altres estacions creades de zero als anys 60 i 70 amb grans blocs de formigó, Les Angles va néixer al voltant del nucli antic del poble.
Pista en suau descens endavant. Diguem que la història del poble antic de Les Angles (en català, Els Angles) és la d'un petit assentament ramader de muntanya. El nom del poble prové del llatí (Podium Angulus, "lloc en un racó" o pels meandres del riu Aude). Apareix documentat per primer cop l'any 908 com a Sanctus Salvador de Angulis.
Vaig per enmig d’un dens bosc de pi negre. Cal saber també que l'any 965, el comte Sunifred de Cerdanya va cedir el territori a l'influent monestir de Sant Miquel de Cuixà, que en va mantenir la senyoria feudal pràcticament fins a la Revolució Francesa.
És una excursió planera. S’hi podria haver anat en cotxe fins al final (on és difícil trobar places lliures), però millor aprofitar i caminar una mica. Per això estic aquí. Vaig pensant que estic en l’entorn d’una estació d’esquí i que a mitjans del segle XX, el poble s'enfrontava a una situació crítica. L'èxode rural cap a les ciutats va deixar la població en poc més de 200 habitants a principis dels anys 60. I va néixer l'estació d’esquí!
Dos quilòmetres després trobo un petit pla amb espai per autocaravanes. Potser n’hi ha unes vint i no queda cap espai lliure. Han dormit aquí totes. Però què va havia passat amb el poble? Doncs que per evitar la desaparició del poble, l'aleshores batlle Paul Samson i el seu equip van impulsar el projecte de crear una estació d'esquí. Per aconseguir el finançament dels bancs, van haver de posar com a garantia el mateix bosc comunal. L’any 1964 és va inaugurar. La connexió de les pistes directament amb els carrers del vell nucli urbà va ser un èxit immediat que va frenar el despoblament i va revitalitzar l'economia local.
A la dreta trobo un roquer o roquissar de practica d’escalada. Aquest espai de pràctica em fa pensar del bon criteri dels promotors: van pensar en l’estació d’esquí, però també en deixar tot a punt per a la pràctica del senderisme, de l’escalada i de la pesca. Així s’obria un espai d’ús quasi per a tot l’any.
Pocs metres més endavant hi ha l’aparcament de cotxes, molt més gran i no tant ple, els cotxes ja aniran arribant, ja que aquest llac està molt pensat per pescadors. Per comprensió històrica potser cal esmentar que la forma que hem vist escrita com a "Balsera" o "Balcère" en francès és una adaptació fonètica del topònim tradicional català. El nom original en català és estany de Vallsera (o estany de Valçera).
Lògicament, una mica més endavant, en una ample plana, hi ha les instal·lacions de bar i restaurant.
La vista del llac natural de Vallcera és un dels espais naturals més emblemàtics de Els Angles, situat a uns 1.764 metres d'altitud i envoltat d'un espès bosc de pi negre.
Jo segueixo caminant endavant, fins a una altra plana, a la dreta, on hi ha una zona de barbacoa i un edifici que té portes, una de les quals és un refugi lliure. És conegut com la Cabana de Vallcera.
L’interior mostra l’efecte del pas de gent que probablement no s’hi quedarà a dormir. Això és el que es troba en refugis molt accessibles per cotxes i on hi ha molta gent que no té l’afició de caminar per muntanya ni de dormir en refugis. Allò que veiem com a personal o proper no ho embrutem.
Des del refugi es veu el llac, encara que entre les branques dels pins. Afegim una curiositat: dins del terme municipal existia un altre nucli antic, un “Vell Vallsera”. Segons la llegenda local, el poble es va despoblar a causa de la pesta, deixant només dues germanes supervivents. Avui dia en queden les ruïnes romàniques de Santa Maria de Vallsera (les Esglesietes).
Una aturada per menjar una mica abans de seguir. El Capcir, és una comarca històrica de la Catalunya del Nord situada al curs alt del riu Segre i Aude, a l'actual departament francès dels Pirineus Orientals. El rei de Castella i Lleó que va permetre la cessió del Capcir a França va ser Felip IV de Castella (III d'Aragó i de Catalunya), de la dinastia dels Àustries.
La cessió es va oficialitzar el 7 de novembre de 1659 amb la signatura del Tractat dels Pirineus, pactat entre la monarquia hispànica de Felip IV i la francesa de Lluís XIV després de la Guerra dels Segadors.
Segueixo una estona més munt, per la pista fins a 1824 metres, on decideixo que ja n’hi ha prou i hi deixo una petita fita de pedres a l’esquerra, damunt d’una roca. A banda del Capcir, Felip IV va cedir a la corona francesa tota la Catalunya Nord: el Rosselló, el Conflent, el Vallespir i la meitat nord de la Cerdanya. La negociació es va fer a d'esquena a les Corts Catalanes i incomplint les constitucions de Catalunya. Va ser una traïció. Va ser una cessió vergonyant i insultant per Catalunya. Què pensarien alguns espanyols si s’hagués regalat un terç de Navarra o un terç de Galícia?
Quan es revisa la història molts pensen que Catalunya ha estat tractada sempre com una colònia i això explica l’intens sentiment independentista.
Baixo i torno a passar pel davant de la zona on s’hi aturen els pescadors. Ara ja és qüestió de retornar fins on he deixat el vehicle.
Vaig pensant que dos reis “Felips” van ser molt negatius per la nostra terra. El de la dinastia dels austries esmentat (que era Felip IV de Castella i Felip III de Catalunya) que va fer perdre un terç de les terres catalanes i al segle següent, un altre Felip, en aquest cas Borbó, que per la força de les armes i amb els exèrcits sumats de tropes franceses i castellanes va arrabassar les Corts, les institucions i les constitucions històriques de Catalunya.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1737-capcir-els-angles-llac-vallsera-balcere-285973789
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/1280-1511-llac-de-la-bollosa-i-volta-dels-llacs