(Anoia) Ruta 1271 el 22/10/2020; 8 km; +235 -235; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Bellprat, Sant Jaume de Queralt, castell de Queralt, Sant Cristòfol. Participants: Jóse i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 39. (NOTA: Potser millor fer-la en sentit horari).
FA ANYS: L’any 1641 es va reconstruir l’església de Sant Salvador de Bellprat.
Avui aparquem a l’entrada del petit, bonic i ben endreçat poblet de Bellprat, a la comarca de l’Anoia. Al fons de la vall de la riera de Bellprat o riu de Boix es formà, en terres planes de conreu, a 652 m d'altitud, el petit nucli del poble de Bellprat, cap de municipi , al voltant d'una petita església dedicada a Sant Salvador. Petit nucli, que es va poder desenvolupar ja que disposava de la protecció del castell de Queralt.
Passem pel davant de l’església. El temple de Sant Salvador de Bellprat sent d’origen del segle XI disposa avui d'un edifici del 1641. Cal dir que l’ermita que visitarem després, la de Sant Jaume de Queralt, és sufragània de Sant Salvador.
Seguim per un parell de carrers molt costeruts i trobem algun racó màgic. He trobat que Bellprat forma part, des del 2008, a l'estil d'altres pobles del món que s'agrupen dintre del concepte Book Town, de les anomenades “Viles del Llibre” que tenen l’objectiu en llibreries de vell, activitats literàries i una proposta turística sostenible. Per Bellprat, amb uns 20 habitants permanents suposa un bon repte. Una Vila del Llibre és un indret rural d'interès històric o de bellesa natural que ha trobat en el món del llibre i tota la cultura que hi ha al voltant l'excusa per sortir de l'oblit i donar una segona oportunitat a les velles cases rurals, convertint-les en sales d'exposicions, llibreries de vell i espais per realitzar-hi xerrades i presentacions de llibres.
Deixem el poble en direcció sud pel camí asfaltat que va a Pontils. Estem, com sabem, a l’Anoia. En documentació antiga figura (segle X) com ‘Annolia’, es creu que podria provenir del llatí vulgar ‘Amnucula’ amb el significat de riu petit (extracte de Coromines i Moran; ‘xtec.cat’).
A 1,3 quilòmetres del poble hi ha un pal indicador de GR, aquí deixem la carretera i girem a l’esquerra per seguir en direcció est. Uns metres més avall passa el riu Boix, que es supera per aquest pontet.
El Riu Boix (que també he vist escrit com ‘Riudeboix) es subministra amb els torrents de Gol, Fontetes i Bassot. Abans de Pontils passa a ser un afluent del Gaià. Cal dir que hi ha altres rius amb el mateix nom i és que l’existència d’espais humits afavoreix l’existència de boixos.
Ara el camí que fem segueix el GR-172. És un sender que va néixer com a variant de GR-7; uneix Bellprat, província de Barcelona, i el refugi de la Mussara, Tarragona, i compta amb 174 quilòmetres.
La ruta està molt ben marcada i és evident, sense pèrdua. Damunt d’aquesta roca algú ha posat una fita artística. El GR-172 va recte en direcció a llevant. Cal fixar-se en les pedres que es veuen pel camí i en les roques: són de conglomerat, que és una roca sedimentària de tipus detrític formada per còdols arrodonits, d'altres roques, units per un ciment. Normalment són el resultat d’espais al·luvials, però en alguns indrets es poden trobar sediments marins com a conseqüència de transgressions episòdiques i llavors s’hi poden localitzar alguns fragments calcaris o fòssils marins, com passa a l’extrem NE del massís de Montserrat. Molt ben explicat a ‘geologia.udeg.edu’.
El camí va pujant suaument, però de forma constant, entre bosc. Uns 4 quilòmetres després del començament ja tenim el castell a sobre nostre, a l’esquerra emmarcat per les fulles vermelloses de la tardor. Per perspectiva històrica recordem que 80 anys després de refer-se l’església de Sant Salvador, Catalunya va caure sota les bombes dels exèrcits borbònics castellans i francesos. Després va venir la repressió en moltes formes. Una forma de repressió va ser l’ocupació militar dels edificis més emblemàtics del país, com la Seu de Lleida, les Drassanes de Barcelona i la universitat, convertides en casernes militars. De fet, l’ocupació, amb uns 30.000 soldats a tot el territori català, durà més d’un segle (‘’sapiens.cat’). Vam ser una nació militarment ocupada.
El fet és que estem envoltats de color esplendent. És un bosc viu i veiem una deposició petita allargada i amb pinyols barrejats, segurament és d’una guineu; però també hi ha altres mamífers com el conill comú, l’esquirol, la geneta, el porc senglar i molts altres. Deixeu-me afegir, als fets del 1714 i 1715, que una de les conseqüències més importants de la guerra va ser l’exili massiu de persones de totes les classes socials, en total entre 25.000 i 30.000 persones. Catalunya es quedava, via exili, presó i execucions, sense els dirigents que havien pilotat el país.
Immediatament es troba una cruïlla; a l’esquerra es puja al castell, ho deixem per després i seguim a la dreta cap la l’ermita de Sant Jaume del Castell de Queralt. Esmentada el segle XI, és una construcció romànica d'una nau amb campanar de cadireta refet. Els murs laterals estan decorats amb arcuacions i bandes llombardes. L'absis està substituït per una construcció rectangular, sense la lluerna característica.
El portal queda dins d’un petit atri i la porta està formada per un reixat des d’on, amb una certa dificultat, es pot fer una foto de l’interior. És evident que no s’utilitza gaire aquesta ermita. Després de la devastació de la zona barcelonina, el 985 per les forces d'Almançor, la propietat del castell de Queralt fou controvertida entre el bisbe d'Urgell i Sendred.
Cal tornar a la cruïlla i pujar cap el castell pocs metres més amunt. Va estar consolidant-se ara fa uns anys; el resultat és aquest mur alt que es veu, la resta del castell està molt perdut. El Castell de Queralt fou al Segle X el punt límit del repoblament de la Marca Hispànica vers la zona del Gaià i el 976 consta que fou venut pel compte Borrell II al vescomte Guitard de Barcelona. El Castell de Queralt s'anà abandonant i deteriorant fins el 1842, quan foren venudes les propietats territorials dels comtes de Santa Coloma. Per tant el castell de Queralt era, al segle X, un bastió avançat del comtat de Barcelona. Un indret històric en procés de degradació.
Pel costat de ponent de la fortalesa, hi ha un caminet còmode i ample que puja fins a la part alta. L’interior encara permet fer-se una mica l’idea, però cal molts diners per consolidar i restaurar una mica els molts castells que tenim en aquestes condicions a Catalunya. Recordem que Catalunya només recapta el 5% dels impostos que paguem els catalans, l’altre 95% els recapta directament l’Estat central i després ens retorna la mica que li sembla bé.
Al costat del castell hi ha el poc que queda de la capella castral dedicada a sant Cristòfol. L’estat del castell em fa pensar en l’ordre de les noves autoritats borbòniques a Catalunya, el 1714, que van dictar la destrucció de castells i masies que poguessin ser fortificades, per evitar la resistència (‘sapiens.cat’). Això explicaria perquè a la resta de la península es poden veure castells en bon estat de conservació, mentre que a Catalunya, la majoria s’han anat perdent.
Després, hem tornat a la cruïlla i hem refet el camí de pujada fins a un punt, amb unes roques grosses, on un camí davalla bastant dret per uns xaragalls probablement resultat de l’erosió que provoquen les motos i després s’amplia per les pluges que aprofiten les traces inicials que les motos han fet. Per aquest camí deia, al principi, que potser millor fer l’excursió en sentit contrari.
A més de parlar del passat, parlem del present, Ramon Tramosa va escriure: Referent a les Rodalies i per no estendre’ns massa en aquest concepte, direm que el pla presentat per la Generalitat a principis de l’any 2009, incomprensiblement va ser rebutjat pel ministeri de Foment. Inclòs en aquest pla i com a molt important ens cal destacar la denominada Línia Orbital que hauria de relligar totes les capitals de comarca de la segona corona metropolitana i que té 120 quilòmetres i va des de Mataró a Vilanova i la Geltrú, passant per Granollers, Sabadell, Terrassa i Vilafranca del Penedès”. Així estem, amb un Estat central que ens nega unes millors infraestructures. Així doncs la solució no pot ser una altra que la que proposen les entitats socials.
Ara la ruta va tota l’estona en direcció nord-oest de tornada a Bellprat que, en algun punt es veu entre els arbres (i que amb el zoom puc fotografiar millor). Podem recordar que Natividad Yarza Planas (Valladolid, 1872 - Tolosa de Llenguadoc, 1960) va ser una mestra que va resultar la primera alcaldessa d’Espanya elegida democràticament durant les eleccions de gener de 1934. Va ser precisament aquí, a Bellprat. La vallisoletana Navitidad era candidata per ERC. Per cert, cal saber que la província de Valladolid va patir una forta repressió franquista; es calculen més de 2500 assassinats (la majoria enterrats en fosses comunes) i més de 7000 represaliats (‘wikipedia’).
Finalment ja tornem a ser a Bellprat i seiem còmodament als dos bancs que hi ha al davant de la porta del cementiri i que queden sota d’una gran alzina des d’on els ocells, en aquest entorn de tranquil·litat, ens ofereixen el seu concert.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/bellprat-sant-jaume-de-queralt-castell-de-queralt-sant-cristofol-59049387
Aquesta excursió té l’IBP que s’ha indicat a dalt. Veure l’anàlisi a: https://www.ibpindex.com/index.php/es/