(Baix Camp) Ruta el desembre de 2015; 12 km; +380 -380; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: L’Albiol, castell de l’Albiol, Mas d’en Grau, mas Vicent i Puig Pelat.   Participants: Josep i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil (només hi ha un punt on cal fer anar una mica les mans al pujar al Puig Pelat).

 

mapa

mperfil 

FA ANYS: L’any 1654 Felipe IV va obligar a enderrocar el castell de l’Albiol.

P1040968 LAlbiol

Comencem a L’Albiol, població situada a 830 metres, en els últims contraforts de les serres de Prades. Un poble, petit, endreçat i restaurat, que era molt més extens que l’actual terme, però que, ja amb molt poca població a principis del segle XIX, va perdre els termes veïns de La Selva del Camp, L’Aleixar, Castellvell i Almoster. Al davant tenim l’església de Sant Miquel. Les cases dels voltants,,poques, semblen restaurades i tancades, probablement perquè, en aquest cul de sac, hi venen pel cap de setmana.

P1040970 Furncula amb St Miquel

  

El sant arcàngel figura en la fornícula que hi ha dalt del portal. Aquesta església va ser construïda a partir del 1654, data en que es va ordenar la destrucció del castell. La clau de volta del portal duu la data del 1791, probablement molt propera a la data de la seva consagració. He llegit, perquè no hi hem pogut entrar, que dins hi ha un sepulcre del 1766. Es tracta d’un temple d’una sola nau, amb capelles entre els contraforts.

P1040973 Raconet 

Pel poble es respira pau i tranquil·litat com diuen aquestes rajoles. No hi ha el més mínim soroll. Només trobem un senyor gran que ha sortit a prendre el sol a la placeta que hi ha al davant de l’església i que fa de gran mirador, encara que avui la boira de la vall ho cobreix tot. Hem anat pel darrera de l’església i passem pel davant de l’ajuntament, que queda a l’esquerra fins a la sortida del poblet, de cara a ponent.

P1040974 Cam circular al castell 

Hi ha una cruïlla i un rètol que indica el camí cap el castell. És un camí força net i el seguim fins que es torna més estret, té unes baranes de fusta a la dreta i va fent tota la volta al turonet on veiem, a sobre nostre, els murs que encara queden dempeus. Una porta de ferro tanca l’accés a la part superior (i interior) del castell, però la volta la podem donar.

P1040975 Una de les torres Aquest castell està situat a 867 metres de desnivell a l’extrem superior d’un promontori de roca, aplanat per dalt, com un flam. Les muralles envoltaven tota la superfície superior, amb sis torres al perímetre, de les quals dues eren de planta rodona. Sembla que va ser Guillem de Claramunt qui, amb el normand Antoni Mose, comandava les forces que van fer-se amb les terres de La Mussara i L’Albiol. Poc temps després va caure Siurana i uns anys després, el 6 de juny de 1158, l’arquebisbe Bernat de Tort va concedir el terme de l’Albiol a Joan de Martorell.

P1040978 Una altra quadrada  El temps passava i consten diversos documents de concòrdies entre el tal “Ihoannes de Martorell” i el monestir de Santes Creus, sempre respecte de terres en disputa. Per tant podem conjecturar que entre els anys 1175 i el 1185 les relacions no devien ser gaire bones.

P1040980 Pujant el Grau de lEstelada 

Comencem a caminar pel camí empedrat, amb una bona inclinació però de poc desnivell, entre arbres i que va fent ziga-zagues. És el Grau de l’Estelada, un grau perfectament accessible. La carena que pugem és precisament la Serra de l’Estelada.

P1040981 Torre estranya Mas Den Grau 

Una hora i mitja després d’haver començat hem fet uns 4 km i veiem una curiosa i estranya (i segurament que moderna) torre al que havia estat el Mas d’en Grau, avui esbotzat i ensorrat, com es podrà observar pel darrera, quan ja vinguem de tornada, amb el part del davant ple de cavalls. Arribem a la carretera TV-7045 on girem cap a la dreta i fem uns cent metres.

NOTA: Al cents metres hem de passar per sobre la cinta dels animals. Com que no hi ha pas, cal buscar un punt una mica més alçat, per tal de no fer malbé la instal·lació (sempre hem de ser respectuosos amb els equipaments de la pagesia). Un cop passat ens hem d’orientar cap al Mas Vicent que veiem al davant mig enrunat. Passat el mas, per la dreta, hi ha unes feixes, totes abandonades, que hem de pujar cap amunt, sempre en línia recte direcció nord-oest.

P1040983 Mas Vicent 

(La foto és del Mas Vicent, esmentat) Cal anar poc a poc i orientar-se perquè el camí no es veu i anar pujant, fins que més amunt ja el trobem. Un camí vell, una mica amagat però que seguirem, amb l’ajut del gps. Finalment arribem a un pla, on es veu una pista que coincideix amb el GR-7. Des del Mas Vicent fins aquí hem fet 700 metres.

P1040984 Serra de Puigpelat Seguim la pista esmentada cap a l’esquerra i uns 100 metres més enllà, on toca girar cap a la dreta (a nord). Estem per sobre dels 1015 metres. Seguim més amunt i ja s’endevina un caminet, en un espai poc arbrat que ens permet veure la serra del Puig Pelat, amb la seva punta a l’esquerra. Ara serà fàcil orientar-se ja que ens hem de dirigir, sense cap dificultat especial cap al collet que s’endevina sota aquesta punta de l’extrem esquerra de la serra.

P1040987 Vista de Mont-ral Si ens girem un moment podrem admirar la punta del poblet de Mont-ral. Un altre dia hi haurem de fer una excursió.

P1040989 Cap el cim 

Des del coll (estem a uns 1025 metres) la roca és evident i diverses fites ens indiquen el camí. Cal pujar per la roca amunt. Potser s’haurà de posar una mica les mans, però no té dificultat tècnica (cap ni una per a qui està habituat a la muntanya, encara que baixant potser hauríem de baixar d’esquena algun graó). En tot cas, deu minuts després ja estem dalt del tot.

P1040990 Vistes des de dalt  Des de dalt tenim un magnífic mirador del Serrat de l’Avenc i de Mont-ral, més enllà a la dreta com un puntet que es confón.

P1040991 Puig Pelat 1075m 

El cim del Puig Pelat se’ns presenta com un altiplà amb una petita torre caiguda al terra i rovellada. Estem a 1076 metres d’altitud i hem fet uns 6 quilòmetres de distància, és a dir la meitat d’aquesta matinal d’avui.

P1040995 casa dels Motllats 

Seguim ara el gps encara més endavant fins a passar pel costat d’una casa abandonada amb una curiosa columna construïda i que deduïm servia de parallamps. Un parell més de cases escampades i abandonades, molt més enllà, parlen d’una urbanització intentada sense èxit i probablement il·legal.

P1040996 Els Motllats 

Un gran rètol explica que estem a la zona dels Motllats, un altiplà que s’estén fins als Cingles de la Barrina i fins a la Serra de l’Embestida, tot cap a nord-est.

P1040999 Boixeda 

Hem anat baixant cap el sud, deixant a l’esquerra dos petits turonets punxeguts coneguts com el Serret de Cantacorbs i per pista anem fins a la cruïlla (ara ja seguint el GR-65.5) de la mateixa carretera que hem creuat al pujar. Tornem a veure aquella estranya torre, ara per l’altra costat (el de ponent) i la ruta es trona estreta i s’endinsa per una magnífica i agradable boixeda.

P1050002 Vista des del Grauet  Ens cal 1,5 quilòmetres per arribar a Lo Grauet, un esperó de roca que sobresurt del bosc, des d’on tenim una bonica vista aèria de L’Albiol.

P1050003 Vista del castell   Amb el zoom puc fer aquesta fotografia del castell, on es pot gaudir de la gran torre de planta quadrada al seu punt culminant i que abans no hem pogut veure. Durant la revolta de Catalunya, coneguda com Guerra dels Segadors i concretament l’any 1645 el poble es va queixar de les vexacions que sofrien com a conseqüència de l’obligat allotjament de soldats del rei Felipe IV. Segons les cròniques, l’any següent, el 1646, les autoritats castellanes van obligar als homes de Camp de Tarragona, que se’ls hi oposaven, a enderrocar el castell de l’Albiol, ordre que es va tenir que repetir i finalment es va complir el 1654.

P1050004 Tanquem el cercle 

Finalment i uns 12 quilòmetres després d’haver començat, tanquem el cercle al poble on hem començat. Segons diu l’historiador Juan José Menezo, Felipe IV, es va dedicar a la caça i als “devaneos amorosos”, mentre el comte duc d’Olivares, amb les mans lliures per actuar, aplicava dures represàlies i encenia els Països Baixos, mantenia la guerra amb França. Es van produir revoltes a Catalunya i aixecaments a Andalusia i el País Basc, així com també Sicília i Nàpols. I finalment es va perdre Portugal a la batalla de Villaviciosa. En fi, com es pot veure un figura aquell Felipe.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11650448