(Baix Penedès) Ruta primers de juny de 2018; 10 km; +260 -260; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Bonastre, font de la Gavatxa, barraca del Climent, La Mola, Jardí Cactus Antonio Diaz, l’Albeda. Participants: 2. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1369 Bonastre gaudia de personalitat pròpia i era governat per un batlle que depenia de l’Abadia de Sant Cugat.
Comencem aquest cop a caminar des del poble de Bonastre, pocs quilòmetres al nord de Roda de Berà.
És un poble allargat i al carrer del Mig hi ha aquest pal indicador de les varies rutes per caminants; coincideixen a les que es mostren al mapa de l’entrada de la vila. De segur la població dels entorns es remunta molts anys enrere, la proximitat de la Via Augusta devia fer del territori un indret clau de conreu d’olivera, així com centres de producció i distribució d’oli.
El camí s’endinsa per bosc de pi i terra calcària. Estem en territori de Bonastre, el poble que es troba als límit oriental de la comarca, a tocar del Tarragonès i de l’Alt Camp.
Arribem a una cabana de pedra seca que, segons he trobat en dues rutes publicades, figura com ‘barraca del Merino’ o com ‘barraca del Climent’. Està bastant ensorrada.
Més endavant uns rètols orienten en les diverses direccions. Cal, però, tenir sempre en compte que amb aquests senyals no n’hi ha prou. Després venen altres pistes, bifurcacions i altres camins i cap senyal no acostuma a orientar en cada nova alternativa. Nosaltres anem amb el mapa topogràfic i la ruta al gps.
Si el 1369 Bonastre depenia de l’Abadia de Sant Cugat, uns anys després, el 1382 va passar a jurisdicció reial. Segons J. Mercadé el nom provindria del llatí ‘oleastre’, amb el significat de terra d’oli i consta documentat per primer cop com ‘Alastro’ en un testament del 1011.
Més endavant trobem una altra cabana de pedra seca. Les cabanes que veiem, s’utilitzaven per a desar-hi les eines del camp en uns terrenys que probablement eren productors d’olives i de raïm. Cal saber que la plaga de l’oïdi (“Oidium tuckeri”) conegut com ‘malura vella’, entre el 1852 i el 1862 va afectar poc Bonastre ja que queda particularment aïllat de la resta de territoris. Però amb l’arribada el 1870 de l’insecte de la fil·loxera (“Daktulosphaira vitifoliae”) tot es va capgirar i les extensions de bancals que suportaven franges de conreu de vinya van desaparèixer.
L’interior mostra un sostre en perfecte estat, probablement conseqüència que el teulat de terra i lliris encara es manté i per tant protegeix tota la volta.
El mateix any de 1369 Catalunya, Aragó i València compartien sobirà en Pere III (Pere IV d’Aragó). Aquest monarca havia nascut a Balaguer i va succeir Alfons III el Benigne. La noblesa catalana va exigir que, sent descendent de la Casa Comtal de Barcelona, primer jurés els Usatges de Catalunya (que era com s’anomenava el sistema constitucional català), com que el rei va decidir jurar primer a Aragó, els nobles catalans no van assistir a aquell acte. Després va fer el jurament dels furs de Catalunya, però ho va fer a Lleida i no a Barcelona. Tot i amb això, Catalunya es va mantenir fidel a Pere III quan aquest va enfrontar una guerra interna amb la Unió d’Aragó i la Unió de València, moviments formats per grups de nobles d’aquets dos regnes que s’oposaven a l’intent del rei de nomenar hereva de la corona a la seva filla gran, Constança.
Més endavant una imprescindible cisterna pels pagesos que treballaven les terres.
Seguim pel bosc. Algú es va entretenir en collar aquestes petites rajoles per indicar la direcció de La Mola. Ben fet; aquest detall humà al mig de la natura ajuda a entendre que hi ha una combinació més responsable que qui hi deixa un plàstic o una llauna buida d’alguna beguda.
Caminar, observar, comentar. El Juny 2017, el ple del Tribunal Constitucional va anul·lar, per unanimitat, l'amnistia fiscal aprovada pel Govern del PP el 2012. L’article de ‘elpais.com’ deia que la sentència considerava que el decret llei pel qual es va aprovar l'indult fiscal era inconstitucional. El tribunal va avalar, però, les declaracions que van fer els més de 31.000 contribuents per regularitzar els diners evadits. El text de la sentència acusa al Govern del Partir Popular d’abdicar en la seva obligació de contribuir per sostenir les despeses públiques: "L'adopció de mesures que, en lloc de servir a la lluita contra el frau fiscal, s'aprofiten del mateix sota pretext de l'obtenció d'uns ingressos que es consideren imprescindibles davant un escenari de greu crisi econòmica, suposa l'abdicació de l'Estat davant la seva obligació de fer efectiu el deure de tots de concórrer al sosteniment de les despeses públiques ".
Trobem una altra cabana de pedra seca. Aquesta és més gran, ben endreçada i amb una taula i bancs a l’exterior. Un lloc perfecte per esmorzar.
Deixem el bosc i pugem suaument per muntanya pelada per focs antics però que han deixat el seu rastre. L’any 2016 Bonastre i Calafell van patir el pitjor incendi del Baix Penedès, però és que a Bonastre, el 24 de juny de l’any passat, durant la revetlla, se’n va provocar un altre que va cremar 2,3 hectàrees.
Un collet i un turonet, que quasi no s’endevinen. Una creu i una mirada al mar.
Abans d’arribar dalt de l’objectiu, deixem a l’esquerra una altra cabana de pedra seca. Aquesta és molt curiosa ja que té contraforts.
Respecte del que comentàvem abans sobre l’insultant amnistia fiscal, cal no oblidar que el Govern d’Espanya d’una banda va bloquejar totes les decisions del Govern català i del Parlament de Catalunya per resoldre problemes com la pobresa energètica, els desnonaments, assistència social... i de l’altra s’ha dedicat a subvencionar els bancs en crisi, la vida dels estafadors de l’Estat (defraudadors i corruptes) no sembla haver anat malament i de pas els treballadors tenen ara menys drets i els jubilats una mísera adaptació de la pensió.
Arribem dalt de La Mola, dues hores després d’haver començat. Aquest modest cim de 317 metres, té un punt geodèsic; també consta a la llista del 100 Cims de la Feec.
Després de seguir la ruta, veiem a la nostra dreta troncs d’arbres pintats i uns jardins al fons. És un recinte tancat. Cal girar més endavant, cap a la dreta, per arribar a l’entrada. És el Jardí de Cactus d’Antonio Díaz.
Un arbre mostra pintures mironianes, potser fent un intent de treball pictòric proper al surrealisme del que va ser el màxim representant universal, Joan Miró. El surrealisme s’inspira en lo fantàstic i irracional; com un joc del subconscient que simplifica les formes de tal manera que el suport acaba sent el símbol de la pintura. Em recorda, tot i la distància dels artistes, el Bosc d’Oma, al País Basc (que es pot veure a la crònica: http://eoliumtrek.cat/index.php/espanya/euskadi/563-euskadi-basondo-lezika-santimamine-bosque-pintado-de-oma ).
Diversos troncs que semblen representar llapis de colors, formen un curiós conjunt. El creador d’aquest curiós i inesperat jardí és l’Antonio Díaz. A la porta d’accés hi ha un rètol amb el telèfon per concertar les visites; és el 646960762. Ens proposem que un dia hem de venir només per visitar-lo.
El jardí està format per cercles concèntrics i em sembla que vol recordar un laberint.
Des de l’accés al recinte tenim, a sota nostre, la vista d’aquest curiós triangle dins del cercle. Al costat de l’accés una pedra conté la següent inscripció: “Hi ha llocs que no es defineixen per la utilitat sinó pel plaer”.
Seguim cap el poble, per dins de bosc. Estem a tocar d’un dels torrents que van al més gran del Roldonar. Deu haver-hi molt aigua en el subsòl ja que la densitat de bosc és espectacular.
Abans d’arribar-hi, passem pel dins de l’Albeda, que potser prové d’”Albera”, amb el significat de bosc d’àlbers.
Finalment ja tornem a ser a Bonastre. Destaca el campanar. L’església està dedicada a Santa Magdalena. Una tradició ortodoxa parla que després de l‘Ascensió de Crist, Maria Magdalena va a Roma a predicar l’evangeli. En presència de l’emperador Tiberi, va aixecar un braç amb un ou a la mà i va exclamar “Crist ha ressuscitat!”; l’emperador rient va dir que això era tant probable com que l’ou es tornés vermell, però abans que acabés de dir-ho l’or es va tornar roig del tot. Potser d’aquí ve la tradició cristiana de pintar ous per Pasqua.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/bonastre-la-mola-jardi-cactus-25433257