(Berguedà) Ruta el 20/02/2018; 14 km; +280 -280; 5,5 hores (amb la visita guiada). Excursió nº 66 organitzada per la Colla del Dimarts amb el següent itinerari: Cal Rosal, Colònia el Rosal, Fàbrica Carburos, Via Verda, Pont de Pedret, Sant Quirze de Pedret. Participants: Guiada per Josep Huguet, érem un total de 23 membres. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Aquest any es compleixen uns 1100 anys de l’existència de Sant Quirze de Pedret.
La trobada és a Cal Rosal, al davant del restaurant l’Estació del Carrilet. Cal Rosal ja era un lloc poblat abans de construir-se la fàbrica tèxtil que veurem més endavant. Era un lloc de pas del Llobregat en aquest punt clau en el camí ral que unia Berga amb Vic.
A l’esquerra, deixem la carretera que va a Berga, que està a uns 4 quilòmetres més al nord. A sobre, les Muntanyes de Queralt amb la punta destacada de Tartaneda (1430m). Més amunt, al nord, hi ha la massa del Cogulló d’Estela (1869m) i la Roca d’Auró (1988m).
Ens posem en marxa seguint la ruta que feia el Carrilet i que actualment, sense les vies, l’han transformat en el que es coneix com Via Verda. Aquest tren de la FGC era la línia entre Manresa i Castellar de n’Hug. El tren es va posar en marxa el 1881 i va quedar inoperant el 1973. El seu origen prové d’un grup de promotors que eren els amos de les colònies tèxtils del Bages i del Berguedà. Va servir per reduir els costos del transport de mercaderies com el cotó i dels teixits acabats. També va servir per transportar carbó, a partir del 1904, de la zona minera de l’Alt Berguedà.
Deixem a l’esquerra, a l’altra banda del riu Llobregat, l’antiga colònia tèxtil d’El Rosal. La colònia tèxtil es va començar l’any 1858 per part dels germans Rosal, nascuts a Mataró però fills d’empresaris tèxtils de Berga. Aquesta fàbrica es va convertir en la primera de Catalunya. Va començar la seva activitat el 1860 i a final de segle era la més important de Berga. En el seu màxim d’activitat va donar feina a 1200 treballadors. Dins la fàbrica hi havia 500 telers.
Més endavant trobem la resclosa que permetia el desviament pel canal que anava a la fàbrica i la feia funcionar. Tinguem en compte que inicialment, entre 1830 i 1860, l’activitat industrial estava a la costa, a prop dels ports per on arribava el cotó a Catalunya. Però a partir de 1870 i per estalviar costos de carbó es van situar prop dels cursos d’aigua per utilitzar l’energia hidràulica.
Més amunt, encara podem veure la fàbrica i la resclosa de Carburos de Berga. Coneguda com ‘Carburos Metalicos’ es va constituir l’any 1897 amb l’objectiu d’obtenir carbur de calci i el seu gran projecte es va presentar quan Piera (a l’Anoia) va inaugurar l’enllumenat públic de la vila amb gas acetilè que provenia del carbur d’aquesta planta. L’empresa s’ha adaptat als temps i encara funciona.
Seguim el camí planer del tren, mentre comentem que aquesta excursió conté una gran riquesa d’història industrial.
Arribem al primer túnel. El traçat del carrilet ha esdevingut una Via Verda entre aquesta colònia d’El Rosal, que hem vist, i l’embassament de La Baells.
També, el 8 de gener de 2018, va fer cent anys exactes que el vint-i-vuitè president dels Estats Units, Thomas Woodrow Wilson, va pronunciar davant el congrés nord-americà el discurs que ha quedat per a la història com el de la proclamació dels Catorze Punts. Poques vegades, molt poques, una proposta política ha estat capaç de redibuixar tantes fronteres mundials.
A la nostra esquerra sempre tenim el riu Llobregat que és, realment, el que ha donat una empenta industrial fonamental al Berguedà. L’aprofitament de l’energia hidràulica del riu va estar al capdamunt del desenvolupament industrial.
Uns 300 metres més endavant hi ha el túnel més llarg de la nostra excursió. Aquest té llum (que obté d’unes plaques solars i que s’activa per un detector de pas). És com caminar per la gola del drac.
Una cruïlla de camins que si seguíssim cap a la dreta probablement ens portaria fins a Sant Pere de la Portella. Aquell monestir que l’any 1003, Guifré I Saportella i la seva mare, Doda, ven fer donació per la seva fundació. El monestir va ser benedictí i va rebre moltes donacions de terres, fins que l’any 1031 trobem el primer nomenament d’un abat i el 1035 es va consagrar l’església en una solemne cerimònia amb l’assistència dels bisbes de Barcelona, Carcassona i Narbona. Al monestir hi vaig fer una excursió l’any 2013, que es pot trobar en aquesta web.
Quan fa uns 5 quilòmetres que caminem, passem pel costat d’un edifici de la Societat de Pescadors.
Per arrodonir el que dèiem de Woodrow Wilson, cal afegir que Bèlgica va renàixer com a estat i la sobirania va ser restaurada. Una part del nord d’Alemanya poblada per danesos va passar a Dinamarca. Alsàcia i Lorena van passar d’Alemanya a França, restituint les fronteres anteriors a la guerra. I també van modificar fronteres: Itàlia, Rússia, Romania, Àustria, Txecoslovàquia, ... Catalunya, però, va seguir amb la mateixa frontera i ningú va pensar en la sobirania que tenia abans de Felipe V.
Arribem al pont de Pedret, una obra de silueta extraordinària. Conegut com el Pont Vell de Pedret, els experts el daten entre els segles XII i el XV. Es per tant un pont medieval situat sobre el riu Llobregat en el camí ral que antigament portava de Berga al monestir de Sant Pere de la Portella, a l’ermita de la Quar i a Sant Quirze de Pedret.
Arribem fins al final del camí, on hi ha el pont trencat; el pont que servia pel pas de la via del carrilet. Durant la Guerra Civil molts ponts i estacions van quedar destruïts. Després de la guerra es va restaurar i com que l’any 1946 la concessió de la línia Manresa-Olvan va caducar, va passar a Ferrocarriles catalanes. Tot i amb això la competència del transport per carretera va anar reduint els viatges del carrilet.
Després desfem uns metres el camí i baixem a trobar una passera que ens permet, per l’altra banda del riu, seguir un tram més de la ruta de la via del tren.
Aquesta ruta és evident per les parets excavades verticalment per facilitar el pas del tren. Per cert, l’aprovació de la construcció del pantà de La Baells, que preveia inundar bona part del recorregut, va contribuir a clausurar definitivament la línia.
Arribem a la vista del mur de la presa de l’embassament de La Baells, que ha estat l’objectiu d’haver seguit fins aquí. Aquesta presa regula la conca alta del riu, produeix energia elèctrica i subministra aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona. Va ser inaugurada el 17 de febrer de 1976, ara fa 42 anys. L’alçada de la presa és de 102 metres i té una capacitat de 110 hm3.
Hem tornat enrere fins al pont de Pedret i el pugem. A la llera es veuen els forats que abans de la construcció del pont s’havien fet servir per assegurar una passera de troncs, o també, probablement, en els períodes en que fortes avingudes d’aigua havien trencat el pont medieval; se sap que el pont actual compta amb parts dels segles XII-XIII, del XV, del XVI i del XVIII. És un pont del tipus d’esquena d’ase. L’arc central, força més alt que la resta, fa 60,3 metres de llargada. El pont està orientat en sentit est-oest.
Una mica més endavant arribem a Sant Quirze de Pedret, on ens hi espera un guia.
Al darrera podem veure aquest gran grup d’afloraments de roques calcàries que donen nom a l’indret.
L’inici de la visita guiada és per la part de llevant, on podem admirar l’absis central quadrat i els dos, més petits, de les naus laterals, que també en diuen absidioles. Des d’aquesta posició es veu que com que l’edifici s’assenta sobre un terreny en pendent, la nau nord queda en un nivell superior respecte a les altres.
Després anem al mur de ponent. Es calcula que en el primer quart del segle IX aquí hi havia un atri que cobria l’accés principal a l’església i era on hi havia el baptisteri. Sempre seguint la idea ortodoxa que l’infant era batejat fora del recinte sagrat per després, un cop batejat, poder accedir a l’interior. Estem al davant d’una obra cabdal de la nostra arquitectura preromànica. Els orígens són poc documentats, però el lloc és esmentat el 983 entre les possessions de Sant Llorenç prop Bagà.
Com que l’església no té campanar, aquesta estructura de ferro és un recordatori que una església necessita un campanar, però que no es va voler refer de nou el campanar d’espadanya del XIII.
Finalment ens preparem per entrar a l’església. La portalada és del segle XIII, ja que originalment l’accés estava al mur de ponent.
Em fixo amb aquest detall d’una columna del portal. La portalada té arquivoltes llises i flanquejada per capitells decorats i sostinguts per un fust estrigilat a l’oest i un altre (el de la foto) salomònic.
L’interior és molt fosc i hem de deixar que la nostra visió s’hi adapti. El propi procés d’adaptació a la claror interior, és també un procés espiritual de deixar sorgir la nostra pròpia llum interna.
A la capçalera hi ha unes pintures murals reproduïdes el 1992 i el 1998. Les pintures originals estan al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i al MNAC. La de la dreta és coneguda com ‘l’orant’ i al fragment de l’esquerra s’hi observa un cavaller amb una llança i estendard, que té una petita creu al cap. Aquestes reproduccions s’han pintat reproduint amb fidelitat l’original que es va trobar.
A l’absidiola sud hi ha una reproducció de les arrencades l’any 1922 (que estan al MNAC) representen la paràbola de les verges prudents i les verges nècies. En aquest cas van ser pintades per Emili Julià, el 1995, utilitzant pigments i tècniques pròpies del segle XI i per tant mostren els colors que els fidels podien veure en aquells temps.
A l’absidiola nord també l’Emili Julià va ser l’autor encarregat de pintar les reproduccions del que originalment s’hi va poder localitzar. S’estima que són uns apòstols, però no estan identificats.
Quan sortim un altre cop a la llum exterior, tornem a veure, des d’una altra perspectiva, les muntanyes de Berga.
Abans de marxar ens fem una foto en grup, que l’amic Meli m’ha fet arribar.
Ja només ens pertoca refer el camí fins al pont de Pedret.
L’amic Camp ens explica unes quantes coses molt interessants des de dalt del pont. En origen, estava format per grans blocs de pedra, que encara es poden apreciar als extrems i per arcs de mig punt, que han desaparegut. L’arc més antic és el més oriental de tots; aquest és del segle XIII. Va ser el segle XV que es va reconstruir la part central de pont amb un arc apuntat de 14,4 metres de llum, que havia de suportar millor les envestides del riu.
Una imatge màgica del 'segon' pont, a la llera del riu, sobre el que no hi camina ningú.
Ja estem de tornada, acabant aquesta magnífica excursió sobre dos èpoques diferents de la història: els segles de fundació de Catalunya i els de la industrialització moderna.
Finalment ens apleguem tots al restaurant l’Estació del Carrilet, on hem menjat molt bé i molt ben atesos. Hi tornarem. A les parets, diverses fotografies ens recorden el Carrilet, com aquesta d’una de les màquines. Les primeres locomotores, del 1883, eren alemanyes i fabricades per Lokomotivfabrik Krauss, de Munich, i funcionaven a vapor fins que el 1969 es va incorporar una màquina dièsel vinculada a l’activitat de Carbones de Berga.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/cal-rosal-colonia-el-rosal-via-verda-pont-de-pedret-sant-quirze-de-pedret-22796831