(Eivissa) Ruta 1707 el 2/02/2026; 3,3 km; +21 -21; 1,5 hores. Visita organitzada amb el següent itinerari: Sant Antoni de Portmany, ruta urbana, Street art. Participants: Candela i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: La primera església és del segle XV.
Anem als carrers del centre. Les terres de Sant Antoni ja estaven habitades en temps pretalaiòtics; hi ha restes arqueològiques de tocs talaiòtics a l’entorn. Els fenicis i després els romans coneixien la badia de Portmany com un lloc segur per a amarres i comerç marítim. La seva situació protegida era ideal per a les embarcacions.
El nucli original de Sant Antoni es va formar al voltant de la badia de Portmany, aprofitant la seva posició com a port natural. Durant segles, la població es va dedicar principalment a pesca, agricultura i petites activitats comercials.
Coincidim, durant la volta, amb la Ruta d’Art Urbà. Em crida l’atenció aquest senzill i simpàtic Snoopy.
Ens anem apropant a nucli més rellevant d’art urbà i que s’ha transformat en zona de lleure, música i festa. Actualment es veu tot tancat. Tampoc es veuen obertes les finestres. Com ha passat a altres llocs quan l’ajuntament permet bars i llocs de festa i alcohol en uns carrers concrets, els veïns ja no hi poden ni viure ni dormir i han d’emigrar, han de fugir. El turisme acaba sent, en aquesta casos, la destrucció de la vida social. Però la culpa no és del turisme, la culpa és dels polítics que ho permeten.
L’art urbà, és un projecte que ha convertit el poble en una mena de museu a l’aire lliure, amb obres repartides pels carrers, places i passeig marítim. Hi ha més de 40 peces d’art urbà creades per artistes locals i internacionals.
Una intervenció molt destacada (2025) és la d’Okuda San Miguel, que va transformar el carrer Santa Agnès amb el projecte “Endless Rainbow Walk”, un passeig de 160 m ple de colors i geometries simbòliques. Aquesta obra forma part d’un pla municipal per revitalitzar el centre i convertir-lo en un espai cultural més dinàmic.
Dins del’Okuda San Miguel, destaca intensament aquesta plaça totalment pintada.
Té uns 160 m de llarg i més de 1.000 m² pintats amb geometries i símbols característics de l’artista. Simbolitza diversitat i inclusió, valors associats a la convivència cultural de l’illa.
Tot el carrer disposa d’uns tendals acolorits que juguen amb els dibuixos del terra.
Una part important prové del Bloop Festival, que ha convidat artistes a transformar espais públics amb missatges socials o ambientals.
Anem caminant per davant de bars i rètols força interessants. Em crida l’atenció que la rosa dels vents està desquadrada del format habitual ja que a la part de dalt hi ha l’est i el nord el dibuixen a l’esquerra. Potser és l’orientació de la casa vista des del carrer?
La primera església es va construir al segle XV-XVI, quan la població començava a créixer al voltant del port natural de la badia. Originalment era petita i senzilla, amb un estil propi de les esglésies rurals eivissenques, feta amb pedra local i teulada de teula àrab.
Al llarg dels segles ha patit reformes i ampliacions. Al segle XVIII, s’afegeixen elements barrocs i es reforça la construcció. Al segle XX, es va modernitzar l’interior i s’hi van incorporar detalls artístics i decoratius, tot respectant l’estructura original.
Una curiositat és aquest receptacle que hi ha integrat en el mur. Realment només es tracta d’una pila d’aigua beneïda. A dins hi ha una forma de tassa amb un pedra arrodonida i pel forat s’hi poden ficar els dits.
Aquest mosaic és al restaurant Can Parts. L’edifici original va ser una de les primeres botigues i rebosts del poble, on la gent portava productes agrícoles i alimentaris per vendre. El lloc es va convertir en restaurant l’any 1994, amb la idea de conservar i promoure la cuina tradicional eivissenca en un ambient familiar i històric. Aquests dies està tancat.
En una ruta inicial se solen destacar uns 16 murals grans repartits pel nucli urbà. Hi participen creadors com Boa Mistura, Julieta XLF, Jerom, El Pez o Hosh. Aquest de la foto, que entre nosaltres en diem el “robot”, és molt destacat i el veiem sovint anant i tornant de l’hotel.
Una altra figura d’art, aquest cop molt acolorida.
En una paret tenim una de les últimes actuacions d’art que veiem. En aquest cas mostra un estil oriental i és de petit format.
Aquesta curiositat se’ns presenta dalt d’un balcó. Uns galls estrafolaris que deuen ser obra del propietari i que suposo que no canten als matins.
Aquesta escultura és “Es Verro”. És una obra de l’escultor eivissenc Antonio Hormigo, inaugurada el 1977 i representa un home cridant un “UC”, un crit tradicional de l’illa, que podia servir per avisar la gent, celebrar festes o comunicar-se entre cases allunyades. L’escultura simbolitza el “verro” (el valent) del poble i es va fer com a homenatge a la comunitat rural local i a la vida a Sant Antoni.
Un altre mural més, aquest a prop del port. Recordo ara una dita: “Mar en calma mai va fer bon mariner”. Tot i que és una dita coneguda a moltes cultures marítimes, a Sant Antoni s’usa per recordar que les dificultats formen les persones i preparen per a situacions difícils.
Trobem aquesta que és una de les escultures més conegudes i símbol representatiu de la ciutat. És conegut popularment com “l’Ou de Colom”. És una escultura de grans dimensions, uns 6 metres d’alçada, en forma d’ou amb un forat al centre. Al forat s’hi ha col·locat una rèplica en ferro de la nau Santa María, la famosa caravel·la de Cristòfor Colom que va fer el viatge cap a Amèrica.
Segons la tradició popular, fa segles la badia de Portmany era utilitzada per pirates i corsaris que amagaven tresors sota sorra i roques. Una de les històries explica que un vaixell pirata va naufragar durant una tempesta, i el seu capità va enterrar cofres plens d’or i joies en un lloc desconegut a la platja.
El misteri va alimentar durant anys rumors de mapes amagats i visions de vaixells fantasmes a la badia a les nits de lluna plena. Alguns pescadors locals asseguraven haver vist llumetes que ballaven sobre l’aigua, interpretades com el fantasma del capità buscant els seus tresors.
Més amunt constatava que els polítics són els culpables que la gent ja no pugui viure dignament, en segons quins carrers, hi hagin d’escapar. Però la veritat és que la gran culpa és dels que els votem: que ho fem havent perdut del tot el sentit de la lògica i d’una visió crítica. Recomano a tots un llibre fantàstic, de Pino Aprile, que es titula “Elogio del imbecil”.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1707-eivissa-sant-antoni-de-portmany-ruta-urbana-art-urba-249817209
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/illes-balears-eivissa/1447-1705-eivissa-port-sant-miquel-cala-molto-torre-des-molar