(Eivissa) Ruta 1709 el 3/02/2025; 2,4 km; +24 -24; 1,5 hores. Visita/ excursió organitzada amb el següent itinerari: Poblat fenici Sa Caleta, platja Bol Nou, Port Sa Caleta. Participants: Candela i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Fa 2600 anys els fenicis devien arribar a les cales que avui visitem.
Aparquem en l’espai de terra (tot per nosaltres) de l’aparcament de la Platja des Bol Nou. Una barca, que ja no navega, dóna aire a l’indret. Estem totalment al sud de l’illa d’Eivissa. Estem situats en una molt ample badia que va des de la Punta des Jondal (a ponent) fins a la Punta de la Rana, al Parc Natural de Ses Salines (a llevant).
Unes passes més avall hi ha una botiga (tancada) i un bar restaurant, també tancat. La platja de sorra, petita, a tocar. “Bol Nou” no és tant un antropònim ni res simbòlic sinó probablement una denominació descriptiva del relleu (una obertura/clot “nou”) relacionada amb una modificació del penya-segat i l’accés a la cala.
A aquest platja hi devien arribar els fenicis. Els primers assentaments fenicis a Eivissa daten aproximadament de cap al 654–650 aC (mitjan segle VII aC). És en aquell moment quan funden punts com Sa Caleta i un port a la badia d’Eivissa, origen de la ciutat que ells anomenaven Ibusim/Ebusus.
Per davant del restaurant segueix la pista que duu a l’extrem alt: serà objectiu de la visita. Els fenicis eren un poble de navegants i comerciants originari de la Mediterrània oriental, l’actual Líban (de ciutats com Tir, Sidó, Biblos).
Arribem a l’istme, on s’hi forma un altiplà i el primer que hi ha és un edifici que conté el Centre d’Informació. Un rètol indica l’horari: de 10 a 18. Però quan acabarem encara seguirà tancat.
Des de dalt tenim aquesta magnífica vista panoràmica del la badia cap als penya-segats que formen l’estreta agulla fins a la Punta des Jondal. “Jondal” és gairebé segur un topònim d’origen àrab (de jund), que fa referència a un campament o territori organitzat, i que ha quedat fossilitzat en el nom del puig, la punta i la cala.
Amb el zoom apropo la imatge per veure les restes que hi queden d’algunes cabanes de pescadors, o escars.
Una imatge aèria (via satèl·lit) mostra aquesta plana en la qual estem i que ara visitarem. S’hi observen força bé les restes dels fonaments de les construccions del poblat fenici. Per cert el terme “fenicis” ve del grec antic “Phoiníkē” i els el van posar els grecs. De fet, no tenim evidència que aquells pobles s’anomenessin així; sovint s’identificaven pel nom de la seva ciutat (Tir, Sidó, etc.) o com a “cananeus”.
Hi ha una bateria de canons, construïda el 1936 pel “bàndol nacional” (franquista) segons es pot llegir normalment. Però cal no oblidar que el terme “nacionals” no és neutral d’origen: va ser encunyat el juliol de 1936 pel ministre de propaganda nazi Joseph Goebbels per donar legitimitat a l’ajuda alemanya als militars revoltats. El nom correcte seria potser “bàndol revoltat” segons AI.
Alguns textos locals remarquen que els fenicis que arribaren a Eivissa procedien de les terres de Líbia, que aleshores era terra dels cananeus (per exemple de Tir) i que això marcà el pas de la prehistòria a una societat urbana a l’illa.
Un cartell anuncia que és aquí on hi ha les restes d’aquell assentament. Però el viatge normalment no era directe des de Canaan. L’evidència indica que els primers colons d’Eivissa probablement arribaren des de colònies fenícies de l’oest, sobretot des de la costa ibèrica (com Gadir/Cadis) o d’altres bases comercials.
Comencem a veure les restes de fa més de 2600 anys. En aquest cas, un habitatge.
Les restes s’estenen per aquest pla en turó irregular. No era una migració “per viure-hi”. Al principi eren comerciants que buscaven rutes i ports estratègics per controlar el comerç marítim mediterrani.
Eivissa era ideal perquè està ben situada per connectar Iberia, el sud de França i el nord d’Àfrica. Lògicament eren temps en que ni Iberia era coneguda així, ni França existia. Ni ells eren conscients que Àfrica existís com a nom de cap territori ni continent.
Entre els habitatges, un evident forn comunal. De fet era un poble autosuficient, que probablement actuava com a indret d’aturada i pas en les seves rutes i on els seus vaixells s’hi podien aturar per aprovisionar-se de menjar i aigua. No s’ha d’oblidar que una travessa, en aquells vaixells, per anar de Cadis a Tir potser podia suposar entre 3 i 4 mesos.
La paraula grega “phoinix” vol dir porpra, vermellós o carmesí. El nom probablement fa referència al famós tint porpra (porpra de Tir) que produïen amb cargols marins i venien per tot el Mediterrani i era una de les seves mercaderies més prestigioses.
Des de l’extrem est es pot veure Sa Caleta. Un parell de cases ens serveixen de mirador.
Uns operaris hi estan col·locant una filera de pals de ferro, tancant el recinte. Nosaltres tornem a dins i ara ens proposem tornar a baixar per anar a visitar la caleta que hem vist, ja que el Centre d’Informació seguirà tancat.
En moltes zones, els escars estan protegits com a part del patrimoni etnològic pitiús, perquè són un testimoni únic de la vida marinera tradicional.
Observant i gaudint de la calma i pau que es respira acabem aquesta visita tant interessant.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1709-eivissa-poblat-fenici-sa-caleta-platja-bol-nou-port-sa-caleta-249820147
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/illes-balears-eivissa/1448-1707-eivissa-sant-antoni-de-portmany-ruta-urbana