(Garrotxa) Ruta 1483 el 10/02/2022; 4,8 km; +50 -50; 2,5 hores.     Ruta urbana organitzada per dins de Besalú.    Tipus de sortida: circular;  Dificultat: fàcil.

cmapa1483  FA ANYS:  El primer comte del que es tenen notícies és Odiló, anomenat per Carlemany. Va ser comte l'any 785 i va donar permís per fundar el monestir de Sant Esteve de Banyoles.

DSC09159 Besalu area AC    Al davant de l’oficina de turisme de Besalú, hi ha un aparcament de autocaravanes. Ja fa temps que hi és i on es pot pernoctar còmodament. Recomano preguntar els horaris de les visites guiades; són molt interessants. Abans els pelegrins arribaven caminant, ara alguns ho fem en autocaravana. Ben fet que l’ajuntament hagi fet aquesta àrea AC.

DSC09076 Pont Medieval    Després de passar per l’oficina de Turisme i amb el mapa a la mà ens aturem per poder admirar i fotografiar la extraordinària imatge del pont medieval de Besalú. Documentat des del 1075 i les torres defensives es van incorporar el 1395.

DSC09085 Un bonic rac Escala a la dreta    Passat el pont, s’entra a la ciutat medieval. L’ajuntament, denotant la seva sensibilitat i intel·ligència ha aconseguit que les botigues siguin totes d’objectes artesanals. Així els visitants s’estalvien objectes de cultures alienes al lloc que visiten, com barrets mexicans o toros en miniatura.

DSC09088 Portal de la Fora    Jo he girat amunt pel carrer Abad Oliba, a la dreta. I després a la dreta per passar el Portal de la Força. Permetia accés al recinte fortificat (segle IX). Era un exemple de l’eixample del ‘castrum’ visigot. Va ser el segle XI que es va construir el castell comtal que va obligar a reformar les muralles i va ser quan es va obrir aquest portal.

DSC09091 Espais de Memoria   A la dreta trobo un dels rètols, que es veuen per Catalunya, dedicats as Espais de Memòria. Aquest ens parla de Manel Fernàndez Dilmé, que va ser alcalde de Besalú durant la Segona República. Va desenvolupar una feina memorable per evitar que es cremessin esglésies, però al final de la guerra va haver d’exiliar-se, davant del risc d’assassinats que ja es començaven a realitzar per les tropes franquistes. Va tornar clandestinament a Barcelona i va morir el 1943.

DSC09092 Torre Lardera    D’aquí s’arriba a un mirador, un indret on hi havia una de les torres de defensa de la muralla. Era la Torre Lardera. Aquí hi havia una torre de base circular que permetia controlar una bona part del territori nord-est. Es calcula del 1075. No se’n conserven més que unes restes que van ser excavades ara fa pocs anys.

DSC09095 Sant Mart    Tenim una bona vista de l’altra banda de la carretera i per tant fora de les muralles hi ha, reconstruïda, l’ermita de Sant Martí de Capellada. El primer esment sobre Capellada apareix al voltant de l'any 1000 en relació amb una permuta de béns entre el comte Bernat de Tallaferro i la canònica de Santa Maria. L'any 1104, després de l'esfondrament de l'església de Sant Martí de Juïnyà, es va construir un nou temple amb advocació a Sant Martí que va donar forma al que és el temple actual. Originàriament la capella de Sant Martí era una construcció romànica, però el terratrèmol i les inundacions del 1426 van esfondrar l'edifici, que ser reconstruït al segle XV. 

DSC09099 Santa Maria   Estem al Passeig de la Devesa i si fem 30 metres endavant veurem a la nostra dreta, la imatge de canònica de Santa Maria. No es pot visitar, ja que està dins d’un recinte privat. De tot el conjunt de Santa Maria de Besalú, només queda part de la capçalera de l'església. Situada dins del recinte de l'antic castell comtal, és esmentada per primera vegada l'any 1055, en què fou consagrada com a església del castell, en temps del comte Guillem II. Cap al 1171, desaparegut ja el comtat de Besalú (1111), esdevingué l'església de la canònica agustiniana, instal·lada al recinte del castell, dependent del monestir de Sant Ruf d'Avinyó. El 1592 la canònica agustiniana s'extingí i esdevingué simple col·legiata que perdurà fins al segle XIX, època en què part de les voltes ja eren enrunades.

DSC09100 Pirineu nevat    Des d’aquest  mirador també es té una gran imatge del llunyà Pirineu, actualment molt nevat després de les últimes precipitacions.

DSC09105 Porta carrer Tallaferro    He seguit enrere i ara baixo recte pel carrer Tallaferro, on algunes molt antigues portes ens parlen de segles molt vells, segles que si fossin una persona durien grans barbes blanques. Aprofito per parlar de Bernat Tallaferro, que va ser primer fill del comte Oliba Cabreta (920 - 990) i la seva esposa, Ermengarda d'Empúries (? -994). Els Tallaferro van esdevenir una important nissaga. Bernat esdevingué un dels comtes més importants d’aquell segle ja que va ser comte de Besalú i del Vallespir; hi va afegir més endavant el Capcir i Donasà; el seu germà Guillem, va esdevenir comte de Cerdanya i Conflent; i el tercer, Oliba, va ser comte de Berga i de la part del Ripollès que no era d'altres comtats veïns.

La figura mítica del comte Tallaferro, com un valent i ferotge lluitador que simbolitza la lluita contra els sarraïns, va ser creada per Jacint Verdaguer el 1886. El mite està basat en el personatge històric Bernat Tallaferro i apareix en el poema èpic Canigó.

DSC09106 Arcs cap a la Pl     Abans d’arribar a la plaça de la vila, es pot passar per les voltes d’un edifici que compta amb unes arcades, que es suporten, set d’elles, amb unes magnífiques columnes hexagonals amb capitells ben treballats.

Per perspectiva històrica podem recordar que aquell any 795 ja feia 70 any que Astúries s’havia format amb Dom Pelai. Castella no va existir, com a comtat, fins quasi dos segles després. De fet els territoris originals, cristians, de la península van ser Astúries, Navarra i Catalunya. Amb els segles, Castella va esdevenir un veí incòmode, fins al punt que va absorbir les nacions originals, imposant durant anys les seves normes i llengua. Catalunya encara lluita per fer-se respectar amb la seva llengua i tradicions. D’aquí, la llarga història d’intents per aconseguir la independència.

DSC09109 Pl Llibertat    Ja soc a la plaça de la Llibertat. Destaquen dos edificis importants: la Casa de la Vila i l'antic Palau de la cúria. Avui una plaça tranquil·la que et crida a seure a una taula fer un cafè i llegir o escriure una mica, però el dia és fred i m’estimo més entrar en una cafeteria. Cosa que faig a Cal Cintet, on només hi ha dues senyores alemanyes en una taula i un altre senyor, també de cabell blanc, que seu a la del meu costat i em permet poder parlar una mica.

DSC09111 Carrer Can    Els porxos de la plaça formen part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Són desiguals ja que van ser construïts en èpoques diferents. Ara ens encarem al carrer Canó, nom que prové possiblement de la forma en volta de canó de l’últim porxo.

DSC09114 Carrer del Portalet     Després de fer un cafè a Cal Cintet, opto per baixar pel carrer del Portalet. La tranquil·litat en un dia laborable d’hivern és total i puc sentir les meves passes mentre camino per aquest carrer estret. Podem tocar les restes de les muralles, consolidades amb l’ampliació del segle XIV conegudes com el Portalet, ja que s'hi troba una de les portes d'accés a la vella ciutat.

DSC09098 Ideal muralla INFO    Un esquema de part de la muralla que trobo en un dels rètols explicatius.  Si seguim avall podrem veure que la muralla es recorre per la seva part exterior que se situa al costat del riu Fluvià, en un passeig de ronda preciós, des d'on podem obtenir impressionants fotografies cap al pont de Besalú.

DSC09117 Riu Fluvi    Un camí segueix la muralla per l’exterior, de cara als horts i al riu Fluvià. Per aquí hi ha d’haver el mikvé jueu. Aquest era el barri jueu de la ciutat. Cal saber, el visitant, que a Turisme ofereixen hores per fer una ruta que exposen així: Besalú Ciutat Jueva és una celebració de recreació històrica centrada en l’evocació de la comunitat jueva medieval de Besalú de la qual es conserven evidències significatives com la sinagoga i els banys rituals jueus o micvé. A mi, no em va anar bé per l’horari, però hi tornaré a venir.

DSC09121 Forat Mezuz     En un portal encara es pot veure un forat de mezuzà, per tant un vestigi del segle XIII. La mezuzà era un pergamí que contenia determinats textos jueus. Es ficava en un estoig de pell o metall i es penjava en el brancal dret de les portes per tal de consagrar les llars.  

DSC09119 Curia Reial    Veiem la part del darrera de la Cúria Reial. La Cúria Reial és un conjunt de tres edificis situats al nucli antic de Besalú. Destaca principalment una àmplia sala d'audiències gòtica del segle XIV, dividida en tres naus mitjançant dues files d'arcs ogivals. Actualment és propietat privada excepte una sala d'actes que és municipal. Al mateix edifici hi ha el restaurant Cúria Reial, un dels restaurants de Besalú.

Carlemany va dividir l'actual província de Girona en quatre grans comtats: Empúries, Besalú, Girona i Perelada. El primer comte del que es tenen notícies és Odiló. Va ser comte l'any 785 i donà permís per fundar el monestir de Sant Esteve de Banyoles. El seu successor va ser el fill de Carlemany, Leudovic, qui s'enfrontà amb diverses incursions sarraïnes. Després passaren 20 comtes independents, l'últim dels quals fou Bernat Guillem (1065-1111), fill de Guillem II i Estefania, que continuà la tasca del seu oncle Bernat III i morí sense descendència, passant el comtat de Besalú a la Casa de Barcelona.

DSC09123 Hospital St Juli    A l’esquerra queda l’extraordinari portal de l’antic hospital de Sant Julià. Aquesta singular construcció, de la qual només ens ha arribat la façana, de les darreries del segle XII, va ser l'església de l'antic hospital de la vila, dedicat a rebre els pelegrins que hi arribaven. Destaca la magnífica portalada, profusament decorada, probablement contemporània i obrada pels mateixos mestres que construïren els absis de Santa Maria. La formen sis arcs en degradació, el segon i el cinquè sostinguts per columnes circulars.

DSC09127 INFO inundacio    Passejar sense objectiu permet trobar detalls inesperats, com aquesta placa que indica fins on va arribar la inundació de l’any 1907. A part dels terratrèmols, Besalú va haver de conviure periòdicament (1321, 1403, 1421, 1426, 1764, 1870, 1907, 1940...) amb riuades i inundacions. La de 1907 va afectar greument tota La Garrotxa i part del Bages.

DSC09130 Mol Subirs   Arribo al costat, ben restaurat, del molí d’en Subirós. D’aquest molí fariner en queden unes poques restes de l'edifici situat a l'extrem sud del centre històric de Besalú, però que van ser objecte d’una acurada intervenció arqueològica, ja que tot el sostre havia colgat les instal·lacions. De fet, de molins en aquesta zona, ja se n’hi esmenten en el segle X i en el XIV; n’hi devien haver uns quants perquè llavors el proper portal dels Horts, era conegut com el portal dels Molins.

DSC09132 Safareig i font    Al costat, a la part baixa, hi ha unes piques de pedra que penso devien servir per obtenir aigua o potser, també com a safareig. Deu metres més enllà, unes escales porten a una font, actualment en desús.

DSC09134 Mol per fora   L’espai ha estat urbanitzat amb dignitat: aquí hi havia la resta del molí. Abans parlàvem de llengües, doncs per a qui no ho sàpiga: el 1716 es va prohibir el català en les administracions, el 1786 es va prohibir en l’ensenyament, el 1801 el van prohibir al teatre, el 1838 es va prohibir a les làpides dels cementiris, el 1896 es va prohibir parlar en català per telèfon, el 1924 van detenir i apallissar Antoni Gaudí per haver parlat en català a un policia i a partir del 1939 s’entra en totes les prohibicions de la dictadura franquista i el 1978 a la Constitució on  saber català és un dret però el castellà és un deure. Fa enveja veure com hi ha països respectuosos, com Suïssa on tenen i respecten quatre llengües nacionals: l'alemany (63,7%), el francès (20,4%), l'italià (6,5%) i el romanx. Tots els suïssos parlen al menys dues d’aquestes llengües. Potser als catalans ens agradaria ser també un cantó suís i sentir-nos respectats.

DSC09140 Sant Vicen   Segueixo caminant i faig una llarga volta, cap a la part més moderna de la vila (no gaire gran) i arribo, de tornada, a la façana de l’església de sant Vicenç. Tot just a l'entrada de la vila, quan s’hi entra des de la carretera, al carrer de Safont, es troba l'església de Sant Vicenç. Havia estat l’antiga parròquia del poble i és un dels edificis més antics de Besalú. És del segle XII però una part ja existia el 977. Es tracta d'una construcció que combina l'estil romànic amb elements de transició al gòtic. En aquesta parròquia trobem la tomba gòtica de Pere de Rovira, que el 1413 va portar les relíquies de Sant Vicenç fins a Besalú.

DSC09146 Portl lateral    Pel lateral mostra un bonic portal.  Potser algú estranger pot no entendre el perquè del desig d’independència de Catalunya de l’estat espanyol. Això ho explicava Oriol Amat ja el 2014 quan va presentar un estudi del dèficit fiscal de Catalunya i que calculava aquell any en 16.570 milions d’euros. Ara no sé quina xifra és, ja que el govern de Madrid es nega a fer públiques les balances fiscals. Però és clar que potser això suposa 165.000 milions cada 10 anys. Deia l’Amat (‘coleconomistes.cat’) “en resum, patim un important dèficit de finançament i els ingressos de la Generalitat són insuficients. Això frena l’economia i perjudica el benestar dels catalans”.

DSC09147 Absis al carrer Major    Seguint pel seu costat es va al carrer Abat Safont on tenim a tocar els tres absis de l’església. Al costat hi ha la casa dels Safont és una de les de l'antiga pairalia de Besalú; tots els seus hereus gaudien del privilegi de cavallers des de l'any 1650. Hi va néixer Joan de Safont i Ferrer (1789-1847), que fou monjo benedictí i més tard abat del monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona i acadèmic de Bones Lletres i ciències de Barcelona.

DSC09150 Sant Pere    Ja només em queda anar a visitar, per fora, el  Monestir de Sant Pere. L'abadia benedictina de Sant Pere de Besalú fou fundada el 977 pel comte-bisbe Miró III Bonfill, que la va posar sota el patrocini de la Santa Seu. A més li va fer donació de diversos drets i possessions, entre els quals algunes esglésies. L’any següent va incrementar aquelles primeres donacions amb algunes més. El fundador també va fer arribar des de França les relíquies dels sants màrtirs Prim i Felicià. La seva existència fou oficialitzada l’any 979 amb una butlla emesa pel papa Benet VII on, a més, es confirmaven les seves possessions i la vinculació directa amb Roma, que es reservava el dret a triar abat.

DSC09151 Lleons   Destaquen a la façana dos lleons, signe del poder i la força. L’any 1111 el comtat de Besalú va unir-se amb el de Barcelona i això va ocasionar de manera indirecta que millorés la prosperitat del centre monàstic degut a que l’abat va esdevenir la primera autoritat de Besalú. En aquesta època, sota Ramon Berenguer III i els anys següents, encara es va veure incrementat el patrimoni del monestir.

DSC09153 Interior   Vista de l’interior. El monestir va patir els efectes bèl·lics a finals del segle XVIII amb la Revolució Francesa que tot i no afectar directament Besalú, va comportar la pèrdua dels objectes de valor. La Guerra del Francès va transformar l’abadia en caserna i es va enderrocar el claustre. El 1835 el monestir va ser suprimit a ran de la desamortització. Poc després es va recuperar l’ús de l’església; va patir noves destruccions i un intent de refundació monàstica.

Les desamortitzacions suposaven l’apropiació per part de la Corona de finques i patrimoni comunal i religiós (és a dir, perquè ho entengueu: un espoli més); i per subhasta fer-ho arribar a molts més propietaris petits. Però la realitat va ser que, en molts casos, els plecs de venda eren tan grans que només podien adquirir-ho els nobles i gent propera al poder. A més van tenir dos efectes negatius: un, la pèrdua de molts elements de gran valor històric, i segon que aquesta confiscació per part de la Corona no va servir per millorar els comptes de l’estat ja que les despeses de les guerres dels Borbons consumien tots els diners que entraven.

IMG 0246 Bandera   Ara toca buscar el lloc per dinar i després sortir un altre cop pel pont medieval de Besalú. A la Torre Central hi llueixen dues banderes, la senyera de Catalunya i l’ensenya que utilitzaven els defensors de Barcelona contra les tropes castellanes i franceses de Felipe V. El 1714 Barcelona va caure i per tant, Felipe V va guanyar la guerra que tenia amb l’altre aspirant al tron, Carles d’Àustria. Un cop acabada la guerra, el Borbó va decretar la liquidació de les Corts catalanes i les seves Constitucions (també d’Aragó, de València i de Mallorca). Va ser un incompliment ja que havia jurat respectar-les, quan en rebre el càrrec.

El rètol que hi ha sota de les banderes “4400 víctimes. Spanish Lawfare. Detencions, espionatge, presó”, fa referència als actes de repressió del 1 d’octubre de 2017 per part de l’estat espanyol contra el referèndum de Catalunya. Potser cal recordar que el Comitè de Drets Humans de l'ONU va dictaminar que l'Estat espanyol "ha violat els drets polítics" dels polítics republicans (‘publico.es’).

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1483-besalu-125776095