(Garrotxa) Ruta 1254 el 10/09/2020; 11 km; +200 -200; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Argelaguer, Sales de Llierca, Tortellà.   Participants: Maria G i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderada (ATENCIÓ NOTA AL TRAM FINAL).

 cmapa1254  cperfil1254

FA ANYS: De l‘any 1573 consten reformes a l’església de Santa Maria d’Argelaguer.

DSC07943 Inici Argelaguer   Tres dies per caminar per l’Alta Garrotxa. Aquest primer, per ambientar, fem una circular entre els pobles d’Argelaguer, Sales de Llierca i Tortellà. L'Alta Garrotxa és un territori situat a cavall del Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà. La seva orografia extremadament abrupta ha condicionat el paisatge, la vegetació, la fauna i els assentaments humans al llarg de la seva història i ha permès el manteniment d'un espai natural relativament aïllat que conserva una important riquesa biològica.

DSC07946 Un rellotge de sol

   Entrant al poble una casa mostra un bonic rellotge de sol a la façana que diu: ‘Fes via que aviat serà de nit’. Ja el segle XI figura esmentat com ‘Argelagario’, un nom ben català que significa lògicament ‘lloc poblat d’argelagues’. A l’escut del poble s’hi pot veure una argelaga florida. L’any 1004 el bisbe Ot de Girona va reclamar al comte Besalú Bernat Tallaferro el pagament dels delmes i en aquest document hi apareix esmentada l’Església de Santa Maria.

DSC07948 Sta Maria Argelaguer   Entrem pels carrers antics per tal de visitar l’església de Santa Maria d’Argelaguer. L’església és d’origen romànic (hi ha restes de la construcció del segle XI a l’absis i a la part de migdia de la nau), però ha sofert modificacions i ampliacions; en destaca la porta de pedra, amb dues columnes cilíndriques i una llinda datada el 1573.

DSC07954 Un poble de sagrera

   Argelaguer és un poble de sagrera i al costat de l’església en donen testimoni unes antigues tombes. En aquell any de 1573 el sobirà era un Àustria, Felipe II. No comptava amb el títol de rei d’Espanya, que no existia, però tenia els títols de tots els països o nacions de la península, per tant era un sobirà que Catalunya compartia amb Castellà, Lleó, Aragó i els altres regnes o nacions. Però amb la dinastia dels Àustries va ser un problema per la població catalana. El rei (que va acabar sent-ho d’un gran Imperi) va estar amb guerra amb tothom: França, Països Baixos, Anglaterra i l’Imperi Otomà, a més de l’expansió cap a l’Atlàntic i el Pacífic. La qual cosa sempre creava problemes en les terres catalanes per estar en la ruta de pas cap a Europa dels exèrcits.

DSC07960 ElJuis   Hem sortit en direcció nord i passant pel bosc d’Espoella creuen la llera del Juiàs.

DSC07961 Arribant a Sales

   La ruta puja de mica en mica per bosc espès i ombrívol d’alzinar i pineda. Felipe II ha estat tractat, per uns, de fanàtic i despòtic i per altres d’home ple de virtuts. Segur que aquests segons van ser els que van disposar de moltes facilitats per tal d’enriquir-se.

DSC07962 Sant Mart de Sales

   Arribem, després de 5 quilòmetres, a Sales de Llierca, on hi ha l’església de Sant Martí. El terme municipal és força planer pel sud, però al nord és força muntanyós i comprèn gairebé tota la serra de Gitarriu amb les seves cingleres. La jurisdicció civil del territori va ser, inicialment, dels senyors del castell de Sales, que la vengueren el 1216 als castlans de Montpalau juntament amb el castell de Montpalau, que es trobava dins el terme a la dreta del Fluvià. El poble, disseminat, està centrat en l’església parroquial de Sant Martí de Sales, edifici bastit entre la fi del segle XVII i el començament del XVIII, reformada diverses vegades, de façana barroca, al sector on s’inicien les terres planes del terme, entre la riera de Borró i la de Juiàs. En la documentació antiga figura com a Cabissono de Sales (1362), nom que correspon probablement a un mas que ha desaparegut.

DSC07968 Bassegoda Comanegra   Com que hem sortit del bosc ara tenim una bona vista mentre girem per anar a Tortellà.

DSC07969 Sta Maria Tortella

        Tres quilòmetres més enllà, per la carretera local (molt tranquil·la) arribem al poble, més gran, de Tortellà. El topònim de Tortellà és d’origen romà ‘Tortelianus’ i el poble consta documentat des del segle X. Durant el segle XV els terratrèmols feren estralls en les construccions del poble i l’any 1787 s’assolí el nivell màxim de població amb 1.480 habitants; actualment compta amb uns 800 habitants.

DSC07972 Ajuntament Tortell

         És un poble que fa per caminar-hi. Passem per davant de l’ajuntament. Marc Bataller, en un article a ‘elpuntavui.cat’, explicava el 2018 els presidents catalans represaliats. Francesc Macià, l’any 1923, amb el cop d’estat de Primo de Rivera, es va refugiar a Perpinyà i sota el paraigües d’Estat Català va anar intentant accions insurreccionals contra l’Estat espanyol. L’episodi més conegut són els fets de Prats de Molló, un pla per intentar reconquerir Catalunya des de l’Estat francès i declarar la República, que va acabar fracassant. Macià va ser detingut i va entrar en presó preventiva. El judici es va celebrar a l’Estat francès i va ser condemnat a dos mesos de presó, però com que ja els havia complert va quedar en llibertat... Llavors, es va refugiar a Brussel·les i també va anar a internacionalitzar la causa catalana al continent americà. El 1931, va poder tornar a Catalunya i va ser president de la Generalitat entre el 1931 i el 1933.

DSC07976 Alzinars

   Una estona després seguim a sud i entrem un altre cop a l’alzinar que envolta el torrent de l’Orriols. Parlem de greuges contra Catalunya per part d’Espanya; Ramon Tramosa, professor de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona, diu: sense infraestructures no hi ha creixement econòmic i sense creixement econòmic no hi ha nació (i jo hi afegeixo: ni tampoc hi ha benestar social). I com tenim, doncs, les infraestructures a Catalunya? Serà Catalunya productiva amb les infraestructures que tenim? Pel que fa als Ports, direm que amb la llei que es va aprovar el 21 de maig del 2010 en el Congrés dels Diputats a Madrid i amb els vots del partit Popular i del partit Socialista (inclosos els 25 diputats catalans del PSC) es buida de competències a les autoritats portuàries en aquesta matèria, tot recuperant per a l’Estat les que li havien estat conferides a Catalunya en els anys 1992 i 1996. Això significa que les autoritats portuàries catalanes no tenen capacitat de gestió ni de decisió i que no poden dur a terme cap obra que no compti amb el vist-i-plau de l’Estat. Amb aquesta autèntica Loapa portuària premeditada i gravíssima els ports de Barcelona i Tarragona han tornat a ésser dirigits des de Madrid. Un flagrant retrocés. Quina vergonya l’actitud del PSC!

DSC07979 Can Senyavaques   Entre l’arbrat i quasi amagat hi ha el mas de Can Senyavaques, o d’Es Pere Santaló. Molt curiós el nom.

DSC07988 Bosc Can Sisrals   El bosc pel que passem és el de Sisrals. En alguns trams el sender, poc fresat, queda quasi tapat amb bardisses i aprofitem que tenim un sembrat a l’esquerra i ens permet passar pel seu marge i sense patir gaire. Val a dir que al sud del poble es pot baixar cap al riu Fluvià, fins a les fonts de la Riera de Can Sis-rals, on es poden veure les singulars intervencions artístiques que hi va fer el veí del poble Josep Pujiula, conegut com en Garrell; però nosaltres no hi passem avui.

DSC07978 Ja sortim  El bosc es va acabant i la calor es nota cada cop més.

PHOTO-2020-09-10-15-31-37

         Estem sortint del bosc i arribarem a tocar de la carretera vella. Al costat mateix hi ha la A-26. ATENCIÓ: el track ‘sembla’ indicar que cal travessar aquestes vies de circulació de cotxes: NO s’ha de fer (ni pensar-ho), és molt perillós. Jo crec que s’ha de trobar un pas soterrat que no hem localitzat, per tant hem seguit pel marge de la vella N-260 (amb molt poc trànsit) fins al poble.

DSC07991 Argelaguer Finalment arribem a Argelaguer on anirem a dinar al restaurant (‘Casa de menjars’) Cal Xac, casolà i molt concorregut.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/argelaguer-sales-de-llierca-tortella-56658725