(Pallars Jussà) Ruta el mes d’agost de 2014; 7 km; +312 -312; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Pantà de Sallent, pujar amb el telefèric, estany Gento, Estany Tort, refugi de La Colomina. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt en forma de “Y”; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: L’any 1917, mentre es construïa la casa Keller, que ara és el refugi de La Colomina, es preparava la insurrecció de les cabiles del Rif contra l’ocupació colonial espanyola al nord del Marroc. Va acabar el 1926. Hi van morir 54.000 soldats espanyols.
A través de Tremp, la Pobla de Segur i Senterada, arribo a Cabdella i més amunt fins al pantà de Sallent. Aquí hi ha possibilitat de pujar amb el telefèric que supera el desnivell fins a l’estany Gento (verificar horaris a: http://www.vallfosca.net/teleferic.php).
Estem al centre d’un dels projectes més importants de principis del segle XX. A Catalunya, els projectes més interessants mai van resultar de l’esforç de l’administració pública, sempre van ser el resultat de l’activitat i la imaginació privada: el tren, la mineria, la ràdio, el sistema de funiculars, les colònies tèxtils... i l’obtenció d’electricitat dels recursos hidroelèctrics. Així tenim que la indústria catalana demanava més energia per moure les seves màquines. Fins aquell moment s’obtenia del vapor i de les turbines d’aigua. Va ser l’enginyer català Carles Emili Montañés Criquilon, qui va concebre el pla per oferir electricitat en quantitats suficients.
Comprem els bitllets, esperem una mica, fem una foto a la cabina i cap a dins! El formidable projecte dels anys 1912 a 1914, va tenir continuïtat, per ampliació, a finals del mateix segle. Precisament per a l’ampliació calia seguir pujant materials i personal per a la construcció, amb aquesta finalitat es va abandonar el petit carrilet que havia funcionat abans i es va construir el telefèric. Aquest telefèric es va posar en marxa el 1981 per FECSA i tenia com objectiu principal una ampliació que havia de transformar el sistema lacustre en una Central de Cicle Reversible. Aquest telefèric és un dels de major capacitat d’Europa ja que pot transportar fins a 25.000 kg de càrrega i serveix tant pel transport de passatgers com per materials.
Pujant amunt, la vista es va enlairant per sobre del pantà de Sallent. Aquest projecte d’explotació de la força d’origen hidràulic, coneguda com “hulla blanca”, requeria fortes inversions i Montañés va recórrer al finançament de capital extern gra`cies a la participació i direcció del projecte per part de Frederick Stark Pearson, nascut a Lowell (Nord Amèrica, el 1861) i que va morir a l’oceà Atlàntic el 1915. Amb Pearson al capdavant va néixer la Barcelona Traction Ligth & Power, el 1911 a Toronto, amb un capital de 40 milions de dòlars més coneguda com “La Canadenca”).
L’estació superior del telefèric és al costat de l’Estany Gento. Un estany d’origen glacial, com tots és de la conca superior, situat a uns 2140m, i que és capçalera del riu Flamisell. Recordem que estem al municipi de La Torre de Cabdella, de la Vall Fosca, al Pallars Jussà. Fins aquest estany arribem els conductes excavats a les roques que porten l’aigua dels estanys que estan a nivells superiors. I des d’aquest estany, l’aigua baixa per una canonada fins a la central de producció d’energia elèctrica.
M’entretinc una mica a l’edifici que hi ha dalt d’un promontori, sobre l’estany Gento. Aquest edifici disposa d’un alberg que gestiona el Patronat de Turisme de la Vall Fosca, durant els mesos d’estiu. També disposa d’un petit refugi lliure, que està a disposició dels excursionistes tot l’any. Torno cap al telefèric i trobo el rètols indicadors del sender que comença a sota mateix de la torre del telefèric i que m’ha de portar fins al refugi de La Colomina.
El camí puja dret fins a un punt amb uns indicadors i la via del carrilet. Aquí, cap a la dreta es va al refugi. Cap a l’esquerra cap a l’estany Tort. D’acord amb el meu pla toca anar a l’esquerra, després tornaré a passar per aquest punt per tal de dirigir-me cap el refugi.
Estany Tort amb les vies que encara queden com a testimonis del passat. Aquestes vies ens informen de l’existència d’un sistema de transport de materials, des dels inicis de les obres, format per dos funiculars i un ferrocarril que, com es pot veure, era de via estreta, conegut com “el carrilet”. Aquest carrilet comptava amb 5km de via. Actualment encara es conserven alguns dels trams de vies. Altres es van aixecar fa temps.
Pel camí he pogut veure algunes restes d’antigues construccions i altres murs de contenció dels llacs. Aquí hi ha un dels murs de contenció que es van aixecar. A l’hivern hi acostuma a fer molt fred, aquí. L’any 1956, la petita estació meteorològica que hi havia al costat de l’estany Gento va donar la més baixa temperatura mai donada a la península Ibèrica: -32ºC.
Les aigües embassades prenen un agradable color verd. Arran de les obres de tot el sistema lacustre, els diversos estanys van passar a recollir molta més aigua que anteriorment i tots els estanys van passar, amb l’estany Gento, a formar part d’un únic embasament. Després de diversos anys d’activitat molt costosa, durant la Primera Guerra Mundial, la feina es va reduir i la última connexió entre estanys es va realitzar el 1940.
He anat tornat pel camí del carrilet fins al punt on abans he girat a l’esquerra i hi ha el pal indicador. Ara he seguit de cara i després he començat a pujar un altre tram dret. Després d’una forta pujada, en un revolt, ja es veu el refugi de La Colomina.
A punt d’entrar dins del refugi, destaca el seu aspecte de fusta i els quatre tirants d’acer (ara adornats amb banderes d’oració budistes) que fixen els quatre angles de la construcció al terra. L’edifici original es va construir el 1917 com a vivenda per l’enginyer que dirigia les obres, en Keller. L’any 1985 l’edifici estava molt malmès i es va restaurar i adaptar com a refugi d’alta muntanya, passant a ser propietat de la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya). Fa anys hi vaig estar dormint, amb un parell d’amics. Aquell dia vam arribar-hi cap el tard mentre una tempesta de calamarsa ens queia al damunt i el vent gelat xiulava. A dins el vent també es filtrava per entre les escletxes de les fustes de les parets. Ara està molt més adaptat per dins i ja no hi entra el vent.
Estany de La Colomina... encara hi ha gent que creu que aquest sistema d’aprofitament hidroelèctric va ser construït per Franco, de tanta publicitat com es va fer dels embassaments que va inaugurar, però no és així. Aquest sistema de Cabdella va ser el primer en la península i com que va començar el 1912, la dictadura del general Franco no hi va tenir res a veure.
Panorama des de dins del refugi. Els finestrals estan orientats cap a la Vall Fosca, a sud. A l’esquerra el Montsent de Pallars i al fons les serres que tanquen l’horitzó amb les seves tonalitats grisoses, que no resulta fàcil d’identificar, però que omple l’esperit.
Vaig baixant. Des d’aquesta altura sembla evident que estem dins de Pallars Sobirà (que com tots sabeu vol dir “el superior”, “el més alt”), però el sistema de comunicacions de cabdella, centrat en Pont de Suert, explica el fet que estigui adscrit el territori al Pallars Jussà (el “més baix”, o “inferior”, o “de sota”).
A punt de baixar un altre cop amb el telefèric puc parlar una mica amb el conductor, l’encarregat de fer-lo funcionar. Tinc un dubte perquè resulta que cal pujar i baixar unes dretes escales des de peu pla fins a la cabina i tenint en compte que quan es va construir va ser per transportar material, em pregunto com s’ho feien amb les escales. Em fa observar l’existència de les dues politges que subjecten la cabina i també que a l’estació inferior hi ha una gran gàbia, de color groc. Quan es vol traslladar material, amb les politges del telefèric es fa baixar la cabina i es deixa a terra; després es puja la gàbia ja carregada de material i es transporta a l’estació superior, on un altre cop les politges permeten baixar la gàbia amb tot el material i descarregar-lo a peu pla.
Si vols el track per gps, clica: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7710401