(Priorat) Ruta 1277 el 2/11/2020; 13 km; +400 -400; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Poboleda, ermita Maria Assumpta, pantà sant Blai, mas Sant Blai, Monestir Bonrepòs. Participants: Josep C, Toni C, Vinyet i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 49.
 |
 |
FA ANYS: Avui fa exactament 267 anys que es va inaugurar la nova església de Sant Pere de Poboleda.
Inici a Poboleda, el primer dilluns després del confinament municipal (però el cap de setmana proper es repetirà). Els carrers baixen en fort pendent cap els meandres del riu Siurana.
Baixem pel carrer fins a l’església de Sant Pere. L'actual edifici és continuació d'una església anterior, també dedicada a Sant Pere i que constituí la parròquia de Poboleda, separada de la Morera de Montsant, el setembre de 1349. Per acord municipal de l'abril de 1749, es decidí la construcció del nou temple, les obres del qual van començar el 1750 i es van acabar molt ràpidament ja que el temple es va poder inaugurar l'1 de novembre del 1753.
En una cantonada hi ha un bonic quadre amb rajoles del poble. El nom de Poboleda té el mateix origen que el de Poblet i significa "pollancreda o albereda". Es tracta, per tant, d'un topònim romànic d'origen llatí, ‘populetum’. El nom consta documentat des del segle XII. La carta de població de Poboleda conta del 1270 i va anar creixent amb els anys sota el domini de la Cartoixa d’Escaladei. Actualment conserva l’esperit rural integrat en la natura, tal com devia ser, salvant les distàncies del temps, aquells primers segles.
Comencem a caminar doncs carrer amunt. A la façana d’una casa hi ha aquesta curiosa placa d’homenatge a Benet Viñes i Martorell que, tal com indica, va ser un mossèn que havia nascut en aquesta casa el setembre de 1837. A més va esdevenir un científic altruista que, destinat a l'Havana, va establir els mètodes per al pronòstic de ciclons; les seves prediccions estalviaren moltes pèrdues materials i humanes. Les seves obres l'hi atorgaren el reconeixement de la comunitat científica internacional. Va morir a l’Habana el juliol de 1893.
Aviat deixem el poble per la seva part nord i ens enfrontem al paisatge magnífic de turons i vinyes i més vinyes, totes vestides de tardor. Aquestes vinyes formen part de la prestigiosa D.O. Priorat.
La pista segueix per un altiplà en suau pendent de pujada. Estem seguint el GR-174. Quan la Generalitat republicana va fer la divisió comarcal de 1936, es va plantejar la possibilitat de crear una comarca única que aplegués les actuals comarques del Priorat i el Baix Camp, però aquesta opció es va desestimar. Finalment es va imposar la memòria popular que històricament havia identificat la contrada amb el monestir o priorat cartoixà.
El camí es desvia per un altre que s’enfila una mica més i passa per un terreny bàsicament de llicorella. La llicorella és una roca esquistosa, situada a l’inici del metamorfisme, que prové de la consolidació de sediments argilosos. Les llicorelles són molt abundants a tota la zona pirinenca i també s’anomenen pissarres.
Estem seguint l’antic camí que portava a Cornudella, però per aquí cal posar atenció per desviar-se un moment, un cop hem fet uns 3 quilòmetres, per tal d’anar a visitar la petita i moderna ermita de Santa Maria Assumpta, dels anys 70. Assumpció de Maria és la creença, d'acord amb la teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra. Altres noms que pren són: Mare de Déu Dormida, Dormició de la Mare de Déu, Trànsit de la Mare de Déu o la Mare de Déu Morta.
Hem tornat a seguir la pista del GR i una estona després arribem al coll del Conill, al costat del qual hi ha el Mas d’En Gil. Aquí ens aturem a menjar una fruita. Aquí, que veníem seguin la direcció nord-est, ara es gira per pista cap a nord-oest.
El Montsant, magnífic i imponent, el tenim tota l’estona al davant nostre.
Entrem en espai ombrejat per bosc que envolta el camí. Només creuat el Barranc de Comanginers ens trobem, a l'esquerra, el pantà de Sant Blai, un bon toll d'aigua, on la corrent es aturada per una presa que té una canalització a la dreta, per on marxa l'aigua.
Passant el barranc de la Morera (població que tenim en la mateixa direcció que anem i als peus dels cingles), trobem a la dreta un interessant i ben conservat forn de calç.
No gaire estona després anem trobant diversos rètols informatius; és evident que aquí s’hi ha marcat un itinerari botànic. Aquest rètol parla de l’aritjol (“Smilax aspera”). Es tracta d’un arbust o liana amb espines que s'enfila a altres plantes per mitjà de circells. Dioscòrides va descriure les propietats antiverí d'aquesta planta. Degut a aquesta suposada propietat molts emperadors romans, com Claudi, Calígula o Domicià, prenien preparats d'aquesta planta amb finalitats preventives.
Quan ja hem caminat quasi 7,5 quilòmetres arribem al punt més alt d’aquesta excursió, a uns 600 metres. Aquí hi ha el lloc clau, l’objectiu, l’indret molt interessant per la història de Catalunya. Primer veiem el mas Sant Blai i després a tocar el Monestir de Bonrepòs.
L’espai disposa de molta ombra, molt adequada per un indret amb el nom de Bonrepòs. L’origen d’aquesta casa es troba en un antic ermitori establert després del 1170. L'any 1215 s’hi va constituir una comunitat femenina cistercenca, quan s’havia produït el trasllat dels monjos i eremites dels voltants a la nova cartoixa d’Escaladei. Margarida de Prades, vídua del rei Martí l’Humà, que havia professat com monja de l’orde del Cister, va ser nomenada abadessa de Bonrepòs el 1428, un any abans de la seva mort. El 1462, es va produir l'abandonament definitiu del monestir per la manca de monges. Després del litigi entre Escaladei i Santes Creus, a meitats del segle XV, es va atorgar a la Cartoixa d'Escaladei, que va utilitzar-la com a granja; els objectes de culte i l'arxiu van anar a Santes Creus. Margarida de Prades, la reina vídua de Martí I l’Humà hi va ser soterrada el 1429.
Aquesta foto me l’ha facilitat l’amic Camp i mostra el casament del rei Martí l’Humà amb Margarida, per influència del Papa Luna i després de la mort del fill i successor Martí el Jove. Martí l'Humà va ser sobirà dels territoris independents de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya, comte d'Empúries i rei de Sicília. Era el moment de la màxima expansió del Principat de Catalunya a la mediterrània. El rei va morir al monestir de Santa Maria de Valldonzella el 31 de maig de 1410.
Damunt de la porta hi ha el símbol d’Escaladei (l’escala fins a la creu i les lletres S i D). Martí va ser l’últim rei, per línia directa, del casal de Barcelona. Amb la seva mort es convocà el Compromís de Casp de 1412, en el qual es trià per succeir-lo a Ferran I, anomenat el d'Antequera. Per cert, aquell 1412 encara quedaven una mica més de tres segles per Catalunya de ser independent amb les seves Constitucions, Corts i Institucions; fins que es va acabar amb el decret de Felipe V el 1715. Decret que no podia dictar ja que havia jurat les constitucions de Catalunya.
Acabem de donar la volta al monestir. És una pena veure com aquest element tant important en la història està tan abandonat i és una llàstima que cada any Catalunya perdi 16.000 milions dels impostos (de l’any 2014, segons Oriol Amat a ‘coleconomistes.cat’) que paguem els catalans, una part dels quals podrien servir per consolidar o restaurar els nostres monuments. Per cert, si aquesta xifra suposa 1330 milions € mensuals, o 44,4 milions cada dia.
Ara ja tot serà tornada, en direcció sud. Pel camí, les vinyes i els ceps ens ofereixen els tons cromàtics de la tardor. Cal ara uns 6 quilòmetres per tornar al poble. Un il·lustre ponent de la Constitució espanyola, Jordi Solé Tura, va escriure que el dret d’autodeterminació significa que la població del territori on es demana exercir aquest dret s’ha de pronunciar per la independència o rebutjar-la. Però que precisament perquè és un dret només s’ha de pronunciar la població del territori que pretén autodeterminar-se. Si Solé Tura, que havia estat al front del PSC avui veies com es comporten i què diuen els que dirigeixen el Partit (com en Miquel Iceta), li caurien les llàgrimes. Manel Mas (‘catalunyalliure.cat’) va escriure que cal destacar en primer lloc que (Iceta) com a estudiant no va sobresortir amb èxit, en segon, que es dedica a la política des dels 18 anys. Això certifica la seva nul·la experiència en comerç, indústria o serveis, es a dir, no sap que és un negoci, tenir treballadors, clients, proveïdors, períodes de crisi, i ha tingut sempre el sou assegurat sense cap problema. És suficient per al càrrec que ocupa?
Una bona estona després, veiem Poboleda, al fons de la vall, on es pot banyar els peus al riu Siurana.
A Poboleda, disposem d’una estona per menjar una mica i descansar d’aquesta bonica i enriquidora caminada. Per aquesta terra, la tradició oral diu: A Torroja, la gent boja; a Poboleda, no tant; a l'Arbolí són els macos i a Alforja, la flor del camp.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/poboleda-ermita-maria-assumpta-mas-sant-blai-monestir-bonrepos-59791346
Aquesta excursió té l’IBP que s’ha indicat a dalt. Veure l’anàlisi a: https://www.ibpindex.com/index.php/es/