(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Vallès Oriental ) Ruta 1349 el 3/06/2021; 11 km; +360 -360; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Feliu de Codines, torrent Baliarda, gorg Negre, ermita Mare de Déu del Grau, gorg Elies. Participants: Jordi, Narcis, Josep C, Anna P i Miquel. Tipus de sortida: circular, travessa lineal, anada i tornada; Dificultat: fàcil/moderada. IBP: 47.
 |
 |
FA ANYS: Sant Feliu de Codines va comprar la seva independència a Carles IV.
Hem aparcat a la plaça de la Fonteta i pugem cap a l’església de sant Feliu. El portal data del segle XIII, però l’edifici va ser refet entre el 1940 i el 1948, aprofitant part de l’església anterior que ja havia estat modificada el 1698. El campanar és del 1954.
Deixem la façana de l’església i seguim. El nom de Sant Feliu ja apareix l'any 1059 quan Mir Geribert i la seva esposa Guisla foren nomenats barons de Montbui pel Comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell. Amb el pas dels segles, els habitants de Sant Feliu es van plantejar la independència respecte la baronia de Montbui. Després de molts litigis, i aprofitant una conjuntura favorable, es va obtenir del rei Carles IV, l'any 1793, el títol de Vila a la parròquia de Sant Feliu de Codines, encara que aquesta concessió no va poder ser efectiva fins el dia 8 de desembre de 1799, data en què es van poder reunir els 25.000 rals de billó que es demanaven.
Passem pels carrers històrics. Una bonica finestra a Can Sunyer. Es tracta d’un edifici del segle XV que també es conegut com a Casa Mestres, ja que durant un temps va ser propietat del pintor Félix Mestres. En temps passats va ser taverna i casa de menjars pels estiuejants quan sortien de l'església.
Arribats al cementiri, la pista comença a pujar. Carles IV va exigir un pagament per cedir al desig d’independència de Sant Feliu de Codines. Perquè havia de cobrar? Per signar un paper? Carles IV, nét de Felipe V, havia nascut a Nàpols. Queda clar que el 1799 l’espoli continuava. Els pobles de la Catalunya central prou que ja havien patit la política de represàlies a gran escala (tal com documenta en Josep M. Torras i Ribé) contra la població civil, d’una violència extrema i com a mesura intimidatòria per assegurar el cobrament de les contribucions extraordinàries, mentre corrien els anys 1714 i 1715; època de la guerra de successió espanyola. Acabada la guerra, Felipe V de la Corona de Castella (que era Felip IV de Catalunya) va decidir liquidar les constitucions i institucions catalanes.
En un espai solejat hi creix una mata de saüc (“Sambucus Nigra”). Des d’antic es veu que s’han fet servir els fruits com a remei, però tot i amb això alguns experts recomanen anar en compte ja que moltes parts de la planta (fulles, llavors...) contenen components tòxics. No s'ha de confondre amb “Sambucus ebulus”, aquesta altra espècie molt semblant amb flors que formen inflorescències molt denses de color blanc i de la qual els seus fruits són baies molt tòxiques. I en el límit hi tenim una altre planta molt semblant i molt perillosa: la cicuta. La “Conium maculatum” (cicuta) també s’hi assembla molt però produeix tota una sèrie de substàncies químiques tòxiques com a mitjà de defensa davant enemics i depredadors. És extremadament perillosa i només 6 grams de fulles poden provocar la mort d’un adult. La intoxicació per cicuta era utilitzada pels grecs administrant-la als condemnats a pena de mort. El cas paradigmàtic va ser la mort del filòsof Sòcrates, a causa de la ingestió d'una solució a base de cicuta l'any 399 aC.
Després de 100 metres d’ascens tenim una magnífica vista dels Cingles de Gallifa.
Feta la foto, seguim un tros més endavant i e seguida baixa un sender que va al torrent de la Baliarda. El nom em porta un record: Francesc Baliarda, conegut com el Noi Baliarda, havia nascut a Sant Andreu del Palomar el 1813. A la mort de Ferran VII, el seu germà Carles es va comprometre a defensar els furs i les peculiaritats econòmiques enfront dels partidaris d'Isabel II d'Espanya. El famós Noi Baliarda va ser un revolucionari, heroi primerenc del moviment obrer, coronel de la milícia republicana, guerriller, protegit pels humils i perseguit per les autoritats locals, que el van considerar un bandoler. L’estiu de 1850 feia poc més d'un any que havia acabat la Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlista, que havia enfrontat les tropes de la reina Isabel II contra una coalició de carlistes i republicans. En aquelles dates, els diaris només donaven notícia de les partides que es negaven a rendir-se, i que convertits en trabucaires assolaven les autoritats borbòniques a Catalunya.
Passat el torrent, l’espai s’eixampla i trobem una bonica estesa de pollancres. Per cert, afegim d’en Baliarda que només una delació va portar a la seva mort la matinada del 28 d'agost del 1850.
Coincidim amb el GR. Em sembla que és el GR-5, però els senyals són molt irregulars o inexistents. Del poble afegim que, etimològicament, “codina” ve a ser una roca a flor de terra que fa una clapa nua de vegetació.
Fa uns 4 quilòmetres que caminem i arribem al Gorg Negre que es forma amb la riera de Gallifa. Ara seguirem en direcció sud.
Més endavant (uns 500 metres) passem per la Riera de la Roca que segueix el Sot de la Baliarda. Per situar-nos en la història més actual potser hem de recordar que l’escriptor Pérez Reverte, a qui fa uns dies li han donat un premi, té un pensament que no vull qualificar. Es veu que en l'entrevista, que data de 2016 per al diari El Mundo, l'escriptor Pérez-Reverte i l'artista Sabina parlaven sobre Catalunya i va dir "Com que sóc jacobí, aquest tema l'hauria solucionat al segle XVIII. 'Xas, xas, xas, xas! (Amb un gest amb la mà com si portés un ganivet). Ara ja no té solució", assegura Reverte, que recorda que "hi va haver moments en què es podia passar una població sencera a ganivet al segle XI, però no en el segle XXI" I seguidament (segons es pot llegir a ‘20minutos.es’: “Sabina només arriba a dir, somrient: "M'adhereixo a la proposta del meu company”.
Hem deixat el torrent i hem pujat uns 40 metres de desnivell fins a una cruïlla de pistes. A l’esquerra n’hi ha dues, cal seguir la segona. Passem per uns estrats molt vermells, argilosos. Per cloure la trista i terrorífica nota de premsa anterior, ja podeu veure què pensen fer amb els catalans alguns dels bàrbars que es mouen per la península.
En només 300 metres arribem a l’ermita de la Mare de Déu del Grau. Estem ara dins del terme municipal de Gallifa. L’ermita evidencia elements romànics de la mateixa època de la Capella del Castell i de l'Església Parroquial de Gallifa. Consta documentada per primera vegada el 1227 amb el nom de Santa Maria "de Gradu".
La porta està tapiada però per una estreta finestra puc introduir el braç i fer una fotografia parcial (molt parcial) de l’interior.
Una mica més endavant es deixa la pista i es baixa per un sender en fort descens cap el Sot de la Vila.
La baixada s’acaba i tenim a l’esquerra el Gorg de les Elies, que rep el nom d’un mas que trobarem més endavant i que avui, em sembla, és allotjament turístic.
Card d’ase (“Carduus pycnocephalus”). Carduus deriva de la paraula sànscrita "kar" que significa ser dur, i del grec "árdis" que significa punxant (la punta del dard), que punxa, en referència a les punxes dures que protegeixen la planta.
Deixem a la dreta la casa de les Elies i mentre el camí va pujant suament, al mig d’un dels pocs prats hi ha un bonic lledoner, espècie que pot arribar a viure 600 anys. El lledoner s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs o jous, aprofitant la seva flexibilitat i duració. Els seus fruits, els lledons, són dolços i comestibles. Es poden menjar tal com són, però l'ús més freqüent és per fer melmelada de lledó.
Tornem a ser a Sant Feliu de Codines, un municipi que havia tingut importants extensions de pins, probablement per l’explotació que es feia antigament de les pinyes; als segles XVIII i XIX la població era coneguda per Sant Feliu del Pinyó. He trobat una dita paremiològica que diu “A Muntanya són cap-grossos, al Vallès són encantats, i a Sant Feliu de Codines n'hi ha alguns de barrejats”.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-feliu-de-codines-torrent-baliarda-gorg-negre-ermita-mare-de-deu-del-grau-gorg-elies-74880293
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/valles-oriental/564-cardedeu-turons-batalla-de-cardedeu-o-llinars-santa-coloma-de-marata-mare-de-deu-de-pla