(Lanzarote) Ruta el 6/02/2019; 10 km; +140 -140; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Isla de la Graciosa, Caleta de Sebo, Jable del Salado, Montaña Amarilla, Plano del Corral, Peña Laja. Participants: Jordi i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El juny de 2018, la Graciosa va ser reconeguda com la vuitena illa habitada de les Canàries.
Estem al port d’Orzola. En la magnífica web de toponímia (‘toplanzarote.ulpgc’) trobo el següent comentari sobre el nom d’Orzola: Alvarez Delgado s’inclina per considerar-lo un basquisme; Agustín Pallarés creu que el nom d´Órsola (amb “s”) és de procedència genovesa. Però el més probable és que es tracti d’un guanchisme (dels ‘majos’), com tants altres termes de la toponímia canària.
Des del port d’Órzola surten els vaixells que van fins a l’illa de La Graciosa.
En el trajecte, el vaixell puja primer fins a passar per la Punta Fariones. El terme ‘farion’ significa, en aquest cas, les grans roques que van caure a mar i sobresurten encara. ‘Farión’ prové, doncs, de ‘farallón’ amb el significat de penya-segat, promontori sobre el mar.
Aquest indret permet admirar les parets verticals que baixen del Lomo del Zalahar. Tot el que tenim a sobre del Lomo és el parc natural de l’Arxipèlag Chinijo. Aquest arxipèlag és un parc natural i està format per un grup d'illes i illots situat al nord de Lanzarote. Concretament: Montaña Clara, Roque del Este, Roque del Oeste, Alegranza i La Graciosa. Agustin Pallarés (‘agustinpallares.blogspot’) diu que el nom Chinijo és un terme privatiu de la parla popular amb el significat de ‘petit, xicotet’.
Després de girar la Punta, el vaixell s’orienta a sud-oest per anar al port de l’illa, conegut com Caleta del Sebo. El port rep aquest nom per les freqüents i abundants acumulacions de “sebas”, un terme d’origen portuguès que aquí serveix per designar les algues marines (“Cymodocea nodosa”), que el mar agrupava en aquesta part de l’illa. L’economia de l’illa estava basada en la pesca atlàntica. Fa setze, anys quan vaig venir de viatge, el poble tenia poques cases i les barques estaven al port. Ara al port hi ha vaixells esportius i les barques han quedat arraconades; ara l’economia prové del turisme.
Ja estem a l’illa de La Graciosa. Mirant cap a l’illa gran, Lanzarote, aquest braç d’aigua de mar és conegut com El Rio, probablement pel fet de ser molt estret (un quilòmetre) i pocs metres de profunditat. No va ser fins fa un any que la Comissió de Comunitats Autònomes del Senat d’Espanya va reconèixer aquesta illa com a la vuitena habitada. Sembla que el Senat espanyol va molt lent i fa poca feina, perquè l’illa fa molts anys que és habitada, fins i tot jo ho sabia.
Comencem a caminar en direcció oest, seguint un camí que voreja la sorra de la llarga platja. Aquest terreny inicial es coneix com el Jable del Salado. El terme ‘jable’ és un terme propi del país i que prové del francès ‘sable’, sorra. Amb seguretat va ser portat per Jean de Bethencourt en el procés de conquesta ja que devien ser els primers en denominar a la seva manera la sorra.
Si ens anem fixant, la sorra és d’origen animal, de closques de mol·luscs triturades i acumulades formant les platges actuals.
Ahir dia 5 de febrer va fer exactament 100 anys de la gran vaga de la Canadenca . Aquell dia de l’any 1919 un grup de treballadors van començar una vaga que es va convertir en vaga general. Després de 44 dies es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores. Aquell va ser un fet històric. La vaga va anar en contra de les lleis existents (sovint el poble acaba protestant contra les lleis existents per aconseguir millores). Barcelona es va mobilitzar, el govern va fer empresonar 3000 persones, però al final es van aconseguir uns drets dels quals ara tots els catalans, però també els espanyols, en gaudim.
Deixem a la dreta la Hoya de Chó, un petita depressió del terreny i a l’esquerra la platja del Francès. El volcà Montaña Amarilla ja el tenim al davant mateix.
Al vessant sud de la Montaña Amarilla s’hi ha format un penya-segat i una petita badia oberta que és coneguda com platja de la Cocina.
L’erosió del vent i de l’efecte de l’aigua i la sal ha erosionat les roques que adopten curioses formes.
Parlàvem de la Vaga General de la Canadenca; Si vols saber una mica més el que va passar, un breu video (de 2’40”) publicat el 2016 es pot veure al final d’aquesta crònica. La democràcia també s’ha tingut que lluitar a tot Europa. Ha suposat milions de morts. Ara en gaudim, però els espanyols no haurien de permetre que els drets fonamentals de manifestació i protesta siguin conculcats ja que la història demostra (com es veu al video) que molts cops el poder només reacciona davant de les necessitats de la població per la pressió popular; això té una explicació: els poderosos sovint viuen millor que el poble i per això no els hi cal fer canvis.
Per cert, aquell any 1919 Espanya era també un regne i el rei era Alfonso XIII qui, l’any 1941 va abdicar, a l’exili de Roma, en favor del seu fill Juan de Borbón.
La vista de l’illa és total: al centre destaca la Montaña del Mojón i més enllà la de les Agujas Grandes. Fins i tot veiem la Montaña Bermeja, a l’extrem nord de l’illa. L’illa de la Montaña Clara es veu al nord directe nostre, més enllà de La Graciosa.
La pujada és prou dreta i constant, però amb només 120 metres de desnivell. Dalt del tot, a la cresta, es pot observar com el cràter va quedar obert pel vessant nord, el que indica cap a on va descarregar la lava l’erupció.
En un article del professor Gargarella (El País, maig 2014) deia: “El dret de protesta no és un dret més, sinó un d’especial rellevància dins de qualsevol ordenament constitucional ja que es tracta d’un dret que ens ajuda a mantenir vius els restants drets; sense un potent dret de protesta, tots els altres queden sota amenaça”.
Arribem a la plana que rep el nom de ‘El Corral’. El conjunt Chinijo sobresurt per damunt d’una plataforma marina d’aproximadament 100 metres de profunditat. Es calcula que l’illa va començar a formar-se fa uns 45.000 anys i va mantenir la seva activitat eruptiva fins fa uns 15.000. Ara nosaltres girem en direcció a l’est per tornar al poble.
Tres quilòmetres després estem dins del poble de la Caleta de Sebo. És el nucli habitat més gran de l’illa (uns 700 habitants). Hi ha un altre poble, molt petit, a l’illa: Pedro Barba, situat a l’extrem nord-est, darrera dels penya-segats coneguts com Morros Negros.
Ja hem tornat i estem un altre cop a la Caleta de Sebo. L’església de La caleta de Sebo, està dedicada a la Mare de Déu del Carme i la coneixen com la Verge del Mar. Com és lògic és la patrona de l’illa. Es tracta d’una església construïda l’any 1945. Dins, destaquen els elements de tradició marinera, el retaule major té forma de barca i l’altar es suporta en una àncora.
Video publicat a Youtube el 20 de gener de 2016 sobre la Vaga de la Canadenca del 1919:
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/orzola-isla-de-la-graciosa-caleta-de-sebo-montanaamarilla-32894487