(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Migjorn) Ruta 1403/4 el 15/03/2022; 1,2 km; +1 -1; 0,5 hores. Visita al jaciment talaiòtic de Capocorb Vell. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil, passeig.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1918 van començar les excavacions al jaciment de Capocorb Vell.
El jaciment de Capocorb Vell està en la carretera que es dirigeix al far del Cap Blanc. Estem al terme de Llucmajor, on Capocorb Vell és una antiga possessió que durant la dominació musulmana era una alqueria denominada ‘Jnjar’. Després de la conquesta catalana, el rei Jaume I la cedí a Martí Ferrandis. El poblat prehistòric de Capocorb Vell pertany a la cultura dels talaiots i és un dels més grans i més ben coneguts de Mallorca,
D’entrada ja se’ns presenta una magnífica torre de planta circular: és un talaiot. El poblat conté tres torres d'aguait o de defensa als voltants, un centre cerimonial al bell mig i una doble filera d'habitatges al costat d'aquest, i un altre habitatge separat al sud-est.
El poblat està datat de finals del segon mil·lenni aC. L’any 500 aC va ser transformat per les societats balears, després d’una sèrie de conflictes civils generalitzats per tota l’illa, fins a l’arribada de les tropes romanes l’any 123 abans de la nostra era. No se sap si els romans van ocupar directament el poblat o si més endavant va ser habitat en l’òrbita bizantina. El que és cert és que en època musulmana es va fundar l’alqueria que hem esmentat al principi.
Hi ha una columna dedicada a Josep Colominas Roca. Va ser a partir de 1918 que l’arqueòleg català, de l’Institut d’Estudis Catalans, va realitzar les tres excavacions que van permetre el descobriment de 5 talaiots, 3 de rodons i 2 de quadrats, una gran murada i una quinzena de recintes, entre cases i diferents espais oberts.
Cal seguir caminant, per aquests senders envoltats de roques. Veiem construccions només intuïdes per la imaginació, escoltem el piular d’alguns ocells i percebem el silenci. Aquí hi havia unes cases i gent i alegries i potser també penes.
Un detall sobre l’espai reduït interior d’una casa, on hi domina el gruix brutal (com la devien pujar?) de la columna que conserva quatre grans blocs (de quantes tones de pes?). Per cert, per perspectiva històrica, diguem que aquell any esmentat del 1918, a més d’excavacions es va produir una brutal escassedat de subsistències i esclaten a Palma greus avalots per la manca de carbó (18 de febrer); les dones i els joves són els principals protagonistes. Milers de manifestants saquegen els magatzems del moll i es produeixen enfrontaments entre els revoltats i la Guardia Civil. El militant socialista Miquel Cabota resulta ferit greu per un tret de bala. L’any següent es tornen a produir greus disturbis i es declara l’estat de guerra. Per cert, el 29 de gener, Joan March havia publicat una carta en la qual negava la seva implicació en l’exportació i acaparament de productes de primera necessitat (cedoc.uib.cat’).
Un caminet, indicat, ens porta a caminar per damunt d’una, relativament, llarga murada des de la qual es pot veure una filera de cases. El que avui en diríem ‘cases aparellades’.
Amb més detall, ens adonem que el propi gruix dels murs i columnes ocupa la major part de la superfície disponible.
Seguim endavant i jo tinc la impressió d’estar volant per sobre d’un petit laberint.
Com es construïen? Un rètol en fa un esbós. És clar que hi preparaven una rampa de terra a mida que la torre anava guanyant altura.
Ara tinc al davant una de les torres de base quadrada.
Més endavant, ara que ja soc capaç d’entendre la murada que estava unida a les torres, una altra de quadrada i un arbre ressec que sembla voler fer companyia amb la seva imatge despullada a les despullades roques de la torre.
Un rètol és orienta: l’aspecte de la murada. L’altura dels murs devien arribar als dos metres i l’amplada superava, en molts casos, el metre i mig. Aquesta estructura ciclòpia vertebrava les diferents edificacions del poblat: cases i talaiots. És evident que aquesta comunitat era important i per això estava ben protegida. La murada, ben segur que envoltava tot el poble i unia les diverses torres. En algun tram, no localitzat (com si que es pot veure a Ses Païsses), devia haver-hi la entrada d’accés.
Els blocs són molt grans. Per fer-nos una idea he deixat el meu barret entre les roques per ajudar-nos a tenir una perspectiva.
Ja estic acabant i vaig seguint el camí del mur, que ve a ser com fer el camí de ronda d’un poble emmurallat medieval.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/jaciment-talaiotic-capocorb-vell-98632181
Informació general sobre la cultura talaiòtica:http://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/illes-balears-mallorca/1126-talaiots-de-mallorca-cultura-talaiotica-arqueologia-rutes