(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Pla de Mallorca) Ruta 1403/1 el 12/03/2022; 0,5 km; +1 -1; 0,25 hores. Visita a l’anomenat santuari de Son Corró. Participants: Jaume i Miquel. Tipus de sortida: molt curta, anada i tornada; Dificultat: fàcil, passeig.
 |
 |
FA ANYS: Aquest jaciment va ser descobert el 1895 per Bartomeu Ferrà.
Aquest jaciment talaiòtic està a la carretera que va de Costitx a Sencelles, km 3, en un revolt. Es pot aparcar quasi al costat. És un accés lliure i amb bon estat. Nosaltres hi hem caminat una mica pel costat, però només són les restes d’unes columnes i el que s’insinua de murada.
Pren el nom de la finca de Son Corró. Al final del període talaiòtic es devia haver produït un distanciament d’alguns grups familiars d’un model de vida que es devia basar en la reciprocitat i la solidaritat. Probablement amb els segles s’hauria consolidat una certa desigualtat econòmica entre comunitats, la qual devia haver facilitat que les elits es preparessin per una vida militar enrolant-se com a mercenaris en els exèrcits de Cartago primer i de Roma després, en la seva lluita pel control de la Mediterrània (els anomenaríem ‘foners’).
Aquestes columnes, tot net i preparat, fan el seu efecte. Es designen amb el nom de ‘santuaris’ els edificis d’època post talaiòtica, que va per tant entre el 550 i el 123aC, amb planta de ferradura o pseudo quadrangular. L’espai interior sense compartiments compta amb una, o varies (com és aquest cas) columnes.
En aquesta fotografia es pot apreciar el que devia ser el basament del mur perimetral. Alguns santuaris haurien pogut tenir una llarga vida, fins i tot més enllà del 123 aC, moment de l’arribada del romans. Els santuaris, en el context explicat, podrien haver estat llocs destinats a reunions de tipus polític i econòmic, que probablement haurien estat reforçats per cultes rituals. Potser, espais privatius per un cercle minoritari de la comunitat que hauria reforçat la seva posició social mitjançant símbols de força i virilitat. El jaciment es va descobrir l’any 1895 durant les obres de remodelació d'un mur de bancal per ampliar la zona de conreu de la finca. El llavors director del Museu Arqueològic Lul·lià, Bartomeu Ferrà, hi intervingué documentant i recuperant materials arqueològics.
El ‘toro’ podria ser un dels símbols religiosos d’aquella època, que potser devia resumir el desig de força i domini dels membres del clan adherit. Al costat de les restes arqueològiques del santuari es van descobrir tres caps de toro, en bronze, i altres materials arqueològics. Bartomeu Ferrà va advertir que el descobridor havia rebut ofertes per comprar les peces per les 3.500 pessetes que demanava, i proposà a la Diputació Provincial comprar-les i fer-ne còpies en motlles. Vist que ni la Societat Arqueològica Lul·liana, ni la Diputació podien pagar la quantitat, el Louvre volgué comprar-les, però finalment l'estat espanyol les va adquirir i ara es troben al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, a Madrid.
Estem en terme de Costitx. Des de finals del segle XX, l'Ajuntament de Costitx ha intentat, sense èxit, que aquestes peces tornen a l'illa. Per a això han demanat ajut al Consell de Mallorca i al Govern Balear. L'any 1980, l'alcaldessa de Costitx s'entrevistà a Madrid amb el director del Museu Arqueològic i, després, amb el ministre de Cultura, per demanar-los personalment la tornada dels “caps de toro”; la sol·licitud no va tenir resposta positiva.
Aquesta foto ja és d’interès personal, ja que al pany de terra (a Costitx, on hem anat després de la visita al jaciment) propietat del meu col·lega, hi té un grup de gats i gallines que conviuen perfectament i m’agrada anar-hi cada any a veure quants animals hi ha. Fa bonic veure aquests animals en llibertat dins del terreny; és clar que alimentats pel propietari. Durant la dominació musulmana aquest territori va ser una alqueria dins del districte de ‘Qanar A-sha’ i posteriorment en el repartiment, després de la conquesta catalana, va quedar a la part del vescomte de Bearn. Diguem que el nom de ‘Costitx’ prové etimològicament d’una paraula tardo romana que significaria ‘coster’ o ‘pujol’, ja que la vila està situada damunt un lleuger promontori.
Al marxar, fem una volta entre arbres i arbustos buscant els ous que les gallines ponen i que serviran per fer alguna bona truita. Interessant és un article (any 2009), d’Antoni Marimon, que parla de Bartomeu Ferrà. Diu Marimon “En aquests moments en què l’únic partit de l’oposició ja ha deixat ben clar que eliminarà tot d’una que pugui el nostre element identitari... potser seria reconfortant recordar que no tota la dreta mallorquina ha practicat l’autoodi, encara que, lamentablement el corrent criptocolonial sigui el majoritari. Entre els elements inequívocament conservadors que no es varen deixar arrossegar per aquesta estranya follia destaca una personalitat polifacètica, Bartomeu Ferrà Perelló (Palma 1849-1923). Escriptor, arqueòleg i mestre d’obres; el catedràtic Joan Mas i Vives el considera un dels representants més importants del costumisme mallorquí. A diferència de molts autors del seu temps, en la seva extensa obra predomina la llengua catalana. Fins i tot una part de la seva obra d’assaig també la redactà en la llengua de Llull, quan era molt freqüent utilitzar el castellà en aquest àmbit”.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/santuari-talaiotic-son-corro-bous-de-costitx-98445695
Informació general sobre la cultura talaiòtica: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/illes-balears-mallorca/1126-talaiots-de-mallorca-cultura-talaiotica-arqueologia-rutes