(Azerbajan) Ruta 1681 el 3/09/2025; 3,5 km; +135 -14; 2 hores. Visita a l’indret dels Petroglifs, a Gobustan, i després als Volcans de Fang. Participants: Isabel, Joan, Mercè, Josep, Vicenta, Vicent, Raquel, Miquel i la guia Aynura. Tipus de sortida: travessa; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El 30 d'agost de 1991, Azerbajan va declarar la seva independència.
Hem arribat al Parc Natural de Gobustan, en una hora i mitja des de Bakú la capital, sempre circulant per un entorn molt àrid i polsegós. Bakú està en la península d'Absheron, s'endinsa al mar Caspi i és coneguda per ser una de les zones més riques en petroli i gas del món. L’extensió del país és de 86 mil km2 i compta amb deu milions d’habitants.
Es pot veure com Azerbajan està envoltada per països com Iràn, Turquía, Armènia, Geòrgia i Rússia. Cal destacar la desigualtat, ja que la riquesa generada pel sector energètic no està distribuïda de manera uniforme. Existeix una gran disparitat entre les elits i la població en general. Alguns informes assenyalen que la riquesa del país beneficia principalment a una minoria de la població, dada aquesta que ja es veia a venir.
L’interior del centre d’informació està molt ben pensat i és molt interessant. Recordem que l'antropòleg i aventurer noruec Thor Heyerdahl va afirmar una vegada que Azerbajan, amb la seva rica i antiga cultura, es podria considerar un dels bressols de la civilització. Com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, el Parc Nacional Gobustan exerceix un paper crucial en la preservació i mostra d’aquesta herència.
A l’interior hi ha diverses reproduccions dels dibuixos que hi ha pel lloc arqueològic i que aviat anirem a visitar. En aquest cas, ho han remarcat en blanc per fer-ho més comprensible. Sovint, durant la visita, serà més difícil veure les incisions.
Aquest altre després el podrem veure i representa tot un grup d’homes i dones, potser en posició d’una festa comunal... però aquí, dibuixat en blanc i negre, es veu millor.
Sortim a l’exterior del Centre per dirigir-nos al lloc on hi ha aquestes restes històriques. El paisatge, el percebo com àrid, sec, polsegós. Un desert de sorres volcàniques, aportaria més sensacions cromàtiques, que no és el cas. Si visqués aquí potser em deprimiria.
Però aviat comencem la visita: els petroglifs. Més de 6.000 gravats rupestres que daten de fa 40.000 anys i que mostren la vida prehistòrica, incloent escenes de caça, rituals, animals i figures humanes.
La guia s’atura al costat d’una gran roca allargada, que fa l’efecte d’una taula irregular. Però no; és un “gavaldash”. Encara que no ens ho sembli és un instrument musical. Ella hi frega una pedra que hi ha i la roca comença a oferir sons diferents segons el gruix de la “taula”, que fa el paper de timbal o pandereta. El gavaldash era una mena de símbol d'unitat: els antics realitzaven a prop seu reunions i cerimònies religioses o festives.
Veig el primer petroglif. Molt evident i clar. S’hi veuen deu figures humanes. És molt probable que estiguin representant una dansa ritual o una cerimònia col·lectiva.
En aquests petroglifs s’hi veuen uns caçadors amb arcs i una llarga barca. És clar que el mar Caspi arribava fins a tocar d’aquesta cinglera, però també és evident que per construir una barca tant gran, per vint remers, calia disposar d’arbres gruixuts. En altres zones de l'Azerbaidjan, més a prop de la Mar Càspia i amb un clima més humit, hi ha boscos mixtos de fulla caduca i perenne (coneguts com a boscos mixtos caspians). És possible que en l'antiguitat, quan el clima era més humit, hi hagués boscos d'aquest tipus a les zones més favorables de Gobustan.
Aquest rètol ens explica que la barca es calcula del 7è mil·lenni aC. Se sap que el lloc va ser habitat per caçadors-recol·lectors des del paleolític superior fins a l'edat mitjana i els petroglifs són una prova de la seva activitat. No obstant això, no s'han trobat estudis o càlculs que permetin quantificar el nombre de persones que vivien en la zona. Però devien ser nombrosos considerant el gran territori on hi van dibuixar i deixar empremta.
En aquesta roca em sembla veure-hi un cavall o burret. Les imatges de cavalls apareixen en els gravats de l'Edat del Bronze i en períodes posteriors, reflectint l'evolució de la vida dels habitants de la regió i la seva adaptació a l’ensinistrament d’animals.
Uns grans blocs de roques formen aquí un abric que, amb seguretat, s’havia utilitzat com aixopluc i també conté dibuixos. Ara puc explicar que aquest cingle que ara veiem probablement era el penya-segat enfrontat al mar. Per tant va rebre l’erosió de les onades i això s’observa en alguns blocs de perfils arrodonits. Però altres blocs de roques estan trencades amb perfils aguts. Aquestes probablement deuen ser més modernes i són conseqüència de terratrèmols.
El terreny del parc abasta 537 hectàrees.
Seguim buscant figures, imatges fetes per persones fa milers d’anys. Anar buscant i mirant em fa sentir com un arqueòleg: això sí, aficionat.
Aquí em sembla veure dos bous, però en roques properes també n’hi ha altres. El clima de Gobustan ha canviat significativament al llarg dels mil·lennis. Durant l'últim període glacial, que coincideix amb l'època en què es van fer alguns dels petroglifs, la zona probablement era més humida i la vegetació era més exuberant que l'actual.
El rètol explica que per les imatges de bous aquest abric es conegut com “Dels Bous”. Els “uros”, un tipus de bou salvatge ja extingit, es troben entre els animals més antics i grans representats en els petroglifs. La seva presència indica que a la zona hi havia més aigua i amb una vegetació abundant. La sequera absoluta actual és cosa de temps més propers.
La cerca de més dibuixos no s’acaba. En trobem molts, però ja sabem que n’hi ha milers escampats per un gran territori.
Una foto als grans blocs trencats ajuda a entendre els fenòmens geològics antics que esmentava abans.
D’altra banda he buscat, per vistes via satèl·lit, com es veu el territori en conjunt i he pogut observar, just per damunt d’aquesta cinglera, com unes grans terrasses. Em pregunto si se sap que son. Així que he trobat el següent: les grans terrasses que es poden observar en una vista aèria de la zona de Gobustan són en realitat els turons i altiplans rocosos que formen el paisatge semi desèrtic de la regió.
Aquestes "terrasses" són part de la formació geològica natural del lloc i on es troben la majoria dels gravats rupestres. Penso que no deixa de ser curiós que siguin naturals... perquè a mi em semblava ben al contrari.
De fet, els investigadors han notat que els petroglifs més antics (del Paleolític superior) es troben a les terrasses superiors de les muntanyes Boyukdash i Kichikdash, mentre que els més recents es localitzen a les parts més baixes o al peu de les muntanyes.
La volta acaba aquí i ara tornarem al centre d’informació. Tenim però al davant la gran vista cap el Mar Caspi. No el podem veure de lluny que està. S’ha anat enretirant molt. La mar Càspia és un llac endorreic i el seu nivell ha canviat constantment al llarg de la història, amb períodes de baixos i alts nivells, documentats per dades geològiques i arqueològiques. Aquestes variacions, en el passat, estaven principalment lligades a canvis en el clima global, que afectaven la quantitat de precipitació i l'evaporació.
Entre els anys 1930 i 1977, la mar Càspia va experimentar una caiguda significativa del nivell de l'aigua, que es va atribuir a canvis climàtics i a la construcció de preses en els rius que l'alimenten, especialment al riu Volga. Però el descens continu i alarmant, que s'està observant avui dia, va començar al voltant de 2006.
Al final de la visita ens hem desplaçat 22 quilòmetres al nord-oest per anar a visitar el que en diuen Volcans de Fang (Mud Volcanoes).
Els volcans de fang: Es tracta d’una curiosa formació geològica on, en lloc de lava, surt fang i gas. Aquesta és una de les majors concentracions de volcans de fang del món. El paisatge en conjunt, amb les seves formacions rocoses, els petroglifs i els volcans de fang, ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Aquí podem veure un “volcanet” de fang bullint. Petit però encara una mica actiu. El fang s'origina quan els sediments (argiles, llims) es barregen amb aigua i gasos a gran profunditat. Aquests gasos solen ser hidrocarburs (com el metà) o diòxid de carboni, sovint relacionats amb jaciments de petroli i gas.
És interessant aquesta successió de cons de fang que deuen seguir, probablement, una esquerda, com deu ser el cas dels guèisers. Això em recorda l’extraordinari entorn de Yellowstone (EUA) o l’espai natural de Geysir, a Islàndia. I és clar, quan hem viatjat molt inevitablement comparem i el que aquí estem visitant sembla ser menys espectacular, encara de molt interès geològic.
Potser aquestes surgències, estiguin avui molt apagades. Però estic en un entorn on hi ha diversos altres indrets propers a visitar, com aquest que he vist en aquesta foto (obtinguda de ‘wikipedia’), molt més destacat. Potser el centre d’informació ha quedat en un lloc massa apartat, o potser el que convé en aquest territori és fer una volta a peu.
Hem acabat al centre d’informació del Volcans de Fang, on hi he trobat la curiositat d’uns esquelets de foca del Caspi. I encara és viva: la foca del Caspi (“Pusa caspica”) és una de les espècies més petites de les foques i es troba exclusivament a la mar Càspia. Quan el gel es fon també es poden trobar als rius Volga i Ural.
I aquí acabem aquestes visites. Les altres que hem fet en el viatge, potser perquè eren moltes i molt curtes, no m’han permès estructurar una crònica tal com jo les faig i d’altra banda, no totes han estat gaire interessants.
Per tancar, recordem que el desembre de 1922 Azerbajan, Geòrgia i Armènia van formar la República Federal Socialista Soviètica de Transcaucàsia (RFSST). El 1922 va passar a formar part de l'URSS, i el 1936 la RFSST va ser dissolta. Azerbajan es va unir a l'URSS com a república independent fins al 1991. Efectivament el 30 d'agost de 1991 el Consell Suprem d'Azerbajan va aprovar la declaració sobre la recuperació de la independència del país.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1681-azerbajan-gobustan-petroglifs-terrasses-mud-volcanoes-231584672
Aquí, dues cròniques anteriors:
Geysir (Islàndia): https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/islandia/1366-1611-islandia-geysir-haukadalur
Yellowstone (EUA): https://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/estats-units/rockies-usa/705-yellowstone-grand-loup-road-cascade-lake-observation-peak-midway-geyser-grand-prismatic-spring