(Capcir, França) Ruta el 29/06/2013; 13 km; +600 -600; 5 hores. Excursió organitzada pel Centre Excursionista de Sitges amb el següent itinerari: Les Bulloses (Les Boulloises) (1900m), ruta dels Llacs, estany de Sobirans, Pic del Carlit, llacs ruta nord i Les Bulloses. Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderat (la volta dels llacs és fàcil, així com els primers trams del Carlit; més amunt del Carlit es torna moderat, pel pedregar, la inclinació i la grimpada final, on cal anar una mica en compte). NOTA AL TRACK: Aquest track no arriba al cim; un problema físic em va obligar a donar la volta a 300 metres del cim. Però la ruta fins dalt resulta prou evident).
 |
 |
FA ANYS: Al segle IX el Capcir formava part del comtat de Rasès i després va passar a Guifré el Pilós. Aquell segle, el IX, la península en la seva major part formava part del regne de Granada, només s’havien format ja uns primers nuclis sobirans a partir d’Astúries i a l’extrem nord est, al que seria Catalunya. Ramon Berenguer III, comte de Barcelona (també de La Provença i de la Cerdanya) i sobirà de les terres catalanes, la va disposar entre els seus dominis, en el segle XII.
Estem a la comarca del Capcir. Els orígens occitans i catalans s’observen amb claredat en els termes geogràfics del territori (veure els mapes topogràfics del “Institut Geographique National”, malgrat els intents de substituir els noms originals catalans pels afrancesats. Hem pujat amb la “navette” fins a l’aparcament de Les Bulloses (en francès: Boulloises; jo faré servir els noms originals, sense la manipulació de la llengua actualment dominant). Etimològicament, “bulloses” probablement vingui de “bullir”, com a concepte d’aigües que brollen o cauen alegrement per entre roques i que segurament fa referència al desguàs natural que hi havia al llac, abans que s’hi construís el mur de l’embassament. La resclosa va ser inaugurada aquest segle passat amb la finalitat de controlar les avingudes d’aigua del riu Tet i de proveir d’energia elèctrica al tren groc. Per tal de mantenir i respectar el medi ambient, a l’estiu només es permet pujar en cotxe abans de les 7 del matí i baixar després de la 7 de la tarda. Durant el dia hi ha diversos autocars que faciliten l’accés des de l’inici de la carretera fins a les Bulloses.
Comencem a caminar pujant pel magnífic bosc d’avets. Durant uns 4 a 5 quilòmetres s’ha d’anar creuant una sèrie de petits turons, entre llacs de diferents dimensions, fins que s’arriba als peus de la cara est del Pic Carlit on comença una forta ascensió d’uns 550 metres de desnivell fins assolir el cim.
En una confluència de camins, prenem el de l’esquerra. Pugem una mica més i a la dreta ens queda l’estany de Viver. Anem seguint un camí marcat amb senyals de color groc i alguns rètols verticals. La nostra ruta va alternant planes d’herbei molt agradables, amb entorns formats per blocs de granit.
Arribem al costat d l’estany de la Comasa. Hem fet uns 3 km fins aquest punt. Per tal de recordar la història d’aquesta terra, que també és la nostra història (fins que els governs de Madrid i Paris van decidir que la frontera separés aquestes comarques), explicaré que per Nadal als pobles rurals del Capcir i del Conflent era costum que els pagesos posessin un manat d’espigues de blat damunt la teulada per tal que els ocellets poguessin celebrar el Nadal, que era escàs de trobar en temps de nevades i glaçades. Fa molts anys que el costum s’ha perdut. Es veu que aquesta tradició responia al pagament, als ocells, per haver portat del cel les primeres llavors que han assegurat, així, l’aliment a l’home. (Tradició redactada al Costumari Català de l’Amades).
Després d’haver passat l’estany de Vallell, es fa més evident el circ format pel Carlit, el Puig de Sobirans i més enllà el Puig Peric i el Petit Peric, que ja formen la seva pròpia conca, amb el riu Tet que els separa de la conca del Carlit.
Anem trobant més clapes de neu, en aquest any que ha estat un dels rècords en quantitat de neu a tot els Pirineus.
El Pic Carlit esta situat al nord dels Pirineus axials i és la muntanya més alta de tota la Cerdanya. Al davant tenim, doncs, el massís que el forma i que és més o menys aïllat, a la sub-conca del riu Aravó, un afluent del riu Segre. A mida que ens hi apropem es fa més evident el Pic del Carlit i al seu costat el Puig de Sobirans. Una part del grup, decideix dedicar-se a la volta dels llacs i no seguir cap el cim.
Tot el massís és de caire granític, de la mateixa manera que la sub-base de tot el Capcir. La freqüència de petites valls d’origen glacial, permeten l’existència de nombrosos estanys, fins a un total de 27. El cim del Carlit, a 2.921 metres, permet la vista d’un extens panorama que va des del Canigó fins al Pirineus Centrals. La primera ascensió al cim del Carlit es va portar a terme, el 1865, per part de Henry Russell. Recordo que vaig fer el cim l’any 1994 sortint del coll de Pimorent, passant per l’estany de Lanòs i després baixant cap a Les Bulloses. Una excursió llarga i dura. Aquest any, en canvi, hauré de donar la volta sense arribar al cim per un problema a la cama dreta. Des del punt on he arribat tinc una extraordinària vista dels estanys Sobirà (el més alt de la Cerdanya, a quasi 2.600 metres) i del de Trebens.
He anat baixant mentre una part del grup ha seguit cresta amunt. Ara aniré a fer la ruta dels senyals grocs que volten els llacs que em falten. Es poden observar considerables congestes de neu al costat d’algun dels llacs.
Passo pel costat de l’estany de Trebens admirant i gaudint d’un paisatge molt agradable.
A l’estany de Les Dugues, coincideixo amb el grup que anava fent la volta als llacs i m’aturo a menjar una mica amb ells i després afer una mica de migdiada esperant el grup que han de baixar un cop assolit el cim.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4766856